diumenge, 6 de novembre del 2011

Tornem als orígens republicans (a cop de sobre)


Fa un mes justet, en el 26è congrés d’ERC, vam fer un gir en moltes coses. En els darrers mesos moltes persones, com jo, vam ser molt crítiques amb la manera de fer en general. Les paraules, els gestos, la manca d’empatia de portes enfora, tot això estava minant el futur del partit i de la nostra proposta política. Ara, un mes després, m’he de treure el barret davant del que s’està fent i del com s’està fent.
La direcció sortint ho ha fet d’una manera exemplar, posant-se al servei del partit i la direcció entrant ho està fent comptant amb la implicació de tothom, amb un aire republicà molt marcat i amb la humilitat i la coherència que ens ha de permetre tornar a ser el motor de l’independentisme d’aquest país. Hem estat capaços de fer aquesta renovació sense cap batalla interna i hem estat capaços d’afrontar unes primàries per a la candidatura a les eleccions del 20N amb una demostració de democràcia interna absoluta, amb un candidat guanyador i un altre que s’ha posat al servei del partit.
I tot això es nota. Es nota quan parles amb la gent del teu entorn. Una gent que ha criticat de totes les maneres possibles la línia d’ERC des de fa uns anys i que ara, en el pitjor dels casos, no es fiquen amb nosaltres. La majoria reconeix un canvi positiu reflectit en la imatge de la nova direcció amb Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant i també amb el candidat per al 20N, l’Alfred Bosch.
Però el millor de tot no es veu des de fora. El millor de tot l’estem vivint des de dins i aquests darrers dies estem vivint coses que a mi personalment em fan pensar que realment hi ha hagut un canvi i és un canvi molt profund. La implicació de les persones que conformen ERC i també la de moltes persones que sense militar formen part del nostre entorn més directe s’està demostrant amb molta força.
L’exemple més clar ha estat que un total de 182 voluntaris i voluntàries d’ERC, de Reagrupament i de simpatitzants i amics han fet possible que més de 75.000 llars de Barcelona i 8.000 de Mollet del Vallès puguin rebre la tramesa electoral a casa seva. En temps de crisi econòmica hem recuperat l’esperit col·laboratiu i ens ha servit per a superar una altra crisi, la de la manca de motivació de la militància.
Compartir, encara que hagi estat una estona, l’ambient que s’ha creat a l’entorn d’aquesta mega ensobrada amb 182 persones que han treballat “per la cara” durant 1.422 hores, ha estat una experiència molt enriquidora. Treballar així reforça els llaços entre nosaltres. Treballar així és un exercici de republicanisme en essència.
I també es nota quan parlem amb la gent al carrer, en les parades informatives de la candidatura. Les sensacions són molt millors que en les darreres campanyes. I es nota quan persones com el Xavier de Can Baró, que no és militant, ve a una parada amb les seves filles i inflen i reparteixen globus a dojo amb una actitud fantàstica i positiva.
No sé quin resultat traurem el 20N; hi ha enquestes més favorables que altres i amb tan poc marge de temps des del darrer congrés és molt difícil corregir la tendència a la baixa que hem tingut en les darreres conteses electorals. La diferència entre aconseguir 3 diputats o només 1 és de molts pocs vots. Però el que sí que sé, és que després del 20N tindrem més de 2 anys sense tenir que afrontar cap campanya electoral i, treballant amb aquest esperit, colze a colze entre nosaltres i sumant més i més persones a un projecte de país engrescador, ens en sortirem. Segur! L’Oriol i la Marta ens van proposar construir confiança i això és el que estem fent cada dia.
La foto l’hem feta aquest matí després d’acabar amb totes les paperetes. No hi som tots en aquesta foto, però el brindis va per tots i totes.