dimarts, 30 d’octubre de 2007

Tots som Súpers

Aquest cap de setmana he fet un "kit-kat". Cansat del PAM, el PAD, el PIM-PAM, l'AVE, les Rodalies, etc. etc. he desconnectat de la política i m'he dedicat a altres coses.

La veritat és que per mí ha estat un cap de setmana molt intens, molt cansat, però molt enriquidor. M'he passat dos dies rodejat d'un munt de nens i nenes amb moltes ganes de passar-s'ho bé. I ho he pogut fer a l'11a Festa dels Súpers que s'ha celebrat a l'Anella Olímpica de Montjuic.

Després de dos dies muntant a contrarrellotge l'espai que em corresponia, amb tot el que això suposa, en coordinació d'instal·lació de carpes, mobiliari, monitors, activitat, etc., vaig poder gaudir de veure durant dos dies com la canalla s'ho passava d'allò més bé. I ademés ho feia jugant amb conceptes tan importants com l'estalvi d'aigua i energia, la cura ambiental, els drets civils, la igualtat, etc. i "sense menjar-los l'olla", només jugant i passant-s'ho bé.

La veritat és que quan participes en un event com aquest te n'adones de la magnitud i la feinada que s'ha de fer perque surti tot bé. Més de 2.000 persones treballant i uns 360.000 visitants són números que parlen per sí sols. Ademés l'organització ha estat exemplar. La gent de TV3 i tots els col·laboradors de la Festa es mereixen un "10" de nota. M'han demostrat que professionalitat i bon rotllo poden anar junts.

Tant de bó que en les obres de l'AVE es treballés la meitat de bé (vaja, ja he acabat parlant de l'AVE).

Ahir dilluns en canvi, vaig assistir a una audiència pública i vaig tornar a palpar la crispació ciutadana que hi ha vers totes les coses quotidianes: aparcaments, places dures, manca de participació, afectacions, obres, transport públic,... el cap de setmana vaig ser en un oasi i la realitat és una altra.

dimarts, 23 d’octubre de 2007

El Tren Payá funcionava millor

Ahir els usuaris de tren que entren a Barcelona pel sud, 160.000 segons algunes fonts, van patir un via crucis. I aquest és un problema que durarà, en principi, dos mesos. Deu n’hi dó.

L’alcalde de Barcelona diu que es va gestionar molt bé la crisi; que el dispositiu d’autocars va funcionar prou bé. Potser no sabia que la gent va fer mitja hora de cua per agafar un autocar. Potser no sabia que per fer el trajecte de Gavà a Barcelona la gent va tardar una hora o més. I potser no s’ha adonat de la patètica imatge que Barcelona va oferir ahir.

El president espanyol, accedeix a comparèixer al congrés per parlar de la crisi, però es nega a cessar a la ministra de foment (la incomptentent i xul·lesca ministra de foment), que segons i com, encara vindrà a dir-nos (un altre cop) la magnífica feina que han fet els responsables de rodalies. A l'ADN dels dirigents socialistes hi ha un gen que els impedeix dimitir.

El conseller Nadal, fa pilotes fora. Diu que la Generalitat no és responsable i que s’ha pres la millor decisió. Potser vistos els successos dels darrers dies, sí que finalment s’ha hagut d’optar per l’única solució prevista. Però és la Generalitat la responsable última del benestar i la seguretat de catalans i catalanes. I per tant, la Generalitat ha d’exigir una explicació immediata de per què hem arribat a aquesta situació. No fem com en la crisi del Carmel, en que la culpa al final no va ser de cap responsable polític. Responsables n’hi havia llavors i n’hi han ara. Per tant, exigim responsabilitats i dimissions a dojo per incompetents.

Jo vull saber per què ha passat això a Barcelona, i per què no va passar a Madrid, Saragossa, Sevilla, Toledo, Tarragona, Lleida...

Tot plegat és una vergonya. Tenen sort de la santa paciència que estan tenint els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Després de suportar el desastre col·lectiu en que ens hem vist immersos enguany, potser hauran de beatificar a tota la ciutat.

Per sort, no hem de lamentar víctimes en cap dels esvorancs que han sorgit al costat de les vies. No hi ha hagut la mateixa sort pel que fa a accidents laborals. D’aixó també n’hauriem de parlar algun dia.

Decididament el tren Payá funcionava molt millor.

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Després de la conferència nacional

Semblava que s’havia d’acabar el món aquest dissabte passat. Però al final el diumenge també va arribar com sempre. La Conferència Nacional d’ERC ja ha passat i ho ha fet amb una nota molt alta. La militància va fer un exercici de democràcia que pocs partits són capaços de dur a terme avui en dia.

Conclusions després de la jornada:

1. Que la ponéncia final presentada, després d’incorporar les esmenes de molts i moltes militants, no només ha estat aprovada per la immensa majoria (més del 80%), sino que ha resultat un text de primera divisió perque tinguem clar cap a on volem anar, i com ho volem fer.

2. Que l’esmena presentada per EI, tot i no superar la criba de la votació, va obtenir un suport considerable (més del 40%), i per tant en bona part haurà de ser valorada per la direcció.

3. Que Reagrupament.cat, que va obtenir el 22% dels vots, té un sector de la militància al seu favor, però que després de la conferència haurà de canviar el seu tarannà i mirar de reconvertir-se en un element constructiu dins del partit.

4. Que els dirigents d’ERC, han d’entendre que la militància vol que des del govern siguem capaços de marcar perfil propi i que això sigui més visible. No es tracta de trencar el govern, ni molt menys, i entenem que aquesta és una feina difícil, però hi ha temes en els quals hem de ser més visibles.

5. Que els sectors crítics més radicals, entenguin d’una vegada per totes, que ser assembleari no és sinònim del “campi qui pugui”. Que quan es forma part d’un col·lectiu democràtic com pot ser el nostre partit polític, s’ha d’entendre que una representació del 22% no pot imposar-se mai a una representació de més del 80%.

6. Que la direcció del partit ha d’obrir-se també a persones dels diferents sectors per tal de que la pluralitat sigui un element enriquidor i no problemàtic.

En definitiva, que l’exercici de democràcia que vam fer el passat dissabte, ha de servir per tancar files i continuar defensant, com sempre, els interessos del nostre país i de la gent que hi viu.

dissabte, 20 d’octubre de 2007

Carod-Rovira ens ha donat una mica de dignitat

"Josep-Lluís" Carod-Rovira va tenir una actitud valenta quan el van plantar davant dels lleons al coliseum de TVE. Ens va donar una lliçó de dignitat que una gran part de catalans i catalanes estàvem reclamant des de feia temps. Respondre a la "incultura" popular de la forma en què ho va fer és la fòrmula que tots i totes hem de seguir.

Feu la següent prova. Entreu en un foro o xat d'internet estatal i escriviu qualsevol cosa en anglès. Veureu que fins i tot la gent respondrà positivament. Després feu algun comentari en català i tindreu una reacció totalment oposada. Hi ha molta gent de l'Espanya rància, que rebutjen d'entrada i sense justificació tot allò que faci olor a català.

L'estratègia d'anar de moderats i abaixar el cap sota l'ala quan s'ataca la nostra dignitat "amb mentides" no pot funcionar. Crec que en Josep-Llúis va marcar un gol per l'escaire a l'Espanya anticatalana. Va parlar d'independentisme i autodeterminació amb total naturalitat i més de 5.000.000 de televidents van veure-ho en directe. A això en llenguatge popular se li diu "tenir un parell d'ous".

Bona prova d'això ha estat l'efecte que ha produït a la premsa de casa nostra. No recordo mai haver vist tants articles d'opinió al voltant de Carod-Rovira ni al voltant d'ERC. Segurament hem batut un rècord de pàgines dedicades als diaris. Potser en Carod és una mena d'au Fènix. Tothom ja el donava per defenestrat, però sembla que encara li sobren forces per mantenir-se al seu lloc.

La conferència d'avui em donarà la raò o no. Ja es veurà.

Demostració de força policial a Barcelona

Barri del Bon Pastor de Barcelona, dos quarts de dotze del matí. La guàrdia urbana procedia a desallotjar quatre cases d'aquest barri mentre uns quants veïns, alguns de l'associació d'Avis del Barri (contraris a l'enderroc de les "cases barates")i uns joves d'un col·lectiu alternatiu que els dona suport, insultaven els agents de policia.

De sobte, la cinta del cordó policial cau, cap de les persones que hi eren allà va travessar la cinta, potser algú la va fer caure o potser va caure tota sola; el cas és que ningú la va travessar. Llavors la guàrdia urbana carrega contra aquest grup de persones a empentes i cops de porra. Hi ha, com sempre en aquests casos, un intercanvi de cops. Quí es queda quiet mentre l'estomaquen gratuitament?. Quan la situació sembla que es comença a calmar, el cap de l'operatiu diu: "Tots fora!". Els agents llavors carreguen amb casc i porra i desallotgen a tothom a "base d'òsties i cops de porra", sense miraments. Resultat: deu persones ferides. Una d'elles una dona de 62 anys que estava allà per tranquil·litzar el seu marit. Un altre, un càmera del Canal 25 que cobria la notícia, per tant feia bé la seva feina. Que se n'ha fet del dret a la informació?. Les fotografies d'en Gabriel Massana al diari El Punt reflexen molt bé la situació viscuda.

Aquesta notícia sembla que vingui d'un país tercermundista o que sigui un "remake" de fa molts anys. Però la veritat és que això va passar ahir a Barcelona i això em preocupa.

Aquest no és el model de ciutat que esperem tenir. Espero i desitjo que aquests excessos policials no es converteixin en alguna cosa habitual a la meva ciutat. Es més, espero i desitjo que es prenguin les mesures oportunes per evitar que torni a passar i que els responsables de l'acció d'ahir siguin castigats. Per ordre de baix a dalt, els responsables són el cap de l'operatiu de la guàrdia urbana, la regidora de Seguretat Assumpta Escarp i l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu.

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Monzó genera una gran expectativa

El discurs de Quim Monzó en la inauguració de la Fira de Frankfurt, ha aconseguit generar una gran expectativa sobre la representació de la nostra cultura en aquest prestigiós esdeveniment. I ho ha fet de forma brillant.

Ha aconseguit allò que és tan difícil en una intervenció d'aquesta mena. Ha mantingut els assistents atents durant els 13' i 40" que ha durat. I el més difícil encara, ha estat un discurs molt ric en continguts i sense perdre l'objectivitat. Això sí, saltant-se les normes de compostura que se suposa que han de prevaldre en tan solemne acte i aconseguint així trencar el motlle i triomfar amb una aclamació absoluta al final.

Si mantenim aquest nivell durant tot l'event, segur que el resultat final serà el de la feina ben feta. Aquesta és una ocasió immillorable de mostrar tot el que Catalunya és capáç de fabricar i d'oferir en l'àmbit de la cultura, i l'hem d'aprofitar. Ha estat un bon començament.

Discurs en PDF
Vídeo del discurs

dimarts, 9 d’octubre de 2007

Espanya, entre la democràcia i el terrorisme

Era qüestió de dies que ETA fes un gest (a la seva manera) per reivindicar-se com a protagonista dels esdeveniments dels darrers dies. Avui ha tornat a atemptar i com a resultat d'això tenim l'escorta d'un regidor ferit greu. Un fet lamentable.

La situació és difícil i no es veu cap escletxa que ens permeti veure la llum de la fi del conflicte. El govern i el poder judicial han optat per empresonar a la cúpula de Batasuna, privant per tant de qualsevol opció democràtica als abertzales bascos.

Ens trobem davant d'un fet insòlit entre els països que es consideren democràtics. Primer es va aprovar una llei de partits que impedeix a la esquerra independentista basca concòrrer a cap comici i per tant els imposibilita la presència a les institucions. I ara, no contents amb això posen els seus membres a la presó. I jo em pregunto, quina alternativa democràtica deixem a aquells que són afins amb la ideologia de Batasuna?

Després del trencament de les negociacions entre govern i ETA, ja s'intuia que entràvem en una dinàmica molt complicada i de difícil marxa enrera. El govern socialista, veient que el procés de diàleg els desgastava molt, es va fer enrera. També és cert que ETA els hi va posar fàcil en atemptar a l'aeroport de Barajas. Un farol que els va sortir car. I tampoc va faltar temps perquè el govern agafés l'atemptat com l'excusa perfecte per tirar la tovallola i atrinxerar-se per no perdre més punts a les enquestes.

Maleïdes enquestes. Aquestes acaben marcant sempre les decisions importants i impedeixen que els governants "covards" tirin pel dret amb determinació per salvar els esculls que es troben pel camí. Però diuen que cada país te els governants que es mereix. Espanya és encara un estat covard i amb poca cultura democràtica i per tant els seus governants no arrisquen mai. En conseqüència, el PP, tot i perdre les eleccions, en els temes de nacionalisme espanyol i terrorisme sempre acaben guanyant. Sempre aconsegueixen dur al seu terreny al PSOE. Fins i tot aquests últims prefereixen lliurar el govern de Navarra al seu enemic electoral, per tal de que els independentistes no puguin governar.

Amb aquestes actituds, fins i tot hi ha persones (o alguna cosa semblant físicament a una persona) com Jiménez Losantos que aprofiten el tema basc com a simple introducció, per a carregar contra els independentistes catalans. Aquests sempre l'han molestat més. L'afer amb Terra Lliure el va marcar fins a la mèdul·la i carrega el seu odi contra tot allò que fa olor a català.

Ara resulta que jo, sóc un terrorista. Com a militant d'ERC ho sóc segons el seu parer; i és més, resulta que a les nostres seccions locals tenim un autèntic arsenal i per tant demana que, tal com han fet amb Batasuna, ens registrin els casals i ens il·legalitzin com a partit. I de pas, tots a la presó també. I dir això no és també una forma de terrorisme? Això no és un atemptat contra l'estat de dret? No hi ha cap jutge que actui d'ofici contra una cosa aíxí?

Què li passa a Espanya? Quants anys hauran de passar perquè l'estat espanyol perdi la por a democratitzar-se de debó? Quan apareixeran per fí polítics valents i decidits a afrontar els problemes d'encaix en aquest estat que s'aguanta amb pinces i més a cada dia que passa?

Davant d'aquests fets només puc fer que solidaritzarme amb els presos polítics de Batasuna i demanar al govern d'Espanya que faci una reflexió seriosa sobre quines són les vies per solucionar els problemes a Euskadi i també a Catalunya. Ara per ara, amb l'opció d'atrinxerar-se només es pot allargar en el temps aquest malson.

dissabte, 6 d’octubre de 2007

Segon plenari. Comença el mandat.

En aquest segon plenari del Districte d'Horta-Guinardó, celebrat el proppassat dimarts dia 2 d'octubre, ja s'ha començat a visualitzar quin serà el paper de cadascun dels grups que en formem part del consell del districte.

En primer lloc la regidora del districte, Elsa Blasco, va fer l'exposició de la proposta inicial del Pla d'Actuació del Districte 2008-20011. No es va extendre massa, però la veritat és que la proposta tampoc no donava per gaire més.

Es va dir que la proposta no era molt detallada perquè així serà la gent, qui a través del procés de participació, l'omplirà més acuradament. Això sona molt bé d'entrada, però es clar, resulta que el procés de participació dura menys de dos mesos. Que algú ens expliqui com lliga una cosa amb l'altre.

L'explicació que li dono jo, és que d'una banda no han tingut prou temps per preparar el document. I de l'altra que s'ha d'aprovar el PAD i els pressupostos com sigui a primers de desembre. I tot això és perquè a l'actual govern municipal els ha costat massa temps de païr que a partir d'ara a Barcelona governaran sense majoria, i fruit d'això el procés de constitució del cartipàs municipal s'ha demorat fins passat l'estiu.

Doncs que quedi ben clar que el grup d'ERC, no està disposat a aprovar el PAD i els pressupostos a qualsevol preu. Nosaltres ja vam posicionar-nos respecte aquest tema en el plenari de dimarts. Jugarem amb el període de participació que es proposa, partint del document que es proposa, però també veiem moltes mancances que mirarem d'incloure en el mateix. Aquest PAD parla majoritàriament d'urbanisme i deixa en una àrea secundària la resta de temes que ens afecten en el nostre dia a dia.

Per exemple, no hi ha referències a la cultura i la llengua catalanes. No s'estableixen mesures per garantir la presència d'allò que ens identifica com a país amb una quota raonable, en centres cívics, biblioteques, festes populars, etc. El mateix passa amb els assumptes de benestar social, immigració, medi ambient.

Pel que fa als temes urbanístics es proposa el que es vol fer, però no el com es preten fer, i això és el que més l'importa a les persones, especialment a aquelles que es veuren afectades.

Pel que fa als diferents grups municipals es defineix el perfil que adoptaran:

- ICV-EUiA. Amb la regidora al capdavant, ens continuaran venen la idea de que la participació ha de ser l'eina per arribar al consens. Amb això estem d'acord, però amb paraules no n'hi ha prou. Encara està per veure la voluntat de recollir allò que ve de la participació. Fins ara crec que no s'ha fet suficientment i fruit d'això hi ha sectors del nostre districte que han manifestat reiteradament el seu descontent. Això s'haurà de treballar molt.

- PSC. Al nostre districte compten amb l'avantatge de que la regidora és d'ICV i això els beneficia o els desgasta menys. Però a l'hora de la veritat és el PSC el que mou els fils a Barcelona i també al districte. L'actitut arrogant que ens han demostrat fins ara a la ciutat, la farem posar de manifest quan això passi al nostre districte. Com per exemple amb el tema de la declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional de la Masia de Can Fargas. No em va convèncer la resposta de la regidora a la pregunta presentada en aquest plenari sobre el capteniment del districte al respecte. Si el grup del PSC tingués la voluntat de signar la proposta parlamentària com ja han fet ERC i ICV-EUiA, aquesta tiraria endavant. Però opten, de moment, per amagar-se darrera de la regidora.

- CiU. Hi ha molts temes en els que podem arribar a coincidir. Però de moment observem que la seva línia serà la mateixa que han seguit en els darrers anys. Propostes populistes i poca cosa més. Ademés a nivell de ciutat ja estan picant l'ullet a l'alcalde per donar "estabilitat" a l'ajuntament. La veritat no em sorpren, el fantasma de la sociovergència ja fa temps que és present. No sé quina opinió deu tenir el soci de govern "ecosocialista" al respecte.

- PP. Res no canvia. Estan en contra de tot com sempres. Fan propostes populistes de vegades i absurdes d'altres. No fan ni el més mínim esforç per disimular que no els importa "un pito" el que es faci de bó. Ells sempre faran mil crítiques i zero aportacions.

- ERC. Estem disposats a treballar, amb quí vulgui posar-si a treballar amb nosaltres, i només amb una excepció: el Partit Popular. La resta de forces municipals ens podran venir a trobar quan vulguin i també els anirem a cercar nosaltres quan convingui. Volem aportar quant més millor del nostre programa i de les nostres idees. Tampoc acceptarem les coses quan no estiguem d'acord. De moment, si més no, amb el pas a l'oposició hem creat una expectativa en la gent. Això es percep i és molt possitiu.

La cosa promet.