diumenge, 17 d’abril del 2011

La independència, rigor o pantomima?

Ara fa 7 dies, Barcelona va exercir el seu dret de decidir en una consulta impulsada des de la societat civil, amb una seriositat i un rigor propis de la millor organització administrativa. Una comunicació ben adreçada i gens ostentosa, una implicació positiva del voluntariat i també de la ciutadania, un objectiu fixat en aconseguir un bon resultat de participació amb total respecte a la decisió personal i un sistema informàtic que ha cobert amb molt de rigor la manca de disposició de les dades censals. Un exemple de democràcia participativa ben organitzada.

Aquest èxit és comparable a la mobilització que el passat 10 de juliol va ajuntar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona com a protesta contra les retallades imposades pel Tribunal Constitucional contra Catalunya i les seves lleis. Un exemple de mobilització ciutadana ben organitzada. Per tant podem dir que entre el 10J i el 10A hi ha una connexió clara pel que fa a la forma d’expressar-se del poble català, de forma respectuosa, seriosa, rigorosa i efectiva.

Una altra cosa és la que hem presenciat durant aquesta setmana. Veure diputats del Parlament amb vestit i corbata fent plantades al Parc del Parlament en una acció més pròpia d’una organització política juvenil i observar el lamentable espectacle ofert per Jimmy Jump i Maria Lapiedra, amb l’únic objectiu de dotar mediàticament una mobilització, sense tenir en compte els danys col•laterals que això implica, és contraposar les formes emprades per la societat civil d’aquest país en nom de la causa independentista.

A títol personal, considero que el populisme que admet qualsevol forma d’expressió no és vàlid per a un objectiu que està madurant políticament i que cada cop és més arrelat en la societat catalana. Aquesta part de la societat, cada cop més nombrosa, demana accions rigoroses i passes fermes per a seguir sumant adeptes a la causa independentista, conscient que la majoria suficient està propera a arribar, si és que encara no ho ha fet. I aquestes gestes freaks només serveixen per a desvirtuar un procés que avança imparable.

Jo, entre el rigor i la pantomima, trio el rigor i crec que la immensa majoria de la societat catalana també. Pas a pas fins a la victòria final.

dimarts, 12 d’abril del 2011

10A, moltes emocions

Ahir vam escriure  una pàgina de la historia d’aquest país; jo no en tinc cap dubte. Més enllà del resultat, com era d’esperar favorable a la independència de Catalunya de forma aclaparadora, es van superar totes les previsions de participació que finalment ha estat del 21,37% sobre el cens.
Podem comparar amb altres resultats. El referèndum per la Diagonal va registrar un 12,2%, els vots que van fer alcalde Hereu un 14,8% o els vots aconseguits per totes les forces independentistes a les darreres eleccions al Parlament 6,4%. Les dades comparades deixen ben clar que la independència interessa als barcelonins i barcelonines.
Però les dades ja són prou conegudes per tothom. Avui vull fer-vos 5 cèntims sobre la meva experiència personal en el dia d’ahir.  Jo vaig tenir la sort de ser tot el dia a la plaça Eivissa, la plaça major d’Horta, la meva plaça. El dia va ser llarg i intens, tant que al final se’m va fer curt. Ben acompanyat per l’Àngels, el Francesc, la Josefina, el Joan, la Teresa, el Rafel i l’Emili (que va venir de Lloret de Mar), vam obrir el col·legi electoral puntualment a les 9 del matí, sense cap mena d’incidència.
A partir d’aquest moment tot van ser sensacions positives. A les 11 del matí vam rebre la visita d’en Manel Cuyàs del diari Avui que ens esmentat en el seu article. A partir d’aquest moment ja no ens vam poder aixecar de la cadira fins passats dos quarts de tres. Va ser un no parar d’introduir vots a les urnes.
Jo he estat en diversos processos electorals i la veritat és que mai abans havia experimentat les emocions d’ahir. Hi havia persones que veritablement s’emocionaven a l’endinsar la butlleta a l’urna. Vaig recollir vots de nois i noies de 16 anys que han tingut la sort de votar per primer cop i fer-ho per la independència de Catalunya; també vaig recollir vot de persones d’avançada edat, el més gran tenia ja 89 anys. Diverses persones van haver de tornar a casa a buscar el certificat d’empadronament perquè en el seu document d’identitat figurava un domicili a fora de Barcelona. Vam enviar un fedatari a recollir el vot a una persona amb moltes limitacions de mobilitat. Joves que venien amb crosses a votar.  Algunes persones que havien votat de forma anticipada i no n’estaven segures que aquell vot fos bo. D’altres que volien assegurar-se que el seu vot anticipat s’havia registrat correctament. I també vam recollir el vot a molts veïns i veïnes de tota la vida i que ens coneixien tant a l’Àngels com a mi.
Finalment vam recollir 572 vots i vaig tenir la sensació de rebre 572 vegades el reconeixement a la feina que estàvem fent allà. En molts casos ens agraïen que fóssim allà recollint-los el vot, mentre nosaltres els agraíem que vinguessin a votar.
El sistema informàtic va funcionar amb total precisió. No es va penjar en cap moment i detectava tots els vots que hagueren estat duplicats de no ser pel sistema. El rigor de la consulta no es pot posar en dubte de cap manera. Més aviat hem perdut vots per no disposar de documents justificants del padró. Vam tancar el col·legi a les 8 puntualment i encara es van escapar uns 15 ó 20 vots de persones que van arribar tard.
Després d’enviar les dades de participació vam anar cap als Lluïsos d’Horta per a fer el recompte. Un cop ens vam trobar amb la resta de voluntaris que comptaven les paperetes de la resta d’urnes les emocions anaven aflorant. Encara no teníem la dada de la participació, però en l’ambient es respirava que havíem aconseguit alguna cosa molt important. I mentre hi érem es va confirmar que més d’un 21% de la ciutadania havia votat. Les abraçades van ser moltes i molt sinceres. Vam començar el dia amb la sensació que faríem alguna cosa molt gran i el vam acabar confirmant que ho havíem aconseguit. Totes les previsions havien estat superades. Uns quants encara vam tenir forces per anar a abraçar molts més companys i companyes de la resta de la ciutat a la seu central ubicada a la Rambla de Santa Mònica.
Després de mesos col·laborant, a estones més intensament i a estones menys, he volgut ser en primera línia recollint el vot dels hortencs i hortenques i ho he fet amb molt de gust. Han estat moltes, moltes emocions. Per la part que em toca avui he de donar 572 gràcies, una per cada vot recollit a la plaça Eivissa.

dissabte, 9 d’abril del 2011

10A, ja la tenim aquí

La consulta, ja la tenim aquí. El 10A és demà. Encara recordo quan un conjunt de persones van fer una roda de premsa, davant la Sagrada Família, dient que es faria la consulta independentista a Barcelona. En aquell moment vaig pensar, ostres! Potser arriba una mica aviat això; ostres! a Barcelona si es fa, s’ha de fer molt bé, perquè si fracassem amb un percentatge de participació molt baix desinflarem el globus que les consultes estan generant arreu del país.
Ara, un any després, n’estic convençut. S’ha fet i s`ha fet molt bé el camí cap al 10A. Malgrat les dificultats organitzatives inicials, malgrat una estructura tan immensa com aquesta implica dificultats a l’hora de posar-la en marxa, malgrat l’ajuntament ens ha girat l’esquena i diumenge no podem comptar amb cap local municipal ni amb cap connexió de llum, malgrat determinada premsa ens ha obviat sense dedicar-nos ni una sola pàgina, malgrat una altra determinada premsa ens les ha dedicat per desacreditar-nos sense proves. Malgrat tot això, la consulta ja és un èxit abans de celebrar-se.
I ho és perquè compta amb 10.000 voluntaris, gairebé tants com hi va haver per Barcelona 92. Ho és perquè s’ha aconseguit el suport de més de 100 personalitats de reconegut prestigi. Ho és perquè s’ha fet de forma respectuosa amb tothom i animant a participar, independentment de l’opció de vot per la qual s’opti. Ho és perquè les jornades de vot anticipat a la Barceloneta, la Vila de Gràcia i Nou Barris han estat un èxit. Ho és perquè amb un pressupost molt reduït pot superar –i superarà- altres consultes fetes amb tot el suport institucional i amb un pressupost 200 vegades superior. Ho és perquè el món estarà pendent de Barcelona el 10A. Ho és perquè s'està fent amb el màxim rigor i amb un sistema informàtic que garanteix que ningú no pugui votar 2 cops.
Però per damunt de tot això, ho és perquè els voluntaris i voluntàries de Barcelona Decideix encomanen bon rotllo allà on van. La sensació que estem escrivint una pàgina memorable de la història del nostre país és present. L’optimisme contingut és l’estat d’ànim generalitzat i la qualitat humana i professional del conjunt del voluntariat és excepcional. Informàtics, responsables de l’administració electoral, dels recursos, de comunicació, d’extensió, de campanyes; tots i cadascun dels equips de treball ha fet una feina de molta qualitat.
Per molt que els principals mitjans de comunicació han vetat la informació sobre la consulta a Barcelona, al final els esdeveniments han fet que aquesta setmana el 10A estigui en boca de tothom, per bé o per mal, però se’n parla. El fet que persones de gran capacitat mediàtica hagin votat anticipadament o hagin manifestat la seva intenció de votar ha ajudat i cal agrair-los que ho hagin fet públic.
Ara només falta rematar la feina. Ja està tot a punt per al 10A; seus, voluntaris, ordinadors, suport informàtic, comunicació, etc. Una gran estructura al servei dels ciutadans i ciutadanes perquè puguin respondre aquesta pregunta "Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?" amb tres opcions: SÍ, NO, EN BLANC. Hi poden votar les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona, de qualsevol nacionalitat.
No deixem cap vot a casa. No ens ha de fer por ni generar rebuig opinar i decidir. La democràcia és això. La consulta ja és un èxit, només falta arrodonir-ho amb una bona participació.
En aquest enllaç trobareu tots els llocs on podeu anar a votar. Amb un parell de minuts del teu temps faràs aquest país més lliure, et faràs a tu més lliure.