dimarts, 26 de juny de 2007

Visita a la Clota i la Font d'en Fargues




Ahir dilluns vam comptar amb la presència al districte de la Patrícia
Gomà, diputada al Parlament de Catalunya. Vam aprofitar la visita per fer un tomb pel barri de la Clota amb els representants de l’Associació de Veïns de la Clota i de l’Associació de Veïns d’Horta, que ens van explicar de primera ma quins són els projectes urbanístics de reordenació i conservació que l’Ajuntament ha previst dur a terme en un futur immediat, i també ens van donar el seu punt de vista sobre aquests projectes.

Més tard vam anar a l’Associació de Veïns de la Font d’en Fargues on vam intercanviar informació sobre la Masia de Can Fargas, especialment de la sol•lititut de declaració com a bé cultural d’interès nacional per via parlamentària. Aquesta sol•licitut ha estat impulsada per Esquerra i resta pendent de les firmes de PSC i ICV per ser presentada en un proper ple al Parlament.

He d’agraïr l’atenció i l’interès que les Associacions citades van demostrar-nos en les trobades. Unes trobades que anirem fent de forma habitual amb les diverses entitats del districte seguint la línia que vam iniciar ja durant les darreres campanyes.

Sobre la decepció i el desprestigi de la política


Va haver un temps no gaire llunyà en que en el centre de la política hi havia temes d’interés per a la ciutadania. Era un temps en que es parlava del dèficit fiscal, d’impulsar noves lleis per dotar-nos de més autogovern, d’acabar d’una vegada per totes amb el terrorisme d’ETA, de potenciar un estat del benestar que arribés a tothom, de retornar els papers de Salamanca (tots) per fi, d’impulsar una llei per la recuperació de la memòria històrica, de publicar les balances fiscals, de recaptar els nostres impostos a casa, de decidir quin model de país volem els catalans i catalanes, de poder gestionar adequadament l’arribada de nous catalans, d’aconseguir que el català fos reconegut llengua oficial a la Unió Europea, … i així tantes i tantes coses.

Què ha passat en només quatre anys?. Bàsicament una cosa; que ens ho vam jugar tot a una carta. L’Estatut de Catalunya i la confiança de que amb Zapatero de president les coses canviarien. I al final ni una cosa, ni l’altre, ni cap de les coses importants que teniem a la llista. Estem igual o pitjor perque la il•lusió costarà de recuperar.

En sentit autocrític he de dir que tots hem estat corresponsables de la situació, però responsables només uns quants. D’altres potser encara amb la il•lusió de salvar alguna cosa demanem fer front comú a Madrid per reclamar que l’Estatut que es va aprovar en referèndum, comenci a desplegar-se de forma seriosa. No deixa de ser curiós que els primers en manifestar-se en contra, a part del PP es clar, siguin els d’ICV-EUiA. I la gent es pregunta per què vam anar a votar l’Estatut i per què vam anar a votar la Constitució Europea, per exemple. De què serveix aquest desgast? De què serveix anar a votar, si la voluntat del poble no compta pel sistema? De què serveix participar en els processos mal anomenats “de participació ciutadana”, si els projectes ja es presenten dats i beneïts i només s’accepten petites aportacions poc significatives? De què serveix parlar de la Barcelona dels barris si el que es preten fer als barris és canviar la fisonomia i de pas també les persones que hi viuen? Hi ha barris que són com són i no cal fer net amb ells. El que s’ha de fer és fer-los acollidors especialment per a la gent que hi viu.

És tot això el que cansa a la gent. Els partits ens mirem massa el melic i tot i que ens preocupen aquests temes no ho sabem transmetre a la gent.

Si volem que la política recuperi el prestigi que sincerament crec que mereix, hem de fer que totes aquestes coses tornin al centre de la política, perque aquestes són les coses que interessen de debó.

dissabte, 16 de juny de 2007

El govern municipal ja es perfila

Avui es fa la votació al ple municipal per triar l'alcalde de la nostra ciutat. Si no hi ha cap sorpresa, Jordi Hereu serà elegit per ser el cap de la llista més votada. Els 4 regidors d'ERC votaran en Jordi Portabella i per tant Hereu no sortirà escollit per majoria absoluta.

Aquesta setmana els dos partits que formaran el govern (PSC i ICV-EUiA) ja han fet el repartiment de les àrees de gestió. En la part que ens afecta més directament a Horta-Guinardó, l'Elsa Blasco repetirà com a regidora del districte, afegint ademés a les seves tasques de responsabilitat dona i joventut. Això d'entrada em dona a entendre que el nou edil no considera necessari que el seu regidor hi dediqui tot el temps a dona i joventut, o bé que el districte d'Horta-Guinardó funcionarà tot sól.

No es que dubti de la capacitat professional i humana de l'Elsa Blasco, simplement és que ni ella ni ningú altre hauria de compaginar les dues responsabilitats. Dona i Joventut per si sols ja són una àrea de govern molt completa i complexa de gestionar, i el districte d'Horta-Guinardó és un dels més grans de la ciutat amb una diversitat demogràfica i geogràfica molt important.

Pel que fa a ERC, la decisió que es va prendre en el seu moment, tot i que alguns ho dubtaven, va ser ferma. Estarem a l'oposició, però serà una oposició nova a la ciutat, no és més del mateix. Ara aquells que vulguin adreçar-se a un partit clarament d'esquerres que no estigui al consistori, ho podran fer i això marca una diferència importantíssima respecte als dos anteriors períodes de govern.

Per una ciutat forta, necessitem una Esquerra forta i en aquest cas crec que la decisió final ens dona aquesta possibilitat.

Pel que fa al nostre districte, tal i com han quedat el nombre final de consellers, els dos partits de govern tenen majoria absoluta, però això, com a conseller de districte per ERC, no em desanima gens. En tot cas em motiva i molt perquè seré l'únic representant de les esquerres que no formarà part del govern al districte i això suposa una responsabilitat molt important.

Ens esperen quatre anys de feina molt importants. Hem de desplegar el pla d'equipaments, hem d'afrontar la reforma de barris com la Clota, el Carmel, possiblement els Tres Turons, hem d'impedir el Túnel d'Horta.... serà apassionant!!

A Frankfurt, per lògica, en català


No podia ser d'una altra manera. A Frankfurt els escriptors que representaran la literatura catalana, seran els que escriuen en català. Finalment s'ha acabat el calvari d'esperar una decisió que era òbvia de totes totes.

Per definició la literatura anglesa és aquella que s'escriu en anglès, la literatura alemanya és aquella que s'escriu en alemany, i així totes... per descomptat la literatura catalana és aquella que s'escriu en català.

No es tracta de menysprear aquells escriptors, que tot i ser catalans, han triat una altra llengua per expressar-se, o simplement dominen més el lèxic. El que passa és que la literatura castellana de per sí, ja te el seu lloc a ocupar i no cal que també ocupin part del lloc dels altres. Partint d'aquesta fòrmula també haurien de tenir cabuda els catalans que escriuen en àrab, persa, francès, anglès,...

Afortunadament s'ha acabat imposant la lògica. És la millor manera d'acabar amb totes les polèmiques.

dijous, 14 de juny de 2007

30 anys votant


Avui és el 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques celebrades a l'estat espanyol, després de la dictadura.

De fet no van ser 100% democràtiques, doncs tots els partits que no van acatar la corona, com per exemple Esquerra Republicana de Catalunya, no s'hi van poder presentar.

Encara que costi de creure, la cua de la fotografia la formen persones que volen dipositar el seu vot. Ara, trenta anys més tard, no se'n formen de cues com aquesta. Ja no som tan conscients de la importància de poder votar i exercir el dret. Per diverses raons l'abstenció és molt alta.

I encara que costi de creure també, trenta anys després encara hi ha partits que no poden presentar la seva candidatura. Trenta anys després encara no han retornat tots els papers confiscats a Salamanca. I trenta anys després encara no s'han reconegut totes les coses que van passar durant la dictadura.

Trenta anys després encara hi ha coses que han d'esperar...

dilluns, 11 de juny de 2007

Les seleccions catalanes avancen


Amb petites passes però amb fermesa, aquest és el ritme amb el que les seleccions catalanes avancen cap al reconeixement internacional.

Fa uns dies vam poder veure a les noies d'hoquei patins quedar subcampiones d'Amèrica, disputant la final contra Xile.

Avui la nostra selecció de futbol sala ha debutat al a copa del món de l'Associació Mundial de Futbol Sala que es disputa a Rússia; i ho ha fet de la millor manera possible, guanyant per 5 a 3 a Espanya.

Ha quedat clar que es tractava només d'un partit de futbol, tal com ha declarat la Plataforma Pro Seleccions Catalanes.

Una nova passa cap a la normalització esportiva de les nostres seleccions.

Ja es veu a venir...


Després de la reunió que han mantingut avui Zapatero i Rajoy, sembla ser que han trobat molts punts en comú. No deixa de ser curiós que després de tres anys i pico de repartir-se "piropos" ara trobin punts d'acord.

Aquest vespre la primera notícia, que jo vinculo directament a aquesta reunió. el PSOE no donarà suport a Nafarroa Bai a l'ajuntament d'Iruña (Pamplona) per no votar al costat d'ANB. Per tant el PSOE cedeix sense condicions l'alcaldia a UPN, marca del PP a Navarra.

Es curiós de veure com, en els temes d'unitat nacional, es posen d'acord amb una facilitat pasmosa el PP i el PSOE.

Ja es veu a venir quina estratègia jugaran conjuntament els dos partits en el tema del conflicte basc. Tornem a jugar amb les mateixes cartes quan aquestes abans no han servit per guanyar la partida.

dijous, 7 de juny de 2007

Tornem al punt d'origen


Sobrepassats els tres anys de Zapatero manant des de la Moncloa, hem tornat al punt de partida de la legislatura.

Quant a l'Estatut, els catalans i catalanes vam abocar una gran il·lusió en l'Estatut del 30 de setembre i tot i les promeses, ZP ens el va escapçar (amb complicitats d'altres). I tal i com pinten els recursos que hi ha al Constitucional, sembla ser que ja ni el reconeixerem quan ens tornin el text maquillat. Per tant, tornem al punt d'origen.

Quant a la situacíó a Euskadi, la treva d'ETA ens va abocar a tots bascos i no bascos a tenir grans esperances en què finalment el conflicte es pogués resoldre per la via del diàleg i la negociació. Tres anys després d'estires i arronces amb poc diàleg de debó, ETA ens llença una gerra d'aigua freda a tots comunicant la represa de la lluita armada de forma oficial. Per tant, tornem al punt d'origen.

Quant a la publicació de les balances fiscals que també va prometre en ZP, res de res, per tant seguim en el punt d'origen.

Després de tant desgast polític a Madrid, en ZP s'ha de preguntar forçosament què hagués passat, si l'actitut Socialista hagués estat valenta. Què hagués passat si en un acte de valentia, hagués afrontat alhora els dos fronts que s'havien obert (Catalunya i Euskadi), i què després de tant de desgast continuen oberts com el primer dia.

No pretenc justificar en cap cas que ETA torni a amenaçar-nos a tots. Res més lluny del que penso. Però en ZP no ha estat prou valent per afrontar de debó els reptes que tenia al davant. Ha cedit a la pressió del PP i la seva caverna mediàtica i ha cedit a la pressió dels seus barons espanyolistes.

Encara li resten uns mesos per demostrar-nos a tots que realment ell suposava un canvi. Que amb ell havia d'arribar la segona transició. Però em temo que agafarà el camí de conservar, i conservant ja sabem qui guanyarà les pròximes eleccions estatals.

SÍ AL DIALEG!!!! no llencem la tovallola.

dilluns, 4 de juny de 2007

A partir d'ara missatges clars

Hi ha una premisa en el món de la comunicació que diu que cada acció ha d’incloure només un missatge. Potser aquest ha estat el problema d’Esquerra els darrers anys. Hem hagut de justificar massa cada decissió que hem pres i això dona peu a que els mitjans de comunicació agafin la part que més els convé per destacar-la i fer-ne un titular.

Quan vam editar el primer tripartit, vam tenir que explicar massa coses alhora. Vam plantejar la política com un joc d’estratègia que a part de nosaltres molt poca gent podia o volia entendre. Canvi de cicle a Catalunya, no basquitzar la política catalana, el canvi d’inèrcia en el PSOE per desmarcar-se del PP en els temes d’interès general, etc. Mentre el PP governava a Espanya això ja ens anava prou bé.

Després la retallada de l’Estatut i les mentides de ZP. També va ser molt difícil d’explicar la nostra postura davant d’això.

Més tard, la reedició del tripartit a Catalunya fent president a “José” Montilla. Amb massa coses per explicar. Les necessitats socials, el catalanisme de pluja fina, etc… quan potser seria més facil explicar quin programa d’acció de govern comportava això i prou.

Total, que portem massa temps donant excessives explicacions a tot allò que fem. El que hauriem de fer és explicar-nos clar i directe (o si ho preferiu clar i català), no donant opció a segones interpretacions.

Si no reeditem el tripartit a Barcelona, és perquè l’actitut arrogant del PSC no ho fa possible.

Si no reeditem el tripartit a Barcelona, és perquè a ICV-EUiA només els preocupa els llocs de responsabilitat que han d’ocupar.

Si no reeditem el tripartit a Barcelona, és perquè els molestem i no ens deixaran actuar en benefici del nostre model de ciutat.

Si no reeditem el tripartit a Barcelona, és perquè a la mínima ocasió ens marcaran gols per l’escaire i no ens tractaran com a membres del govern municipal.

Això és donar un missatge directe i clar, no parlar de crisis internes i de lluites pel poder dins d’ERC. Que d’això a tots els partits n’hi ha i qui n’estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.