dissabte, 15 de gener del 2011

Primàries sense condicions

La proposta d’Esquerra Barcelona per anar a primàries amb els altres candidats, d’altres formacions, que s’hi vulguin presentar, ha rebut una resposta un tant desconcertant de Solidaritat Catalana per la Independència. La seva condició es basa en trobar una persona independent de consens per després fer primàries amb una sola opció.

No sé francament què pensar. Probablement Solidaritat vol marejar la perdiu i veure fins a quin punt pot marcar perfil propi en una coalició independentista per a les properes eleccions municipals a Barcelona. El que passa és que això s’aparta molt del concepte de primàries.

A Esquerra hem fet primàries sempre i les continuem fent. Ara mateix tenim obert un procés de presentació de candidatures per al cap de llista a Barcelona que es tanca aquesta setmana; i diumenge 30 de gener la militància votarà en un congrés qui serà aquest cap de llista. La persona que surti escollida entenc que ha de tenir tots els números per a poder presentar-se a unes primàries per a cap de llista de l’esperada coalició.

Esquerra fa primàries sempre i a tots els nivells. Jo mateix per arribar a ser conseller de districte vaig haver de passar el tràmit d’unes primàries a la federació comarcal d’Horta-Guinardó. Aquest és un fet natural a Esquerra i a més això permet desenvolupar la tasca per la qual has estat triat o triada amb un aval molt important, el de les persones que t’han recolzat.

La proposta d’Esquerra per a la coalició és oberta a la presentació de candidatures amb SI, Rcat, les CUP (que ja han dit que aquest cop no faran cap pacte per diferències de model de programa); i a més obra les portes de la llista a aquelles persones desencantades amb altres projectes polítics com pot ser el del PSC i també a persones del moviment veïnal i cívic de la ciutat. Per fer-ho encara més obert i atractiu de cara als futurs votants de la coalició, les primàries serien obertes a tothom que manifestés la intenció de voler votar, tal i com fa el partit demòcrata als Estats Units.

Entenc, per tant, que si Solidaritat vol que un independent sigui cap de llista pot proposar-lo sense cap mena de problema i aquest hauria de passar pel procés de primàries amb la resta de candidats o candidates que s’hi vulguin presentar; i Esquerra és totalment lliure de presentar el candidat que decideixi en el seu procés intern, com ha fet sempre.

D’altra banda SI condiciona el nom del cap de llista al fet que no hagi estat relacionat mai en cap acord amb el PSC. El president del grup municipal d’Esquerra ja ha respost que aquesta condició ens empetiteix, perquè tanca la porta a possibles incorporacions al projecte de tercer espai que es proposa per a la ciutat de Barcelona i a més retalla la llista de possibles votants de cara al 22 de maig.

Bé, les converses avancen i, si més no, no estan pas encallades. Esperem que al final aconseguim plegats presentar un projecte engrescador per a la nostra ciutat i que esperoni un nou moviment al país capaç de representar el clam popular que va col•lapsar la ciutat el passat 10 de juliol.

Us deso aquest enllaç amb l’entrevista feta per Vilaweb a Jordi Portabella, on exposa el seu punt de vista sobre com van les negociacions, entre altres temes.