diumenge, 29 de juliol de 2007

Programa per a la reinserció laboral i social d'immigrats reagrupats


Després d'uns dies de notícies negatives, avui tinc ganes de parlar d'una molt bona notícia. A partir del mes d'octubre la Secretaria d'Immigració de la Generalitat de Catalunya que dirigeix l'Oriol Amorós, posarà en marxa el programa "Forma't i participa". Un programa que estarà dirigit a dones i joves que s'estableixen al país utilitzant la fòrmula del reagrupament familiar.
Concretament el programa anirà adreçat a 200 persones de diverses poblacions de Catalunya i fa especial incidència en el grup de joves i dones perquè aquest és el col·lectiu que té més dificultats per accedir-hi al mercat laboral, ja que encara que tenen el permís de residència no han obtingut el permís de treball. En concret hi ha només 1.000 persones amb permís de treball de les 80.000 que viuen a Barcelona amb permís de residència, la qual cosa és competència de l'estat espanyol, però deixa desatesa aquesta situació.
El programa preveu que la reinserció laboral es faci en un sector que demanda molta mà d'obra, el de l'educació en el lleure (menjadors escolars, serveis de cuina, acollida, acompanyament, activitats extraescolars, colònies,...). I es fa amb col·laboració amb l'ACELLEC (Associació Catalana d'Empreses del Lleure) i diversos ens locals.
L'estructura del programa consta de tres parts. Coneixement i entorn català, amb 40 hores de formació; 50 hores de formació laboral; i 70 hores de pràctiques professionals.
No tinc cap dubte de que aquest programa pilot serà un èxit que pot marcar un precedent en les polítiques d'immigració al nostre país. Per fi l'administració posa fil a l'agulla en un tema tant important com és aquest. Ademés ho fa en un sector que se surt dels que de forma majoritària ocupen les persones immigrades, essent alhora un àmbit que els permetrà una major interrelació amb la gent del país i en la nostra llengua.
Per criticar alguna cosa, només trobo a faltar que no hi hagi cap districte de Barcelona que formi part del programa, però espero que ben aviat les mesures per a reinserció laboral i socials dels immigrats es faci de forma generalitzada.

Font de la notícia: diari "El Punt".

dimarts, 24 de juliol de 2007

Imatges de l'apagada

Aquí teniu una petita mostra d'imatges de l'apagada que encara afecta al nostre districte. Les fotos són cortesia del Jordi Balsells.










Si teniu imatges de l'apagada i voleu que les publiqui en aquest bloc feu-les arribar per correu electrònic a jordicoronas@telefonica.net. Imatges de 500 kb màxim.

Catalunya està en caiguda llibre


Caos a l’aeroport de Barcelona, trens de rodalies que no funcionen, xarxa elèctrica deficient i insuficient, sanitat saturada… Estem caient en un pou sense fons i no sé fins on la gent de Catalunya serà capaç d’aguantar.

El que va passar ahir és la gota que fa vessar el got. Que una ciutat com Barcelona quedi paralitzada per una caiguda d’un cable d’alta tensió és senzillament inadmissible. Però és el resultat d’una operació molt senzilla. Si Catalunya paga el 25% de la factura estatal de la llum i l’estat retorna només un 15% en inversions, el resultat és el caos d’ahir. I tenint en compte que la tendència és que necessitarem més energia en el futur, el problema passa de preocupant a crític. Les empreses no voldran instal·larse en una ciutat que no té coberta aquesta necessitat tan bàsica.

Pel que fa a l’aeroport, necessitem poder decidir com volem que funcioni. Perque l’increment de passatgers i de vols previst ja desborda ara mateix el termini de construcció de la nova terminal. Ademés necessitem utilitzar aquesta terminal per fer vols intercontinentals. Som l’aeroport d’Europa amb menys percentatge de vols intercontinentals, tot i que som un dels que tenen més tràfic. Les empreses no voldran instal·larse en una ciutat amb un aeroport de províncies que ha de passar necessàriament per Madrid.

La xarxa de rodalies és un quadre dantesc. Res no funciona. Els trens i les infraestructures estan velles, i han quedat obsoletes tant per al seu ús, com en la planificació viària per poder arribar arreu del territori amb prou frequència i qualitat. Ademés el Tren de Gran Velocitat ja havia de ser a Barcelona fa uns quants anys i cada any que passa ens ho endarrereixen més. Ens falta també una artèria ferroviària per al transport de mercaderies d’ample europeu perquè el port de Barcelona no perdi “el tren” i mai millor dit. Les empreses no voldran instal·larse en una ciutat on el tema del transport per a persones i mercaderies no està ben resolt.

I els serveis de salut?. Aquest matí he anat al CAP d’Horta perquè tenia hora amb el meu metge de capçalera a les 11.55, cita que vaig concertar per Internet. Fins aquí tot són comoditats. Un cop he arribat al CAP he hagut de llegir els “sofisticats rètols informatius” que penjen de portes i parets. En un d’ells que no corresponia a la porta de la meva doctora, s’informava de que avui la doctora havia de fer les visites en una altra consulta. Un cop arribo allà la gent ja està farta d’esperar. La demora era de més d’una hora. La saturació ha arribat a tal extrem que els mateixos professionals han tirat la tovallola. Són els primers en aconsellar-te que et queixis per escrit perque quedi constància de la seva precarietat. Però aquesta tampoc és la solució.

Els serveis i les infraestructures del nostre país no estan a l’alçada de la nostra societat i per descomptat no estan a l’alçada dels impostos que paguen els catalans i catalanes. Que visquem en un país amb un clima (de moment) fantàstic i amb un menjar fet per gaudir-ne, no és suficient. Algú hauria d’adonar-se’n de que Catalunya ha crescut en un milió de persones i això no s’ha contrarrestat amb les inversions i els serveis que necessitem. Inversions que en la seva immensa majoria han de venir dels diners que Espanya ha de retornar a Catalunya. És per això que paguem els impostos. Ser solidaris no vol dir ser gili......s.

Si l’estat no pensa complir amb la seva part, sincerament crec que només ens queda una via possible.

dilluns, 23 de juliol de 2007

El Guinardó a les fosques


Bé, el Guinardó i un munt de barris de Barcelona, Esplugues i l'Hospitalet han patit i "encara pateixen" els efectes de l'apagada general que s'ha produit a Barcelona. Segons la versió oficial la caiguda d'un cable d'alta tensió ha produit el desastre, però de fet encara no se sap si l'incendi de la subestació de Maragall està relacionat. De fet jo crec que a hores d'ara encara no tenen "ni idea" de què ha passat, ni de l'abast de l'avaria, ni quan ni com ho podran solucionar. I això és el més preocupant.
Veient el panorama el que cal preguntar-se és perquè després de més de dotze hores de l'avaria encara no sabem l'abast de la mateixa ni la causa o causes concretes.
Però no ens oblidem de les molèsties als veïns i veïnes i de les pèrdues econòmiques que s'hauran de quantificar del comerç i la petita indústria que avui no ha pogut fer la seva feina.
Tot això gràcies a Red Elèctrica de España, i a Fecsa-Endesa. Potser sortirem guanyant el dia que aquesta companya elèctrica acabi en mans d'algú altre, perquè ja clama al cel la pèsima gestió que fa i la poca capacitat de resolució de problemes que té.
Tot just m'acaben de dir que s'ha fet al barri del Guinardó una "cassolada popular espontània" per protestar pel tall de llum i cito textualment ..."com els vells temps del No a la Guerra. No a l'Endesa!".
He escoltat les declaracins de l'Imma Mayol en que deia que s'averiguarà la veritat i es demanaran responsabilitats si n'hi han. Doncs miri, no en dubti de que responsables n'hi han i ja va sent hora de que ens quadrem davant les injustícies i exigim a les empreses que "s'enriqueixen" a costa de tots, que facin les inversions necessàries per tenir un servei que es correspongui amb les quotes que satisfem.
Podeu veure alguns dels efectes de l'apagada al video1 i video 2 de Vilaweb TV.

diumenge, 22 de juliol de 2007

Resultat de l'enquesta dels diaris

S'ha tancat el termini de l'enquesta d'aquesta setmana amb la pregunta "Quin d'aquests diaris és més independent?" amb el següent resultat:

69% El Punt
13% l'Avui i El País
6% El Periódico
0% La Vanguardia

La nova enquesta tracta un tema molt més lúdic i que a hores d'ara tots tenim al cap. On marxeu de vacances?. I com que la majoria marxarà de vacances en breu, si no ho ha fet ja, deixaré aquesta enquesta activa fins a final d'agost. Serà interessant veure les estadístiques sobre les destinacions passat l'estiu. I aquells que vulgueu compartir alguna experiència de les vacances o recomanar-nos alguna destinació ho podeu fer afegint un comentari.

Gaudiu-ne al màxim!!

dissabte, 21 de juliol de 2007

Les colònies del PP


Un cop més s'ha demostrat el fet de que el PP considera Catalunya una colònia i poca cosa més.

El pas d'Acebes pels despatxos del PP català ha estat com un tornado de classe 5. La conseqüència previsible ha estat la dimisió d'en Josep Piqué. I al cap de 24 hores ja té substitut, Daniel Sirera. Això és un procés democràtic, si senyor.

Del que no queda ni el més mínim dubte, és que al PP li importa un pebrot el que li passi al seu partit a Catalunya i per extensió a la resta de catalans i catalanes. La seva radicalització (més encara si escau) pot suposar-los un descens de "popularitat" a Catalunya, però per contra l'Espanya profunda i d'ultradreta estarà ben contenta. I d'això és del que es tracta, de que els espanyols "fatxes" estiguin contents amb ells i que Catalunya enlloc de ser una prioritat, sigui un objectiu gairebé militar.

Al sr. Piqué, suposo que ja l'han humiliat prou i fins i tot ell te el seu límit. Deu tenir un perfil massa catalanista per al "trident" del PP.

El Jueves i la llibertat d'expressió



En aquest país encara hi ha censura. I qui digui el contrari que justifiqui perquè s'ha prohibit la venda d'aquesta edició d'"El Jueves" per tenir aquesta caricatura a la portada.

Jo veritablement no entenc perquè es critica a aquells que no permeten caricaturitzar en Mahoma i alhora aquests mateixos pretenen elevar al príncep a la categoria de Deu.

Sembla ser que les veritats continuen fent mal a aquells que tenen moltes vergonyes per amagar.

Els mateixos que defensen a capa i espassa la Constitució s'han de llegir l'article 20:
Article 20 de la constitució espanyola, referint a la llibertat d´expressió
article 20.1.a)Es reconeixen i es protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l´escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció
article 20.1.b) Es reconeixen i es protegeixen els drets a la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica
article 20.2. L´exercici d´aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

Potser que aquests defensors de la Constitució facin una lectura sencera abans de posar-la per davant de tot com si fos la Biblia o l'Alcorà.

dissabte, 14 de juliol de 2007

I els mitjans de comunicació?


És evident que els polítics en general han entrat en una fase de desprestigi mediàtic, que en aquests moments fa que la política sigui rebutjada per una part important de la ciutadania. A la vista de tots estan les xifres de participació dels darrers comicis que hem celebrat a Catalunya (Referèndum per l'Estatut, Eleccions al Parlament de Catalunya i Eleccions Municipals), tots ells amb prou feines ronden el 50% i això vol dir que l'altre 50% no vol saber-ne res del tema o en el millor dels casos considera que aquesta és la forma de castigar els polítics.

No hi ha dubte de que els polítics tenen una important part de culpa en aquests resultats de participació, però què me'n dieu dels mitjans de comunicació? Creieu que són imparcials? o ben al contrari prenen partit en tot allò relatiu a la política i es posicionen del costat que més els convé segons el perfil del seu consell de redacció.

Crec honestament que hi ha casos que clamen al cel. Feu una prova i associeu vosaltres mateixos algun d'aquests mitjans de comunicació a un partit concret: El Periodico, La Vanguardia, El País, ABC, El Mundo, Antena 3, TV3, Telemadrid, La Razón, Vilaweb.cat, El Punt, Libertad Digital, Gara, COPE, Cadena SER, Catalunya Radio... Segur que gairebé tots els teniu clars, potser se'n beneficien del dubte 2 ó 3 de tots els que us he relacionat.

Doncs bé, la meva conclusió és que bona part del desprestigi polític que pateix el nostre país, també és conseqüència de la manipulació tendenciosa de molts d'aquests mitjans de comunicació. A ningú se l'escapa el fet de que en el món actual la comunicació és vital, i hi ha sectors del poder que això ho tenen claríssim. Per tant aquests sectors han anan ocupant el seu espai dins dels mitjans i el porten al seu terreny. Això també hauria de ser causa del desprestigi dels mitjans i en canvi també li toca parar el cop a la política. Perque l'opinió del públic general és que si un mitjà de contrastada solvència diu una cosa, doncs deu ser certa i això poca gent ho posa en dubte.

Per descomptat els partits que no són els 2 majoritaris tan a l'estat com a Catalunya patim les conseqüències, ja sigui per que es tergiversa la informació que ens afecta, o simplement perquè quan convé no surten a la llum les notícies positives. En el cas d'Esquerra això és més que evident. La mitjana que ocupen algunes notícies en l'espai mediàtic, no es correspon amb la seva importància real. Als mitjans tot s'hi val quan es tracta d'amagar la realitat que no interessa que surti a la llum, de la mateixa manera en que tot s'hi val quan s'ha de desprestigiar a algú.
Els qui de debó vulguin disposar de tots els elements per poder fer-se una idea "aproximada" de la realitat, han d'utilitzar diversos canals d'informació i avui en dia a quí li sobra el temps per fer-ho?. Una altra bona manera de conèixer punts de vista diferents és passejar-se per la blogosfera catalana. Aquest és un mitjà en expansió i molt ric en continguts i en idees.

Resultats enquesta

Bé doncs, després d'una setmana ja puc donar per tancat el resultat de l'enquesta que vaig plantejar amb la següent pregunta: "Quina opció tries per al futur de Catalunya?".

El resultat ha estat el següent:
79% Un estat lliure dins de la Unió Europea
12% Formar part d'una Espanya Federal
7% Un estat lliure i prou
2% Seguir com fins ara

Tan de bó aquest fos el resultat en un hipotètic referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, però també és cert que el "perfil" de visitants al meu bloc ha fet que el resultat distorsioni lleugerament la realitat respecte a la mitjana catalana, o potser no tant?

Us dono les gràcies a tots els que heu participat i us animo a continuar-ho fent. Us recordo que també podeu deixar els vostres comentaris.

Per aquesta setmana plantejo una nova qüestió, relacionada aquest cop amb els mitjans de comunicació i més concretament en els diaris.

Quin creus que és el diari més independent?
Espero conèixer la vostra opinió al respecte

dimarts, 10 de juliol de 2007

Els socialistes bloquegen la declaracio de Can Fargas com a Bé Cultural d'Interès Nacional

Tal com vaig publicar en aquest bloc, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament està impulsant una proposta per que la masia de Can Fargas sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. La fòrmula triada ha estat la de consensuar amb les altres dues forces polítiques del goven català la iniciativa, per així superar el tràmit de votació al Ple del Parlament amb majoria i amb el suport de com a mínim el govern de Catalunya.
El Departament de Cultura de la Generalitat veu amb bons ulls la proposta i si superem el tràmit de la votació parlamentària, crec que el procés per obtenir aquesta categoria no es demorarà gaire. De fet la intenció sempre ha estat que en el primer Ple parlamentari després de l’estiu es poguès votar la proposta. Ademés comptem també amb el suport de l’Associació de Veïns de Can Fargues i els membres de la plataforma “Salvem Can Fargas”, que veuen en aquesta opció una oportunitat per fer que la immobiliària propietària de la masia, desisteixi en el seu recurs contra la resolució que permet a l’Ajuntament recomprar la masia i així poder fer l’Escola de Música del districte, recuperant aquest espai per a la gent del barri i de la ciutat.
Doncs bé, la proposta ja està signada per Esquerra i per ICV-EUiA, però a hores d’ara encara està pendent de firma per part del “grup Socialista”. Podria especular sobre les possibles causes que de moment impedeixen als socialistes firmar el document, però no ho considero oportú. Convé vetllar pels interessos dels veïns i veïnes que es mereixen poder recuperar aquesta joia patrimonial.
Són moltes les ocasions en què l’administració, ja sigui l’Ajuntament o la Generalitat, ha comés greus errors que han impedit que de moment encara no haguem celebrat la recuperació de la masia; i quan dic “greus errors són greus errors”. Ara no és moment d’estar-se per romanços. Aquest és un tema cabdal per a la gent de Can Fargues. Ells han estat un exemple per a tothom. Ens han demostrat que les reivindicacions poden fer-se de forma civilitzada i sempre amb la raò per endavant.
El Grup Socialista del Parlament no pot endarrerir més aquesta qüestió. No té cap excusa i ademés la gent no ho entendrà. En campanya s’han fartat de dir que volen fer política de proximitat. Doncs tal com jo he defensat sempre, la proximitat comença als barris. Que comencin per Can Fargues i si no són capaços ja cal que s'expliquin bé.

divendres, 6 de juliol de 2007

El futur de Catalunya


Fa uns dies que a través d'un parell de blocs de persones vinculades amb el districte, vam obrir un debat sobre la possibilitat de que es fes realitat una República Catalana. La veritat és que el debat dona per molt i d'opinions n'hi ha de molt diverses. No deixa de ser interessant per això veure realment a quanta gent li fa "patxoca" la idea i a quanta gent no.
La meva opinió per descomptat és que sí. Jo opto decididament per una República Catalana.
Per raons històriques, doncs es evident que Catalunya no es va annexionar a l'Espanya borbònica per voluntat pròpia.
Per raons culturals, perque tot i les mixtures i la barreja que hem format amb la gent que ha anat arribant a les nostres terres (de la qual jo també en soc producte), hem estat capaços de mantenir vives els nostres costums i les nostres arrels.
Per raons econòmiques, perque sota les directrius d'Espanya sempre hem acabat amb números vermells; o millor dit amb números morats. No hi ha cap altre cas similar a la Unió Europea de desequilibri entre aportacions fetes a l'estat i el retorn d'aquestes en inversions i obra pública. Només cal veure el servei ferroviari de rodalies, per parlar d'un tema recient. Ara diuen que ens trapassaran la competència, però caldrà veure en quines condicions; volem la competència i també els recursos que no s'hi han abocat els darrers anys.
Per raons polítiques, perque cada cop que Catalunya aixeca lleugerament el to reivindicatiu la massa política espanyola (ja sigui de dretes o d'esquerres)ens demostra que a l'hora d'afrontar la nostra qüestió nacional, té un discurs únic i unitari totalment contraposat als nostres interessos. I aquest discurs es fa arribar fins i tot a les masses socials que arriben a l'extrem d'organitzar campanyes i boicots contra els productes catalans.
Perque no es respecten les decisions del nostre poble. Ja s'ha vist que les decisions que es prenen al nostre Parlament, no són vàlides a Madrid. I encara més greu, tampoc són respectades les decisions preses per els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes a través dels canals democràtics legalment establerts.
Vist el camí recorregut fins aquí per Catalunya crec sincerament que la via autonomista ni ha estat ni serà mai una solució per a nosaltres. Després de més de trenta anys de democràcia, Espanya ens continua maltractant com una colònia i en ple segle XXI això no és admissible.
Tard o d'hora ha d'arribar el moment en que el nostre país i la seva gent decideixi què vol ser i cóm vol ser. La meva opció és la d'una República independent, sense més lligams amb Espanya que els que lliurement volguem tenir ambdues parts. I per descomptat també crec que hem de continuar formant part de la Unió Europea; això sí, com a estat lliure de ple dret amb veu i vot, no pas com fins ara.
En qualsevol cas i mentre no arriba aquest dia no cal oblidar que hem de fer avançar el nostre país socialment i que encallant-nos només en aquest discurs ens podriem quedar sóls i obsolets. Però això no significa renunciar als nostres principis.
Com a novetat en el meu bloc us convido a participar en l'enquesta on podreu opinar al respecte del futur que voleu per a Catalunya.
Altres blocs que tracten aquest tema són els de Carles Macian, Pere Nieto i Toni Salado.

dimarts, 3 de juliol de 2007

Parlem d'immigració


Quan parlem d’immigració, hi ha molta gent a la que sovint li venen al cap les imatges de les pateres, de pisos compartits multifamiliars, de gent que sembla que no ens enten. Dona la sensació que parlem d’un fenòmen nou que ens està arrossegant a tots cap a l’abisme i que ens robarà la identitat, la cultura i fins i tot els serveis que tants anys ens ha costat d’aconseguir. Quan parlem d’immigració sovint patim la ignorància de no saber ben bé de què estem parlant.

En el nostre país i més concretament en aquesta ciutat hem estat receptors en diverses èpoques de fluxes migratoris diversos. Primer van arribar a Barcelona la gent de comarques, després d’Aragó i el País Valencià, més tard va arribar gent d’arreu de l’estat espanyol, i ara en un món globalitzat les persones ens arriben des de tots els punts del planeta.

Tota aquesta barreja de cultures, llengües, tipus de famílies, usos i costums, que en pocs anys han arribat en un nombre molt important ha fet crèixer la població de Catalunya en gairebé un milió de persones. Estem parlant d’un creixement demogràfic molt important, un dels més importants que s’han produit a Europa.

Aquest creixement ho ha estat en nombre de persones, però no s’ha traduit en un creixement paral•lel de serveis i ajuts per aquestes. Això afegit a la manca d’informació sobre el tema ha fet sorgir com bolets una sèrie de rumors, que basant-se en llegendes urbanes de vegades alimentades per determinats sectors socials i polítics, han anat prenent els carrers. Coses com que els immigrants reben ajuts que per dret han de ser per a les persones d’aquí, que els immigrants poden obrir un negoci i estar-se un any sense pagar impostos de cap mena, que els immigrants es queden amb les places d’escola bressol, habitatge protegit, etc. etc.

M’agradaria que d’una vegada per totes, els que llegiu aquest bloc tingueu clar i també ho transmeteu a hom que ho dubti, que els immigrants “no gaudeixen de cap avantatge fiscal o social pel fet de ser immigrants”. En qualsevol cas, si hi accedeixen és per una qüestió relativa als ingresos i la seva renda, però mai pel fet de ser immigrants.

És cert que desde que l’arribada de nous veïns s’ha incrementat, el llindar dels ajuts s’ha situat més avall. Però això no és pas culpa d’aquestes persones. En qualsevol cas podriem criticar la manca de previsió que des de l’administració hi ha hagut en els darrers quinze ó vint anys en aquesta matèria i que ara necessita d’un pla de xoc urgent. També cal dir que a Catalunya no disposem dels recursos necessaris ni competencials ni econòmics per afrontar sóls aquest repte i aquesta és una de les primeres coses que hem de resoldre i exigir al govern espanyol: competències i recursos.

Hem de disposar de les eines necessàries per poder absorbir de forma raonable el fluxe migratori que està arribant a casa nostra. I després hem de saber utilitzar aquestes eines de la forma adequada, que tampoc no és fàcil. Coses com la generalització d’aules d’acollida, els programes de reagrupament familiar, la integració en la xarxa associativa ciutadana, la distribució homogènia per tots els barris, la formació laboral i perquè no també l’assistència legal, són mecanismes molt útils per abordar la seva integració.

Ademés a Catalunya disposem d’un mecanisme molt eficaç per fer que la integració sigui una mica més fàcil: la llengua catalana. Per posar un exemple a Madrid un equatorià sempre serà considerat equatorià, però a Barcelona si es relaciona en català ja és socialment un català més. Per descomptat que aquesta no ha de ser l’única via utilitzada. Hem de reforçar l’acolliment dels nous veïns i veïnes amb tots els recursos dels que he fet esment abans.

Donada la situació actual convé un pla de xoc per, si més no, estabilitzar la situació; però també hem de planificar a més llarg termini. No podem caure en els errors que han comès altres països. Catalunya sempre ha estat un país d’acollida i ho ha de continuar sent, però també hem de ser conscients de les nostres limitacions perque el nostre sistema no s’ensorri.

Ahir vaig assistir a la taula de “ciutadania, convivència i immigració” d’Horta-Guinardó i vaig comprovar la feina, de vegades poc coneguda, que diverses persones i entitats estan duent a terme en el nostre districte. Per ells i elles parlar d’acollida, reagrupament familiar, assistència i formació per a joves i dones és parlar de coses tangibles i realitzables. Per aquestes persones parlar d’immigració no és parlar de pateres, és parlar de nous veïns i veïnes amb drets i deures. Des d’aquí un cop més els hi dono el meu recolzament a la magnífica tasca que fan. Potser és un petit oasi en el desert, però el fet de que aquesta iniciativa hagi nascut al nostre districte també m’enorgulleix. Les institucions han d’estar atentes a com evoluciona aquesta iniciativa pionera, per tal d’extendre-la arreu del país si convé.

dilluns, 2 de juliol de 2007

Els canvis han de ser fruit de la reflexió

Aquest cap de setmana s’ha constituit “finalment” el corrent d’ERC, reagrupament.cat. La setmana passada en Joan Puigcercós va fer una conferència al Worlt Trade Center. En Mas i en Duran a CiU polemitzen. Al PSC abans de les eleccions de l’1-N li van fer el llit al President del partit i del país, els recentment constituïts Ciudadanos han hagut de passar per un difícil congrés en plena crisi interna, i de forma no tan notòria en els mitjans però sí visible si us passegeu pels blocs d’ICV-EUiA hi ha un debat intern també a les seves files.

Ens acostem al final d’un cicle electoral convuls i això es nota en tots els partits. Mals resultats, un abstenció molt alta i especialment un pobre rendiment per al país en aquests darrers anys molt per sota de les espectatives creades, fan que tots vulguin moure peces en el tauler d’escacs de la política nacional.

Jo el que tinc molt clar per damunt de tots aquests debats és que vaig adherir-me a Esquerra Republicana de Catalunya pel que representa el partit, pel seu ideari clarament reflectit en la seva declaració ideològica i perque estava i encara ho estic completament convençut de que l’única via possible per fer avançar el nostre país nacionalment i social és que Esquerra fos un partit fort a les institucions. Hem format part i encara hi som en algunes d'aquestes institucions, però no amb la força necessària; 21 diputats al Parlament (ó 23 abans), 4 regidors a la capital (ó 5 abans), no són encara un nombre prou important. Deu ni dó el soroll que hem pogut fer amb aquesta representació i deu ni dó la feina desenvolupada, però en els temes realment transcendents per al país hem estat insuficients.

Ara podem parlar de corrents i de tot el que vulgueu, però el meu posicionament al respecte és fruit de la reflexió i no de canviar les coses per canviar-les i prou. Estic d’acord amb el que el Carles Macian deia en el seu bloc i em faig també meva la seva frase: “El meu corrent és Esquerra Republicana de Catalunya”. Em sembla bé que hi hagi gent que vol canviar les coses, però serà en un congrés on la militància decidirà quí volem que lideri el projecte i com. El projecte de sempre. Perquè quan ens vam fer militants d’ERC tots teniem molt clar quin era el projecte. No oblidem quí som i on volem arribar i això està molt per damunt dels individus.