diumenge, 23 d’octubre del 2011

CiU i PP tanquen la porta de decidir als districtes


Poc temps ha tardat CiU a treure’s les vergonyes de sobre i formalitzar pactes i acords amb l’enemic polític núm. 1 del nostre país, el PP. Primer ha estat l’acord inicial per al pressupost a la ciutat de Barcelona. Un acord que ha prioritzat l’aritmètica per damunt d’un acord qualitatiu en matèria pressupostària. Treballar el vot favorable d’alguns grups polítics i l’abstenció d’altres és massa feina per algú que, malgrat s’omple la boca de voluntat de fer-ho, no practica gens el diàleg amb els altres. La decisió fàcil i ràpida ha estat pactar amb el PP per la senzilla raó que 14+9 són majoria absoluta, però CiU s’equivoca perquè a mitjà termini això li passarà factura. El grup de CiU a l’ajuntament ha afirmat reiteradament la seva intenció d’aplicar mesures socials de forma prioritària, però dubto molt que això ho aconsegueixi anant agafat de la ma amb els populars.
Aquesta no ha estat però l’única mala notícia en l’àmbit municipal a la capital de Catalunya. CiU i PP també s’han aliat per votar en contra del dret a decidir dels districtes de la ciutat, condemnant a la inutilitat l’acció política d’aquests i tancant la porta a la descentralització.
El GM d’Unitat per Barcelona (ERC+Rcat+Dcat) vam presentar una proposta d’acord en la Comissió de Presidència i Règim Interior amb els següents punts:
1) Instar els òrgans executius de l’Ajuntament de Barcelona a respectar les decisions que emanen dels Consells Plenaris de Districte.
2) Donar compliment dels acords de les proposicions/declaracions de grup presentades pels diferents grups polítics durant aquest mandat municipal i aprovades per la majoria dels Plenaris dels Consell de Districte.
3) Donar compliment a aquest acord ja en les iniciatives aprovades en els Consells Plenaris de Districte duts a terme la primera setmana d’octubre de 2011.
4) Fer arribar aquest acord a tots els membres dels Consells Plenaris dels Districtes de la nostra ciutat.
El resultat de la votació va fer que NO s’aprovés aquesta proposta d’acord, gràcies al vot en contra de CiU i PP. Per tant, a partir d'ara el govern no tindrà perquè fer cas d'allò que s'aprovi als diversos consells Plenaris dels districtes, amb tot el que això suposa de dèficit democràtic, desafecció política, desautorització dels Consells de districte i per extensió dels consellers i conselleres que hi som membres.
Aquest dèficit precisament ha estat objecte de crítica per aquests dos grups que ara governen els destins de la ciutat quan eren a l’oposició. I és que, si be el govern anterior molts cops feia cas omís dels acords de districte, mai havien tingut la poca vergonya de formalitzar-ho fent que constés en una acta oficial.
D’entrada això fa que a Horta-Guinardó els acords del darrer ple de districte quedin desautoritzats i que tot allò que es presenti i s’aprovi en el futur serveixi per poc o res. No sé ben be que és el que hem de fer els consellers i conselleres de districte a partir d’ara, perquè si allò que defensem i aconseguim fer que s’aprovi, després no va enlloc, no te cap sentit. Els valors democràtics i de participació de CiU i PP han quedat en evidència. Que no ens tornin a dir que hi creuen en aquests valors, perquè no cola.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Can Mora, un exemple de mala praxi en urbanisme

Que una escola, sigui privada o no, tiri endavant un projecte de poliesportiu no hauria de ser, a primera vista, un tema per a posicionar-se en contra. Atesa la manca de pavellons esportius a la ciutat i atesa la poca importància que l’ajuntament actual i passat hi donen a aquesta mancança, qualsevol iniciativa privada ha de ser benvinguda. Ara bé, hi ha línies i formes de fer que, si més no, fan aixecar sospites. Aquest és el cas de la MPGM duta a terme als límits de la finca de Can Mora, a tocar del Parc Güell, al barri del Carmel .

El novembre de l‘any passat vam haver de votar, en el districte d’Horta-Guinardó, una modificació dels límits d’expropiació de la finca de Can Mora amb el carrer de Portell. La superfície a expropiar es mantenia, però la línia es va modificar deixant un punt del carrer de Portell amb una amplada inferior als 15m que fixa el PGM de 1976. En aquell moment no es va donar cap explicació al respecte ni tampoc ens van expressar les intencions de l’aleshores propietari de la finca, el Banc Sabadell.

El resultat d’aquella votació va ser una aprovació amb els vots favorables de l’aleshores govern municipal (PSC+ICV), l’abstenció de CiU+PP i el vot en contra d’ERC, que ja vam deixar ben clar que el vot contrari responia a la manca de justificació i al fet que hi veiem alguna cosa amagada que no ens agradava gens.
Ara, 10 mesos més tard, en el darrer ple municipal vam votar una Pla Especial Urbanístic perquè l’Escola Virolai, nova propietària de la parcel·la de la finca que va ser objecte de modificació, pugui tirar endavant un projecte de poliesportiu i pàrquing de 120 places d’iniciativa privada.
Això ens confirma les nostres sospites. La seqüència és clara:
1) Acord municipal per modificar el PGM i permetre generar un espai suficient per al desenvolupament del Poliesportiu en la parcel·la afectada
2) Adquisició de l’Escola Virolai de la parcel·la en qüestió al seu anterior propietari, el Banc Sabadell
3) Presentació del projecte de poliesportiu i pàrquing privats
En resum, 2 privats que surten beneficiats (el Banc Sabadell que en treu profit d’una venda i l’Escola Virolai que pot tirar endavant  un projecte) i una ciutat que no en rep res a canvi. Perquè aquesta és la qüestió: què en treu la ciutat i la seva ciutadania d’aquesta modificació de PGM que ha afavorit a 2 privats? La nova regidora, Francina Vila, no va saber respondre a aquesta pregunta. L’únic argument va ser que el poliesportiu impulsat per l’Escola Virolai seria beneficiós per al barri (sic), pobre resposta a la pregunta plantejada. Del darrer equip de govern només vam obtenir aprovació del projecte i el silenci, per si un cas.
El resultat de la votació va ser l’aprovació del PEU de Poliesportiu i pàrquing, amb el vot favorable de tots els grups excepte ERC+Rcat+Dcat que vam votar en contra, una vegada més.


Si observeu la gràfica es pot apreciar quina era la part afectada inicialment (la delimitada amb blau), quina ha estat la part finalment afectada per incorporar al vial del carrer Portell (en vermell), la finca que ha adquirit l’Escola Virolai (en groc) i l’espai que la modificació de PGM ha permès recuperar per a la parcel·la de manera que es generés prou espai per al projecte de poliesportiu i pàrquing privats (triangle groc que queda dins la zona delimitada en blau) i sense la qual el projecte no hagués estat viable.
A tot això cal afegir que aquest equipament amb un pàrquing de 120 places agreujarà els problemes de mobilitat ja existents en aquest carrer.  Una zona no acabada d’urbanitzar, amb la pressió que actualment pateix dels autocars de l’escola Virolai. I tot això, sense un estudi de mobilitat.
Un projecte aprovat amb la inèrcia generada per l’anterior govern municipal, sense que el nou govern hagi parat l’atenció que requereix. De moment, en urbanisme, res no canvia. Mesures urbanístiques que beneficien als privats, a canvi de res? Això fa mala pinta, la veritat.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Un discurs per a la història?

Segurament molts i moltes pensareu que exagero, però els grans discursos van acompanyats d'un missatge potent i d'una alta càrrega emocional. Jo crec que aquest és un d'aquests discursos perquè és un discurs sentit pel ponent. Construïm confiança.


diumenge, 2 d’octubre del 2011

Esquerra, en endavant ERC


Un congrés republicà al costat d’una fira eqüestre? Parlem de Texas? No, parlem de Girona, on ahir vam celebrar el 26è congrés d’ERC. Un congrés que ens ha deixat molt bon regust a totes i a tots els militants, que darrerament sempre patíem en escenaris com aquest. Mentre els cavalls cavalcaven i lluïen a la fira eqüestre que se celebrava just al costat, a la fira Equus 2011, ERC va començar a cavalcar cap a una nova etapa que ha de servir per a recuperar totes les lletres de la seva marca històrica i deixar anar els llasts que tant han pesat en aquests darrers anys.
El matí va servir perquè els Joans, el ja ex president Puigcercós i l’ex secretari general Ridao intervinguessin en els informes de presidència i secretaria general de forma corresponent. Vam poder escoltar una part d’autocrítica i una part de justificació i, el més important, ma estesa a la nova direcció i plena confiança en el futur. Els ressentiments i els egos personals van quedar enrere.
Després va ser el torn de les ponències política i d’estatuts on es defineixen les línies mestres de l’acció política i el funcionament intern del partit per als propers anys. Les 84 esmenes van fer que el debat s’allargués fins a dos quarts de vuit del vespre, malgrat cap d’elles va prosperar en la votació.
De les ponències destaquen l’impuls als valors republicans, l’aposta per la democràcia directa, l’aprofitament del municipalisme com a instrument polític i de coneixement i el cooperativisme amb la societat civil. Podeu consultar la ponència política i la ponència d’estatuts a la web d’ERC.
La recta final del congrés ens va dur a la part més emotiva amb les intervencions de la nova secretària general Marta Rovira i del nou president l’Oriol Junqueras.  Aquestes dues persones son un rara avis en això de la política. Ho son perquè realment transmeten confiança, que és precisament allò que la ciutadania reivindica dels polítics i que més troben a faltar. L’aposta pels valors, per l’essència de les 3 sigles de la marca d’ERC, per la bona gent, per l’esforç i fins i tot per l’èpica política és una aposta valenta i que només pot funcionar si es fa de manera honesta i generosa.
L’Oriol Junqueras ahir ens va emocionar. Va fugir del discurs habitual en política; aquell que parla de l’estratègia per arribar a assolir les fites “del partit”. Ahir l’Oriol ens va parlar del país i de la seva gent. Una gent que és absolutament necessària perquè es puguin assolir els somnis de la gent d’ERC, però també de molta altra gent que no és d’ERC. Va parlar del passat, de totes les persones que ens han precedit en la lluita –obvi venint d’un historiador- i també del futur i de la bona gent d’aquest país, imprescindible per assolir els nostres somnis de futur. Va parlar de sumar, de convèncer que el nostre objectiu és factible i que ERC ha de ser el millor instrument per assolir-lo però no sols. Davant una llarga llista de persones convidades d’altres partits, però també de persones molt destacades de la societat civil, va convidar tothom a treballar junts per al difícil objectiu de la plena llibertat nacional. Tal com va dir: “Volem sumar i ho volem fer amb tota la bona gent d'aquest país perquè sense ells res no és possible”. Tota una declaració d’intencions.
A nivell personal , no vaig ser escollit per a ocupar un lloc en el Consell Nacional d’ERC. Mentiria si us digués que no em feia gràcia, però això no aigualeix per res la gran il·lusió generada durant els darrers mesos que va culminar ahir a Girona. Tinc la sort de comptar amb la confiança de moltes persones i això em permet dedicar-hi temps i esforços des de la política municipal a Horta-Guinardó i també a l’executiva regional de Barcelona. Per tant, no em puc queixar ni tampoc no vull fer-ho.
Tenim un futur esperançador i l’hem de saber aprofitar però ho haurem de treballar i molt. Per tancar l’article una reflexió que ahir va fer la nova direcció del partit: “entre l’esquerra i la dreta, l’esquerra; entre l’esquerra i el país, el país”.

Extret de la intervenció de la Marta Rovira:
“És necessari obrir un nou escenari de dissolució de sectors i de les famílies tradicionals, un escenari que posi en valor la pluralitat i la meritocràcia, on es treballi de valent, amb voluntat positiva i integradora, per tornar a fer d’Esquerra Republicana una força política central i renovada”

“Més del 80% dels ciutadans estan a favor del concert econòmic, i més del 90% a favor de l’Estat del Benestar. Esquerra és l’únic partit que defensa el concert econòmic i l’Estat del Benestar alhora, i tenim l’obligació de traduir en representació parlamentària la voluntat política dels catalans”

Extret de la intervenció de l’Oriol Junqueras:
“Demanem a tota la gent que vulgui treballar per tirar endavant el país, a treballar per sortir de la crisi, que vingui a ajudar Esquerra Republicana de Catalunya, perquè a Esquerra Republicana de Catalunya treballarem amb totes les nostres forces per aconseguir la independència de Catalunya”

“Creiem que és imprescindible obrir el partit a la societat i sumar, perquè estem convençuts que la llibertat i la justícia social són del tot necessaris pels nostres ciutadans”.

Aquesta és la nova permenent d'ERC
Afegeix la llegenda