tag:blogger.com,1999:blog-779011256616104027.post1144485894407081650..comments2023-07-08T16:05:37.737+02:00Comments on BONES IMPRESSIONS: Per què no em parleu en català?Jordi Coronas i Martorellhttp://www.blogger.com/profile/09069792861638656371noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-779011256616104027.post-11164884830913833382007-09-21T03:54:00.000+02:002007-09-21T03:54:00.000+02:00Parlem català. Estem perdent la batalla.L'escrit d...Parlem català. Estem perdent la batalla.<BR/><BR/>L'escrit de l'inmigrat que ens mostra en Jordi Coronas, es un exemple més del que esta passant a Catalunya amb la nostra llengua, pero lamentablement, no es l'únic cas. Aquí hi teniu dugues "perles" mes. Escrits dels lectors publicats a "El Periodico":<BR/><BR/><BR/><BR/><BR/>Reflexions d'un català al pont aeri<BR/>Jordi Sànchez Zaragoza<BR/>Actor i autor teatral<BR/>Barcelona<BR/><BR/>Comprovo, com a català que treballa a Madrid de dilluns a divendres i que viu a Barcelona, que la capital del regne és una ciutat amable, que em tracta bé, on treballo, em relaciono i parlo en castellà, com ha de ser, amb gent de tots els racons. Observo, només baixar de l'avió al Prat i agafar el taxi, un element que ens agermana: també es pot treballar i viure a Barcelona durant 50 anys sense parlar un borrall de català. Per uns, això és considerat un acte de tolerància o, senzillament, de l'aplicació del concepte de bilingüisme; per d'altres, és una falta de respecte i d'absoluta deixadesa de les nostres administracions.<BR/>Intueixo que, de la mateixa manera que funcionaris, taxistes i cambrers madrilenys dominen el castellà i és de sentit comú que sigui així, estaria bé que qui visqui i treballi de cara al públic a Catalunya conegui les dues llengües i les utilitzi. Per allò de no haver de demanar perdó i de sentir-te com a casa quan ets a casa, i també perquè el bilingüisme del qual tant ens parlen fos real. <BR/>Sóc dels que pensen que això no és culpa del cambrer nouvingut que confon el "cafè amb gel" amb el "cafè amb llet", sinó de la desídia del polític català per no prendre-hi partit. El cas és que no pot ser que el fet de parlar català a Catalunya depengui només de l'empatia i de les bones intencions dels que vénen de fora. Això és perdre els papers. Però és evident que, ara per ara, parlar català a Catalunya no és necessari, i quan una llengua no és necessària perd el sentit. ¿Qui mana aquí?<BR/><BR/><BR/>DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA<BR/>Defunció del català<BR/>Teresa Pous<BR/>Pineda de Mar<BR/><BR/>A finals d'agost vaig entrar en una fruiteria de l'avinguda de Montserrat de Pineda de Mar. Vaig preguntar en català on tenien els pebrots i la resposta va ser un "no ho entenc". Ho vaig repetir i aquesta vegada la resposta va ser un "no entenc el català". En castellà, vaig dir a la dependenta: "A poc a poc n'aprendrà, dona". Però sorprenentment, la resposta va ser: "¿En català, jo? Mai. No penso parlar-lo mai. ¡Catalans fora!". I així em van fer fora de l'establiment. Tenim una llei de normalització que ningú compleix i, el que és pitjor, que ningú s'encarrega de fer complir. ¿Què hi diu el Síndic? Els castellanoparlants poden viure amb la seva llengua, però els catalanoparlants no, malgrat que totes les lleis del món ens emparin. Estem assistint a la defunció de la nostra llengua i cultura amb una absoluta passivitat, i petits --o no tan petits-- episodis de discriminació s'han convertit en una humiliant i silenciosa rutina per a milers de ciutadans del país. ¿Hi intervindrà el Govern seriosament i amb coratge per preservar els nostres drets i la nostra llengua?<BR/><BR/><BR/>A més a més hi afegiré el que hem va passar a mi mateix justament avans d'ahir. El meu germà i jo, per un tema familiar, vàrem anar a tenir una entrevista amb dugues treballadores d'un estament públic. La conversa entre tots quatre va començar en català. En un moment determinat el meu germà i jo vam intercanviar unes paraules en castellà (com es habitual entre nosaltres, al ser la nostra llengua de cuna). A partir d'aquest moment tota la conversa entre els quatre va passar a ser en castellà, fins que vaig intervenir per a dir: "Podem continuar parlant en català, ja sabem que ens hi entenem"<BR/><BR/>Tot aixó ens ha de moure a la reflexió... que estem fent malament? Cal reaccionar abans de que sigui massa tard. En la qüestió de defensa del català a Catalunya, i hem sap molt de greu tenir aquesta sensació...Estem perden la batalla.<BR/><BR/>José Luis Herrera i MayolAnonymousnoreply@blogger.com