MPGM del Carmel, dues visions diferents

Dilluns passat es va celebrar la reunió de la comissió de seguiment de l’AERI (Àrea Especial de Rehabilitació Integral) del barri del Carmel. Òbviament l’ordre del dia de la reunió era únicament la informació sobre el document que divendres s’aprovarà al plenari de l’Ajuntament.

En una reunió presidida per la regidora Montserrat Ballarin com a presidenta del districte, vam intervenir per aquest ordre la regidora Elsa Blasco facilitant la informació relativa a l’acord polític i també als acords veïnals, jo mateix explicant els criteris d’ERC per arribar a l’acord amb el govern municipal i el sr. Alió de l’Agència del Carmel explicant amb força detall la part tècnica del document.

Entre els assistents, tots membres de la comissió, persones i entitats del barri del Carmel i també d’Horta, que un cop finalitzada l’exposició van poder intervenir en un torn de preguntes.

En termes generals crec que la reunió va anar força bé, però no vaig tenir en cap moment la sensació que es donés per bo l’acord, o més ben dit, vaig trobar a faltar aquella “trempera” que es pot esperar d’un acord que permetrà endegar una reforma de gran abast al barri del Carmel.

En algunes de les intervencions dels assistents vaig confirmar les meves sospites. Una de les intervencions a càrrec del representant de l’associació de veïns i veïnes del Carmel va anar clarament en clau de crítica cap a l’acord. En primer lloc va tornar a mostrar una vegada més la fixació que té amb ERC (cal recordar que ara fa un any en aquesta comissió aquest personatge va dir que a Esquerra li anava bé mantenir ghettos a la ciutat…), aquest cop va carregar irònicament amb el tema de la llengua, al·ludint que ho faria en castellà tot i que algú (ja us podeu imaginar a qui es referia) sembla que no l’entendria. Després va fer una dura crítica dient que s’havien retallat massa les expropiacions, que això representava perdre moltes oportunitats per a fer una millora en profunditat i que al final aquest acord ha vingut donat per la fam d’arreplegar uns quants vots per part dels grups de l’oposició.

En d’altres intervencions, una d’elles feta per la sra. Custodia Moreno, van apuntar en la línia que tota la feina que s’havia fet des d’aquesta comissió, al final no havia comptat prou i que els acords polítics i veïnals l’han deslluït. Es va fer una clara referència en el sentit que les persones i entitats que formen part d’aquests grups de treball, han de tenir més capacitat de decisió en el projecte final.

Jo discrepo absolutament per diversos motius. En primer lloc cal tenir molt en compte, i així es fa, l’opinió de les persones i entitats que habitualment estan més implicades en els projectes comuns dels nostres barris. Hi ha però alguns elements que no ajuden a garantir la imparcialitat i l’objectivitat en un 100%. Sé que això no serà ben rebut per tothom qui ho llegeixi, però hi ha una part important d’afinitat política entre determinades entitats i els diferents partits. De vegades aquesta afinitat va més enllà del que es pot considerar assumible, tot i que no sempre. Hi ha casos en què un representant d’una entitat determinada amb carnet de partit polític, sap perfectament quan ha de dur posat un barret i quan ha de dur l’altre. Hi ha persones que saben en quin moment estan representant als seus veïns i veïnes o bé als associats de la seva entitat, i en quin moment es dediquen a militar en un partit polític. Però malauradament hi ha alguns casos en que això no succeïx.

I a l’inrevés, de vegades els partits de govern s'envolten de forma preferent amb aquelles persones i entitats que acostumen a ser condescendents i poc crítics amb la seva labor. I això també és negatiu perquè el govern té una visió més limitada de les coses i després venen les sorpreses, com ha passat amb el MPGM del Carmel i també en altres casos com l’afer del bus 24.

És evident que aquesta complicitat excessiva tampoc és la norma habitual de les persones i entitats que fan una gran feina no només a nivell de cohesió social, sinó també en forma d’aportacions que ajuden a millorar la qualitat de vida dels barris. Però també és cert que el problema és més present en alguns barris que no pas en d’altres i això em porta un altre cop al concepte del clientelisme polític; a aquesta mena de “quid pro quo” que no beneficia l’interès general.

En qualsevol cas continuo pensant que l’acord al qual s’ha arribat per a les millores del barri del Carmel i també a la zona d’Horta que formen part d’aquesta MPGM, és un acord fantàstic. Hem aconseguit finalment una calma que es preveia difícil fa tot just un any, però les hores invertides i les converses mantingudes amb els afectats i afectades han pagat la pena en arribar a aquest punt. I aquests contactes han estat tan o més importants que les aportacions fetes per les entitats de la comissió de l’AERI, sense menystenir aquestes darreres.

Per sort, agradi o no a tothom, disposem d’una sèrie de mecanismes que garanteixen la possibilitat d’arribar a pactes i acords. Si només tinguéssim una visió de les coses i només es comptés amb les aportacions d’una part de la societat, no ens allunyaríem gaire dels règims estalinistes. Afortunadament no és així, i entre la societat civil, els grups polítics escollits de forma democràtica per la ciutadania i els veïns i veïnes a títol individual, podem construir plegats una ciutat i un país millor. És més difícil arribar a acords de consens, però és molt més enriquidor.

Carmel: “no news, good news”

Aquesta expressió d’origen anglosaxó i molt utilitzada en el món de la publicitat pot servir per definir la situació actual, després de donar-se a conèixer l’acord per a l’aprovació del MPGM del Carmel, que dijous va aconseguir el suport polític necessari per a tirar endavant.

Els arguments exhibits pels grups que mantenen el seu vot contrari (CiU i PP) estan mancats de criteris sòlids. L’argument es redueix a l’arbitrarietat en les desafectacions, sense cap més motiu, sense entrar a nivell tècnic en cap dels sectors i actuacions que hi ha previstes. Probablement han optat per no mirar el document que s’ha portat a aprovació perquè la decisió ja la tenien presa prèviament.

Les dades generals evidencien el treball que s’ha fet i en quin sentit s’ha fet.



Per tant, les dades per sí soles confirmen que els criteris que ERC va fixar en el primer moment, són els que han prevalgut fins al darrer moment. Reducció d’afectacions (48%) i el 55% de les afectacions provenen de planejaments anteriors, increment de l’aportació pública (del 20 al 56%) i reducció dels terminis (de 16 anys a només 8 anys).

Davant d’aquestes dades tan evidents i del treball de camp que hem dut a terme, el qual ha conduït el planejament no només a l’acord polític sinó també a un gran nombre d’acords amb afectats i afectades, com es pot parlar d’arbitrarietat? Un criteri no és arbitrari si es té clar quins són els objectius del planejament: millores col·lectives com l’obertura d’espais, la connectivitat, la millora de l’espai públic, els equipaments, etc.

Altres símptomes que em porten a la conclusió que aquest acord s’ha fet amb un ampli consens és que molts es volen sumar a l’èxit. Des de l’equip de govern a les plataformes d’afectats i la seva coordinadora asseguren que han fet una feina essencial per a arribar a aquest punt. Jo no ho poso en dubte; al final tothom ha tingut el seu paper; però ningú no pot negar que quan uns exigien retirar aquest pla i altres no eren capaços de dialogar amb els afectats, la feina feta per ERC ha facilitat el camí per arribar als acords, que avui en dia garanteixen aquesta aprovació provisional.

Hi ha però un símptoma que és molt rellevant: l’absència de comentaris contraris al planejament. En els mesos anteriors qualsevol article publicat en aquest bloc o en dels blocs del Pere Nieto o del Jose Rodriguez, implicava rebre un seguit de comentaris en defensa de les desafectacions i en contra del pla tal i com estava en aquell moment. Aquesta setmana, almenys fins ara, només han reaccionat des del Bloc Defensem Horta i el de la Coordinadora d’Afectats. En cap cas es posicionen en contra del pla, tot i que mantenen algunes reserves i demanen que es garanteixi un bon tracte a les persones que finalment resulten afectades. Això confirma el que anuncia el títol de l’article: “no news, good news”, si no hi ha notícies, són bones notícies.

Hi haurà acord per al MPGM del Carmel

Ha passat gairebé un any i mig des que el govern municipal va presentar el document de Millora de Pla General Metropolità per al barri del Carmel i entorns (MPGM del Carmel). En aquell moment el planejament va resultar rebutjat amb els vots contraris dels tres partits de l’oposició. Aquesta va ser una de les primeres grans ensopegades del govern municipal i la primera en un planejament urbanístic de primera magnitud en aquest mandat.

El que en aquell moment va ser considerat una sorpresa, doncs sembla que tothom donava per fet el vot favorable d’ERC, tot i no haver-se manifestat mai en aquest sentit, va donar peu a obrir un procés llarg, intens, en molts moments dur, però que finalment ha acabat assolint el grau de consens i compromís necessari per a poder tirar endavant amb garanties.

Tal i com vam manifestar des del primer dia, el Grup Municipal d’ERC a Barcelona ens hem implicat de ple per anar perfilant un document que fos majoritàriament acceptat i que alhora no perdés l’esperit de les reformes necessàries que s’han de dur a terme al barri.

Val a dir que al llarg d’aquest procés les hem vist de tots colors. Vam passar dels aplaudiments després de tombar la proposta inicial del planejament, als retrets quan vam acordar l’aprovació inicial. I des d’aleshores fins avui, què hem fet públic l’acord en roda de premsa, molta feina de camp. Visita zona per zona, gairebé casa per casa, i el més important de tot: escoltar a la gent implicada, per poder garantir els acords necessaris. Aquest acord quedarà rubricat en el plenari del dia 24 d’aquest mes a l’Ajuntament.

A grans trets, i fins que disposi dels números oficials sobre la taula, podem dir que:
- l’afectació entre la proposta de febrer de 2008 i l’aprovació provisional es redueix en gairebé un 50%.
- d’aquelles afectacions que finalment es consoliden, un 55% ja provenen de planejaments anteriors.
- el pressupost s’ha reduït considerablement, fent que sigui més assumible en el termini de 8 anys en què s’haurà de dur a terme.
- hi haurà només un petit excedent d’uns 60 habitatges per damunt dels necessaris per a reallotjament, dels quals un 40% seran de protecció.

Alguns sectors han estat modificats de forma important:
- Passerell-Montserrat de Casanovas. En renunciar a obrir un carrer entre Passerell i Montserrat de Casanovas i alhora reduir el tamany de l’equipament previst, s’ha pogut suprimir una bona part de l’afectació prevista i al mateix temps es poden conservar moltes de les casetes amb pati que donen a aquesta part del barri una característica molt peculiar.

- Passatge de Lugo (mercat del Carmel). La pretensió d’expropiar un habitatge per si, en un futur, es decidia dotar al mercat d’un nou accés de càrrega i descàrrega, no justificava l’afectació. A més el carrer per on es pretenia donar accés als vehicles de càrrega i descàrrega no compleix amb els mínims d’amplitud, per estret, i pendent, per massa pronunciada.

- Sector Dante-Llobregós. Es desafecten moltes de les casetes afectades inicialment i s’arriba a acords puntuals amb dues propietats que s’han convertit en emblemàtiques com són la masia de Ca l’Eudald i Can Gallart. Aquí es garanteix que el patrimoni es preservarà i s’han ofert opcions que finalment han fet viable l’acord.

- Murtra-Moratín i Llobregós (afectació de vial). Es manté l’afectació de qualificació però es retira del planejament, restant a l’espera la solució en el moment que es vulgui reedificar en aquests espais.

També ha estat molt important la inclusió d’instruments i mitjans per a millorar la gestió en el traspàs de la propietat. A tall d’exemple hi ha casos en què es permetrà viure a casa seva als actuals propietaris amb fórmules com un vitalici (fins que ells o la vida decideixin que han de marxar) i el tempteig i retracte (quan es decideix vendre, l’Ajuntament té dret preferent en l’adquisició). Gràcies a la inclusió d’aquestes opcions s’ha pogut arribar a acords en molts casos puntuals en què la intervenció urbanística pot esperar, i els propietaris de l’habitatge opten per romandre a casa seva.

La veritat és que després del rebuig a la primera proposta presentada pel govern, ens vam trobar amb un munt de veïns i veïnes indignats que ràpidament es van establir en plataformes. Persones que tenien un problema d’interlocució amb els representants del districte, precisament perquè estaven molt emprenyats. Mentre representants dels altres grups de l’oposició es van dedicar a atiar el foc tant com van poder, el grup d’ERC ens vam dedicar a anar sector per sector i casa per casa a escoltar les demandes concretes de les persones, primer amenaçades d’afectació abans de l’aprovació inicial, i a les afectades després d’aquella aprovació inicial de l’estiu passat.

Ha estat fruit d’aquest coneixement del terreny i d’aquest coneixement pel que fa a les reivindicacions veïnals que hem pogut fixar els termes de l’acord. Un acord en el qual prevalen els mateixos criteris que ja vam apuntar el primer dia: nous equipaments, millorar la connectivitat, obrir espais per esponjar alguns sectors del barri, ajustar els terminis d’execució, equilibrar la inversió pública respecte a la privada, i tot això sota una premissa bàsica: reduir el màxim possible les afectacions.

En aquells casos puntuals en què l’afectació és justificada, però es podia gestionar el traspàs de la seva propietat en el temps, hem facilitat les bases per a que es produís una entesa entre la propietat i el govern municipal. En d’altres en què la discussió ha estat el dret edificatori dels particulars, s’ha arribat a fórmules d’acord que es puguin donar per bones a dues bandes. En els casos que calia preservar patrimoni, aquesta preservació resta garantida.

Finalment hi ha la part de drets de les persones afectades. S’aplicarà el decret HAUS que millora substancialment aquest apartat respecte a la legislació anterior. Tothom tindrà dret a reallotjament en un habitatge de característiques similars al seu (això no vol dir però, que sigui idèntic). En els casos en què sigui necessari expropiar abans de disposar de l’habitatge de reallotjament, i per tant l’expropiat hagi d’estar temporalment en un de lloguer, “mai”, en cap cas s’haurà de fer càrrec del cost d’aquest lloguer, ni tampoc li serà restat del valor de l’expropiació. L’import de les expropiacions vindrà determinat en funció del moment en què s’iniciï cada procés i sempre sota la legislació vigent i els termes del decret HAUS.

En línies generals crec que l’aprovació del MPGM del Carmel arriba amb un grau de consens molt important, atès que ha estat molt treballat. En aquest cas no s’ha fet bona aquella expressió que diu que “malament acaba el que malament comença”. Aquest projecte que va començar amb un acord només d’entitats, però amb la sorpresa d’aquells que resultaven directament afectats. Un planejament fet a partir dels plànols, però sense trepitjar realment els sectors ni veient en primera persona moltes de les casetes que en la primera proposta es qualificaven d’infrahabitatge (terme sense definir en cap article urbanístic).

La línia de treball que hem seguit ha estat sempre la de conèixer el territori, els habitatges i les casuístiques de la gent que hi viu en elles. Perquè al final, quan vols millorar un barri se suposa que les millores han de ser comptant amb les persones que hi viuen, i no sense elles.

He triat la imatge de la capçalera, perquè ha estat un símbol de la reivindicació veïnal i alhora un exemple de la pressió i el pes de responsabilitat que ERC hem sabut gestionar crec que molt bé. Que cap lector pensi que ha estat per vanitat partidista.

El desenllaç del finançament, m’ha sorprès

Ho he de reconèixer, estava equivocat. Jo pensant que les xifres del nou model de finançament no arribarien a ser mai prou bones perquè ERC donés el seu vist-i-plau, i ves per on ha sonat la flauta. Potser acostumat a tots els pals psicològics rebuts des de la retallada de l’Estatut m’ha fet pensar fins aquest cap de setmana que un altre cop CiU faria de salva pàtries i cediria davant un mal acord a canvi d’avançar les eleccions al Parlament de Catalunya.

Quan vaig llegir que en Joan Puigcercós fixava en 3.800 milions d’euros i un model que ens deixés en un 105% en el rànquing de comunitats, no vaig considerar mai la possibilitat que l’estat accedís finalment a posar aquestes xifres sobre la taula de negociació. Per sort, estava equivocat i em tocarà pagar algun cafè que altre.

Cal tenir en compte els antecedents i l’escenari actual per a fer valoracions d’aquest acord. En primer lloc cal considerar que per a ERC aquest acord no suposa el sostre de les seves aspiracions nacionals, és més, ni tan sols representen els fonaments del que ha de ser l’objectiu final: la independència nacional i econòmica.

En segon lloc, aquest és segurament el millor acord al que es podia arribar després de la retallada que va patir aquell Estatut tan “xul•lo” que va aprovar el Parlament de Catalunya un 30 de setembre. Us recordeu? Sí, aquell que es va carregar en Mas a canvi de fer-se la foto amb en Zapatero. Aquell que va ser canviat per un cromo que deia “garantiré que qui guanyi les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya serà president”. Un cromo tan fals com el pacte en sí.

En tercer lloc, atès l’escenari actual, amb el dèficit econòmic que pateixen les arques catalanes, agreujat amb el descens d’ingressos a conseqüència de la crisi econòmica, el “peix al cove” era més necessari que mai. El que fa més ràbia als senyors i senyores de CiU és que aquest cop el peix al cove no ha estat una sardineta, més aviat ha estat un peix espassa o una tonyina de les grosses, i els dol molt no haver estat ells els protagonistes.

En quart lloc, sindicats, PIMEC, cambres de comerç, tots opinen que aquest acord és molt satisfactori.

En cinquè lloc, assolir un acord d’aquestes característiques, amb una clara i forta unitat de les tres forces del govern català, suposen una injecció d’optimisme molt necessària, especialment en un moment que estem a l’espera de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Aquest acord acaba amb la imatge de victimisme que els catalans i catalanes arrosseguem des del pacte Mas-ZP.

En sisè lloc, perquè ERC no ha defallit. Aquest cop s’ha mantingut el criteri des del començament i fins al final de les negociacions. ERC ha estat l’artífex d’aquesta unitat dels partits del govern català, resistint a la pressió que s’ha rebut des de CiU i també des de determinats sectors del mateix partit.

En setè lloc, perquè ja es veia a venir un avançament en les eleccions al Parlament de Catalunya, i aquest acord ajudarà a mantenir l'estabilitat del govern durant la resta de la legislatura. Això serà positiu per poder enllestir diversos projectes de llei que es troben en curs.

En opinió meva, aquesta vegada ha estat ERC el partit que ha estat capaç de salvar els mobles en una acció de país que ha sorprès a tothom. Tant és així que el principal partit de l’oposició està molt molest perquè no s’ha comptat amb ells en aquesta etapa final de les negociacions.

Avui les xarxes socials, com el Facebook, treuen fum. Tot són missatges personals en clau positiva i, per descomptat, també en clau negativa, seguits d’un gran nombre de comentaris fets en cadascun d’ells. Gent de tota mena ha expressat la seva opinió espontània sobre l’acord; des de membres d’ERC com Marina Llansana, dels sectors crítics del partit, com Elisenda Paluzié, de la societat civil, de CiU, dels altres partits de govern, etc.

A primera vista queda clar que aquest acord comptarà amb l’oposició del PP (tots sabem per què) i de CiU per raons òbvies. També comptarà però, l’oposició d’aquells que comparteixen amb ERC l’objectiu nacional final, és a dir, gent que també és independentista com el corrent intern d’Esquerra Independentista, la plataforma de Reagrupament i altres plataformes que compten amb persones com l’Enric Canela.

En molts casos, la crítica contra l’acord serà necessària perquè per poder seguir sent un corrent crític caldrà una raó per existir. En altres casos parlem d’un sector compost per persones que no accepten cap acord que no inclogui la declaració d’independència. I val a dir, que l’objectiu de la independència és compartit, que hi ha diverses formes d’arribar, però que en democràcia només s’arriba a assolir en base a la suma d’una cadena d’acords, com per exemple el que ha tingut lloc avui.

Acabaré aquest post amb la frase que espontàniament he deixat al meu perfil del Facebook avui: “Aquest acord de finançament és el nostre "yes we can". Sumem i continuem. Els nostres objectius nacionals van molt més enllà encara, però avui és un gran dia”.

Festes majors

En el plenari del districte d’Horta-Guinardó d’ahir, com a portaveu del GM d’ERC vaig fer la següent intervenció en relació a les festes majors del districte:

“Des del mes de maig no hi ha hagut respir i vivim una festa rere l’altre, de vegades solapades 3 festes majors en un sol cap de setmana. En línies generals el grup d’ERC fa una valoració positiva de les festes majors al nostre districte, però hi ha casos puntuals que creiem que ens allunyen de l’excel·lència. El meu grup municipal ha estat en molts actes de les diferents festes majors que s’han celebrat fins ara. Potser hi ha alguna festa a la que no hem pogut assistir, per coincidència amb altres esdeveniments o perquè no hem disposat del programa d’actes (aprofito per dir que hi ha molts programes de festes que no ens arriben i creiem que és un tema que cal corregir).

Hi ha però, una festa major a la qual ja anuncio que no hi assistirem de forma oficial. Aquesta és la festa del Carmel. No hi assistirem perquè creiem que aquesta festa major no és representativa de la diversitat cultural del barri. Sí tenim previst però, assistir a la festa del 40 aniversari del mercat, perquè ho considerem un fet a part i molt rellevant.

El grup d’ERC ja vam posar de manifest l’any passat el fet que determinats esdeveniments subvencionats per l’Ajuntament, no complien amb uns mínims com publicar els programes almenys en català, o la presència significativa d’actes d’arrel cultural catalana. Doncs bé, les festes del Carmel són per a nosaltres un clar exemple del que no és correcte. Ja sé que vostès em diran que el programa de festes va a càrrec de la comissió organitzadora, i és cert. Però també és cert que en el PAD figura un punt al qual nosaltres ja hem fet referència en diverses ocasions, que diu que s’han de garantir els mínims sempre que sigui possible. I si hi ha un esdeveniment on això sempre és possible és en una festa major.

En el darrer consell de Cultura vam encetar un interessant debat sobre aquest tema, però malauradament no es va arribar a cap compromís ferm. No obstant, es va posar de manifest el fet que els Diables del Carmel es van oferir a la comissió de festes del Carmel a fer un correfoc i se’ls ha denegat aquesta possibilitat. D’això se’n diu “veto” i no és la millor de les formes per a nodrir un programa d’actes en una festa major.

ERC sempre defensarà que totes les cultures tinguin el seu paper en una festa major, les nouvingudes, les que van arribar fa temps i les que ja hi eren abans també. L’administració ja pot trencar-se les banyes intentant que el català sigui el pal de paller de la integració, que si les entitats no tenen voluntat de seguir aquest fil, difícilment es podran assolir uns objectius justos i raonables. La societat civil té un paper determinant i l’ha d’assumir.

Vist el programa de la festa (en el bloc de la festa major), només trobem un acte cultural propi del país, la cantada d’havaneres. Això ens deixa en la mateixa quota de representació que té Bolívia. Ja ens està bé que la comunitat boliviana tingui presència en la festa. El que no ens sembla bé és que la cultura catalana tingui un paper residual. Cal reflexionar sobre aquesta qüestió i pensar que de vegades, el que anomenem ghettos, venen auto imposats per les barreres culturals que instauren determinades persones o organitzacions amb fòbies cap el país que els envolta i els acull. El país del qual en formen part tot i que sembla que no se’n volen adonar.”

El punt de vista del GM d’ERC a Horta-Guinardó és clar i explícit i respon a l’incompliment de les múltiples queixes que venim expressant des de fa temps i a les quals no es dona una resposta satisfactòria.

Per acabar-ho d’adobar, el representant de l’Associació de Veïns que hi era present va recriminar la meva intervenció (fins aquí ho accepto), tot i que es va comprometre a corregir els motius de la nostra queixa en el futur (la qual cosa és un gest que s’ha de valorar positivament). El més fort és l’afirmació que en la comissió organitzadora no hi ha “catalans” que treballin per a la festa. Vaja, això confirma el que pensava: que per ser català no només cal viure i treballar a Catalunya, també cal la voluntat de ser-ho.

Hi ha altres casos, en festes majors del districte, on el clientelisme polític pren un protagonisme que fa un flac favor a aquests esdeveniments. Fins al punt que representants polítics del PSC es converteixen en pregoners, rebaixant el que ha de ser el tret de sortida de la festa en un acte polític. No estic parlant pas de la regidora o de la presidenta del districte, que en qualsevol cas tenen tot el dret a intervenir si l’organització ho considera oportú per una qüestió de protocol, estic parlant d’una consellera de districte a la qual es presenta com a consellera de barri (quan encara no s’han fet els nomenaments) i d’un regidor de l’ajuntament que no té cap vinculació directa amb el barri en qüestió.

En resposta a la intervenció, que en nom d’ERC, vaig fer en el plenari d’ahir, la vicepresidenta del districte ha fet pública una nota al seu perfil del Facebook (no té bloc i per això utilitza aquest mitjà), en la qual fa un exercici de demagògia molt perillós i que desvirtua totalment les causes del nostre posicionament.

En la nota en qüestió, el contingut de la qual no faré públic atès que Facebook és un espai obert però només per a aquelles persones a les quals vols donar d’alta, s’enalteixen les virtuts de la gent del Carmel, dels veïns i veïnes, de la seva classe social, de si van venir d’aquí o d’allà, de com la crisi els afecta… Que pretén dir aquesta nota, que ERC no està del costat dels veïns i veïnes del Carmel? Dels Llobet, Vila, Puig, etc. sí i dels González, López, Garrido o Carmona, no?

O la representant del PSC no ha entès res del que vaig dir ahir al plenari, o encara pitjor, no ha volgut entendre-ho. En política no tot s’hi val i cal que vigilem les formes, especialment en qüestions com aquestes, més pròpies de la brunete mediàtica que no pas d’una representant política d’un partit que es manifesta “d’esquerres”.

Està molt bé que els representants del PSC vulguin compartir les festes amb els veïns i veïnes. Llàstima que no els haguessin consultat abans de pretendre tirar endavant mesures com el MPGM del Carmel en la seva primera proposta, o la modificació del recorregut del 24. Això també és estar al costat dels veïns… o no?

Obres sí, supervisió també

El districte d’Horta-Guinardó està esquitxat d’obres i actuacions de millora en tots els barris. En la meva opinió aquestes obres són necessàries i ja se sap que quan es realitzen obres sempre has de patir molèsties durant el temps que aquestes es troben en curs.

Hi ha situacions però, que superen el llindar del que ha de ser suportable, com per exemple l’escala provisional que s’ha instal•lat per accedir al passatge de Santuaris mentre durin les obres de substitució del mur del carrer Murtra. Aquesta escala només mirar-la ja fa angúnia, però pujar i baixar per ella és una sensació similar a la pràctica d’activitats de risc. Els esglaons es belluguen i l’escala tremola. De fet no està ancorada al terra ni tampoc a la part superior com es pot veure en les fotos de detall, i els ancoratges laterals no estan tampoc ben ubicats. I el més espectacular és que a la part de dalt, els faltava material per a un esglaó i han col•locat una pedra de formigó que quan la trepitges es belluga. El resultat és el que salta a la vista i el que es nota quan la fas servir. Si a mi m’ha impressionat us podeu imaginar les persones grans que la fan servir a diari.











Des de l’Agència de Promoció del Carmel ja ens han assegurat que això es corregirà immediatament i estic segur que així serà, però crec que no es pot permetre que les empreses constructores contractades per l’Ajuntament facin la seva feina de qualsevol manera. Si una empresa constructora instal•la una escala com aquesta el que fa és sembrar desconfiança entre els veïns. El comentari fàcil i lògic és: si amb l’escala han fet això, seran capaços de substituir el mur sense que passi res?

En aquesta actuació s’hauria d’haver tingut una cura especial, atès que la substitució del mur ja va generar desconfiança entre els veïns i veïnes del passatge de Santuaris abans d’iniciar les obres.

Aquest és un exemple molt concret i evidentment no es reprodueix en totes i cadascuna de les obres en curs. L’enderroc del viaducte del Baix Guinardó crec que està sent exemplar en aquest aspecte i avança a bon ritme generant confiança en l'obra.

Si cal però, fer especial incidència en l’accessibilitat dels trams en obres, especialment per a persones amb mobilitat reduïda. Les passarel•les de fustes o de planxa de metall s’haurien de millorar, per exemple.

També és important tenir en compte la seguretat laboral dels treballadors de les obres. Massa sovint es veu operaris sense casc ni botes de protecció, o bé fent ús del martell mecànic sense auriculars de protecció. L’Ajuntament com a contractant de les obres ha d’assumir que és el responsable subsidiari de les mateixes i exigir a les empreses contractades que siguin curoses en l’àmbit de la seguretat laboral. Precisament en el plenari d'Horta-Guinardó de dimarts, el grup municipal d’ERC farà un prec al respecte.

Per tant, obres sí, però seguretat i accessibilitat també; i per garantir-ho cal supervisar cada actuació.