Pàgines

diumenge, 19 d’abril del 2009

Sectarisme a la “Feria de Abril”

La FECAC vol que les casetes de la “feria” posin sevillanes o altra música de tradició andalusa. Dit de forma educada es convida a les entitats participants a no trencar l’esperit de la fira, o el que és igual a no participar.

El president de la FECAC diu que la “feria de abril” està oberta a nouvinguts com magrebins, sudamericans, etc… com a símbol d’integració, això sí, de posar música tradicional dels seus països res de res, sevillanes i flamenc, com a molt una cançoneta de collita pròpia de tant en tant.

No deixa de ser curiós que els representants de la cultura andalusa a Catalunya s’ofereixin com a símbol d’integració a base de decretar que es faci utilitzant la seva música i les seves tradicions, és a dir, demanant que es renunciï a la cultura pròpia de cadascun. Respecte a això no he sentit queixar-se a aquells que acostumen a aixecar la veu dient que a Catalunya s’imposa la llengua a base de sancions, és més, n'hi ha que fins i tot tindran la seva caseta a la "feria".

I jo em pregunto: aquests representants de la cultura andalusa han predicat amb l’exemple a casa nostra? S’han integrat en base a renunciar a la seva cultura o simplement volen acabar imposant la seva, ara també als que venen d’altres racons del món?. I més quan la majoria d’ells no ha tingut ni tan sols la voluntat de vincular-se amb el país on viuen a través de la llengua catalana. Aquesta actitud m’ha recordat un “30 minuts” en el qual sortia una senyora andalusa que parlava dels nouvinguts (de fora de l’estat espanyol, es clar) i deia: “los que vienen aquí se tienen que adaptar a lo nuestro”; es clar que aquesta afirmació la feia en castellà i “lo suyo” deu tenir molt poc a veure amb la cultura pròpia del país on resideix.

Em preocupa molt que l'alcalde de Barcelona estigui tan orgullós de la "feria de abril" i destaqui la "diversitat" de la mateixa. Em preocupa i molt que les administracions de Barcelona, la Diputació i també la Generalitat subvencionin un esdeveniment que imposa condicions restrictives. La de l’expressió cultural és nova d’enguany, però ja sabem que fa anys que a les casetes de la “feria” s’imposa de vendre determinades marques de menjar o de vi, seguint un model propi d’algú que pretén fer negoci. Doncs si han de fer negoci, m’agradaria que ho fessin sense els meus diners.

6 comentaris:

  1. Jordi,

    Estic absolutament d'acord amb tú.

    De tota forma voldria recordar que aquestes Entitats reben moltes subvencions dels Ajuntaments demòcratics catalans. Es per clientelisme o potser per altre motiu ?

    ResponElimina
  2. Possiblement ambdues coses: clientelisme i també altres motius...

    ResponElimina
  3. Jordi, pensa que aquesta gent forma la gran massa del vot socialista

    ResponElimina
  4. El diumenge feien sardanes a la plaça Eivissa. Es molt maco. M'agrada molt anar a la plaça quan fan sardanes. I mai se m'ocurriria cridar en mig d'una bona sardana ¡Eh!, ¿quan tocaran sevillanes?

    ResponElimina
  5. Jordi,
    completament d'acord! Tal com està plantejada, la Feria és l'exemple paradigmàtic del que No s'ha de fer... hauries de sentir en Lluís Cabrera parlant-ne!

    ResponElimina
  6. Ja veurem d'aqui 10 anys quina fira tenen els magrebins i que ens deixaran fer o no.

    ResponElimina