dilluns, 29 d’abril de 2013

La Casa del Marroc al Palau del Laberint? No, gràcies



El Palau Desvalls, també anomenat del Marquès d’Alfarràs, ubicat en el Parc del Laberint d’Horta, és una joia arquitectònica de la ciutat que s’està caient a trossos i el seu estat lamentable obliga a fer una inversió molt elevada per a la seva rehabilitació.

Malgrat les múltiples peticions perquè el govern del districte impulsi la seva rehabilitació, sempre s’ha argumentat que per a fer una inversió d’aquesta magnitud cal trobar un ús adequat per al Palau. Una entitat que es faci càrrec d’aquesta inversió podria obtenir una cessió per al seu ús. Dels 4.000 metres quadrats, la meitat es troben en molt mal estat i la inversió podria oscil·lar entre els 2 i els 4 milions d'euros.

Sembla que el govern de la ciutat ha ofert l’ús d’aquest espai per a la Casa del Marroc, segons ha informat La Vanguardia. Un oferiment que s’ha fet d’esquenes a la xarxa d’entitats del barri d’Horta, que fa anys que reinvindica la restauració del Palau i sense tenir en compte diversos precedents en el nostre districte com, per exemple, l’agermanament amb la Daira de Bucraá, al Sàhara Occidental.

El govern del Marroc incompleix sistemàticament la Carta Internacional dels Drets Humans al Sàhara Occidental i també amb el poble Amazigh. I tampoc compleix amb la resolució de l’ONU perquè el Sàhara Occidental celebri un referèndum per l’autodeterminació. La repressió militar i policial que el Marroc exerceix sobre el poble sahrauí ratlla la línia del genocidi. Milers de sahrauís malviuen en camps de refugiats emmig del desert. Més de 5 milions de mines antipersona divideixen el país en dos i provoquen moltes víctimes.

No obstant, el govern de Catalunya sembla posar per davant els interessos econòmics en les relacions amb el govern del Marroc i obviar totes aquestes qüestions. Penso que no podem reivindicar el dret a decidir en el nostre país i no defensar alhora el compliment d’aquest dret a decidir en el Sàhara Occidental. La defensa de la llibertat i dels valors s’ha de dur a terme en tots els nivells.

Davant de tot això no em sembla pertinent que el Palau Desvalls sigui cedit al govern del Marroc. Sense dubte el més adequat seria que, abans de prendre una decisió sobre aquesta qüestió, s’obrís el diàleg amb les entitats del barri d’Horta sobre quin ús seria el més adequat.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Malviure entre obres al barri de La Clota


En el mandat passat es van aprovar 2 projectes de modificació urbanística al petit barri de La Clota. Concretament els PMU de La Clota Reordenació i La Clota Conservació. El posicionament que vaig defensar en nom del GM d’ERC va ser d’aprovar el de La Clota Conservació i en contra del de La Clota Reordenació. En el primer cas, a favor, perquè garantia una certa pervivència de la tipologia de barri actual en el sector central i en el segon, en contra, perquè l’edificabilitat és excessiva i crea un mur pantalla entre els barris d’Horta i el Carmel i, a més, perquè tot l’espai destinat a terciari s’acumula en una torre de 12 pisos que, en el moment actual, difícilment veurà la llum.

Ara  però, hi ha un conjunt de veïns i veïnes que, mentre esperen el seu reallotjament, estan patint les conseqüències de les obres. Alguns propietaris d’aquestes casetes de la Riera d'en Marcelí es van acollir a l’expropiació immediata i, un cop buides les seves cases, l’ajuntament les ha semi enderrocat. Aquesta acció ha deixat al descobert les parets interiors de les cases adjacents i aquest fet fa que les parets siguin permeables i siguin un niu de filtracions i humitats.

Imagineu-vos viure en una caseta on la caseta del costat ha estat mig enderrocada i ara teniu una paret despullada. Oi que qualsevol persona amb dos dits de front consideraria una bestiesa actuar com ho ha fet l’ajuntament? Doncs segons justifica la regidora Francina Vila, això s’ha fet per evitar l’ocupació i la degradació. Evidentment, no te en compte que la degradació la pateixen les persones que encara hi viuen.
Davant de la reclamació veïnal, el districte els ha ofert adquirir habitatge en dret a superfície per una mica més de 500 euros al mes. La veritat és que en el moment actual, la majoria d’aquests veïns i veïnes no es poden permetre assumir aquesta despesa.

Ja que la sra. Regidora d’Horta-Guinardó s’encarrega de recordar-nos sovint que les persones són una prioritat per aquest govern municipal, espero que faciliti una solució satisfactòria a aquestes persones del barri de La Clota que pateixen una situació que elles no han provocat.

Us deixo l’enllaç de la notícia de TV Horta-Guinardó perquè us pugueu fer una idea.

dilluns, 8 d’abril de 2013

La política sense diàleg està abocada al fracàs



El model actual de relació entre la política i la ciutadania ha caducat. El descrèdit d’aquest model ve avalat pel fet que, principalment els grans partits, venen fum abans de qualsevol contesa electoral per després fer i desfer a plaer si obtenen una majoria suficient.

El que ens mostra, per exemple, el govern del PP a l’estat  és fruit de la majoria absoluta, sí. Però sobretot és fruit d’una manca de cultura democràtica que l’aboca a criticar i penalitzar tot allò que es fa en oposició a la seva acció de govern i a la defensa dels interessos als quals representa. Prova d’això és l’intent de criminalització d’Ada Colau i la PAH a qui intenten vincular amb ETA. Sona surrealista però és així.

Aquesta manera de fer que ara practica el PP de forma desacomplexada no és exclusiva d’ells. Malauradament podem trobar exemples similars a l’hora d’aplicar polítiques en base a passar el rodet sobre l’opinió de la ciutadania en altres àmbits administratius com, per exemple, els ajuntaments. I tot això és el que provoca la desafecció entre la ciutadania i la política.

La política del faristol ja no es porta perquè no és creïble. Ara és moment de fer les coses d’una altra manera. Si volem recuperar els vincles de confiança des de la política hem de fer-ho a partir d’un acostament real. La comunicació ha de ser bidireccional. Els òrgans de participació tal com estan plantejats no serveixen. Per posar un exemple: els consells de barri, 4 anys després de la seva implantació ja han quedat obsolets. És un model que no funciona perquè se’l pretén omplir d’informacions que no interessen massa als oients. Per altra banda, moltes persones venen a parlar d’allò que els afecta de manera particular i no pas a fer aportacions sobre allò que pot revertir en una millora col·lectiva. També falta cultura participativa per la vessant ciutadana.

En aquest punt cal establir el diàleg de manera més propera, en grups reduïts, en trobades on es pugui conversar (parlar, escoltar i debatre). On els polítics siguin capaços de baixar a la mateixa alçada dels ciutadans, sense tarimes ni faristols. I, sobretot, on la voluntat d’escoltar sigui sincera. Cal dotar els projectes polítics de visió de futur i cal enriquir-los aprofitant l’opinió ciutadana i el talent. És en trobades com la de la fotografia, en una conversa entre els polítics i la gent gran de Can Baró, que es produeix un entorn de diàleg que afavoreix i enforteix les relacions entre polítics i ciutadania. Les xarxes socials també són una oportunitat per afavorir el diàleg si hi ha una voluntat manifesta.

Omplir una sala amb una audiència atenta és només a l’abast de poques persones amb capacitat d’exercir lideratge. Especialment  si el que vols és omplir una sala amb alguna cosa més que militants del partit. I si aquest lideratge s’ha construït amb la feina prèvia d’haver realitzat l’escolta en àmbits més reduïts, aleshores serà un lideratge encara més sòlid.

Hem de deixar de banda els valors a la baixa: prepotència, arrogància, exercici del poder, seguidisme... I hem de pujar-nos al carro dels valors a l’alça: respecte, transparència, lideratges compartits, diàleg, igualtat...