Publicat a diario.es el 22-3-16
Ara fa tres mesos de la constitució de la Taula de Ciutat per a l'abordatge de la venda ambulant irregular al carrer, més coneguda com a Taula de Ciutat pel top manta. Tres mesos en els quals ha anat creixent la tensió a l'entorn d'aquest fenomen i tres mesos que han permès establir un marc de diàleg, intens i fluid, en dues sessions plenàries i moltes altres reunions per separat amb els diferents integrants de la mateixa.
Ara fa tres mesos de la constitució de la Taula de Ciutat per a l'abordatge de la venda ambulant irregular al carrer, més coneguda com a Taula de Ciutat pel top manta. Tres mesos en els quals ha anat creixent la tensió a l'entorn d'aquest fenomen i tres mesos que han permès establir un marc de diàleg, intens i fluid, en dues sessions plenàries i moltes altres reunions per separat amb els diferents integrants de la mateixa.
La tensió creixent ha estat
causa principalment a la gran atenció mediàtica que ha tingut el top
manta, a l'acció reivindicativa i legítima de les entitats de drets
humans i dels propis manters, a la pressió exercida també legítimament
des del sector del comerç, a un cert malestar en el si de la Guàrdia
Urbana i a un to elevat en la postura política dels diversos grups
municipals fins al punt que el tema del top manta ha estat el que més
debat ha generat, de llarg, en les comissions i plenaris municipals.
Però també, perquè no dir-ho, per una certa lentitud en
la disposició de solucions per part del govern municipal i perquè el
missatge que s'ha enviat durant els darrers mesos ha estat confús. Molts
interessos, a vegades creuats, si bé tots legítims i que no he volgut
oblidar a l'hora d'afrontar la presidència de la taula.
El passat 9 de març vam presentar a l'Ajuntament l'informe que he
elaborat com a president de la Taula i que tenia un objectiu: emetre un
missatge clar i amb la intenció ferma d'acordar amb el govern de la
ciutat una sèrie de compromisos i accelerar al màxim la seva aplicació.
En primer lloc, el compromís clar de lluitar contra la venda de
productes falsificats i il·legals. Un objectiu que ha de comptar amb la
coresponsabilitat de totes les administracions, començant per
interceptar l'entrada de mercaderia il·legal al port de Barcelona,
seguint per avortar la venda de productes il·legals en els magatzems
existents a l'àrea metropolitana i finalment evitant la venda de
productes il·legals a peu de carrer, ja sigui en mantes o en botigues.
Sembla una obvietat, però aquest ha de ser el primer estrat de la
lluita, i la lluita contra la venda de producte il·legal cal centrar-la
en la distribució del producte, en l'arrel del problema.
En segon lloc, cal el compromís d'abordar la situació de vulnerabilitat
de gran part dels manters de la nostra ciutat. Una vulnerabilitat que
ve determinada perquè 7 de cada 10 persones es troben en situació
irregular, és a dir, sense papers. L'Ajuntament s'ha compromès a activar
plans d'ocupació de 12 mesos adreçats a persones sense papers i
residents a Barcelona abans de juliol de 2015. Això ens permet tancar un
cens inicial d'actuació i considero que és una mesura molt encertada.
Aquest nombre de plans pot ampliar-se amb la col·laboració de les
entitats d'inserció socio-laboral i també dels diversos sectors
econòmics de la ciutat. A més s'està treballant en la definició d'un
projecte de cooperativa similar a la de ferrovellers creada en el mandat
passat. I cal demanar aquí la voluntat i col·laboració dels manters per
deixar l'activitat.
La presentació de l'informe
tenia un objectiu que crec que era molt necessari: emetre un missatge
clar i entenedor. L'Ajuntament de Barcelona té l'oportunitat de fer molt
més del que mai s'ha fet per aportar solucions al fenomen del top
manta. Més si tenim en compte les limitacions de l'àmbit competencial
municipal. Ara bé, arribats a aquest punt és l'hora que tothom assumeixi
com a propi el fet de la responsabilitat.
Responsabilitat per part del govern municipal d'aplicar amb celeritat
les mesures socials proposades. Responsabilitat per part de les altres
administracions per combatre de manera efectiva la venda de productes
il·legals a tots els nivells. I també, responsabilitat de les entitats
de drets humans i dels propis manters per facilitar l'accés als plans
socials de l'ajuntament i no exposar-los a situacions que poden
complicar la seva possible regularització i inserció en el mercat
laboral, fet que es pot produir sense abandonar una reivindicació que
avui segueix sent molt necessària, malauradament.
És
l'hora de la responsabilitat de tothom sense excepció i tothom ha
d'estar a l'alçada de les circumstàncies. Amb el conflicte difícilment
arribarem a cap solució, però amb voluntat d'avançar tot és possible. No
es tracta de perseguir a ningú, es tracta d'implicar-nos-hi tots! De
buscar sortides, no conflictes. De perdre-hi una mica per guanyar-hi
tots i avançar en la convivència a Barcelona.
És l'hora de passar de la voluntat de fer-ho, a fer-ho!