dilluns, 22 de desembre del 2008

Catalunya fa una gran aposta per assimilar els nouvinguts

Divendres passat es va signar el Pacte Nacional per a la Immigració a Catalunya, el qual ha estat subscrit per vint-i-nou entitats del mon social, polític i econòmic (ERC, PSC, ICV-EUiA, CiU, Foment del Treball, UGT, Associació Catalana de Municipis, Federació Catalana de Municipis, Associació Cultural IbnBatuta, Creu Roja, Càritas, Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i disset entitats més). Cal destacar l’ampli suport que té aquest pacte, amb entitats que abracen tots els sectors de la societat que d’entrada s’han d’implicar.

Pel que fa a les mesures que inclou el pacte, es potencia la millor eina que té qualsevol país per integrar a les persones que venen de fora: la llengua. No hi ha millor element d’integració que la llengua, especialment al nostre país, on es valora molt positivament aquest fet. Com ja he dit abans en altres escrits al bloc, a Madrid o a Badajoz, una persona vinguda d'Amèrica del Sud, sempre serà considerat sud americà per molt bé que parli el castellà, en canvi a Catalunya, pel fet de parlar català té molts números de ser considerat socialment un català o catalana més. Aquesta capacitat d’integració social que té la llengua catalana, es convertirà en una eina essencial per a assolir la ciutadania al nostre país. Aquest arrelament social serà imprescindible per aconseguir la regularitat.

També destaca com a mesura important, l’accés al dret a vot per a aquelles persones que obtinguin el permís de residència permanent. És de justícia que una persona tingui dret a decidir sobre les coses que afecten el nostre país, en el moment que decideix fixar la seva residència aquí i a més ho pot fer de forma definitiva.

Altres mesures destacables van encaminades a lluitar contra la contractació irregular, a unificar els criteris d’inscripció en els diversos padrons municipals i a agilitar tràmits per a homologar la formació.

D’aquesta forma, s’assoleix un dels objectius prioritaris d’aquesta legislatura, conscients que la situació actual ha modificat molt en molt poc temps les dades demogràfiques de Catalunya. En els darrers 10 anys la població catalana ha incrementat en un milió de persones, i només un país amb voluntat d’assimilar, però també amb les eines necessàries, té la capacitat per aconseguir-ho.

Catalunya al llarg de la seva història ha afrontat amb èxit les diverses onades d’immigració que han arribat, amb sort diversa. A principis de segle, la nombrosa arribada de gent d’Aragó i Múrcia (els anomenats murcians), que es van integrar i en gran part la llengua va ser el fil conductor de la seva integració, també les lluites socials en defensa dels drets laborals. La immigració dels anys cinquanta i seixanta, provinent de moltes parts de l’estat espanyol, que no vam aconseguir integrar de la mateixa manera, i en gran part va ser així perquè la llengua no es va poder usar com a eina de normalització en aquell període de temps i fins gairebé els anys vuitanta.

Ara ens trobem en una nova onada immigratòria que ens arriba d’arreu del planeta. La globalització ens porta a això, i per tant, la llengua cobra una especial rellevància com a eix vertebrador de qualsevol societat i la nostra no ho ha de ser menys.

La societat catalana no es trobarà davant d’un problema sinó davant d’una oportunitat, per poc que tinguem la capacitat d’integrar a totes les persones que avui ens arriben de fora. Hem d’aprendre de les coses que no es van fer bé en el passat i millorar per aconseguir que el nostre país avanci cap a la globalització, sense perdre les seves arrels i els seus valors.

L’expresident Pujol va fer famosa aquella frase de “català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya” i jo crec que hem d’afegir “…i té la voluntat de ser-ho”. Per tant cal disposar els elements perquè aquesta voluntat prengui forma. Aquest Pacte Nacional per a la Immigració és un bon començament. Que no decaigui i seguim mirant cap endavant, que és el que ha de fer un país amb grans aspiracions nacionals com el nostre.

dijous, 18 de desembre del 2008

Enquestes esferificades


Ja se sap que les enquestes de determinats mitjans de comunicació, passen per la “cuina” abans de fer-se públiques. En alguns casos només les amaneixen una mica i les decoren amb arguments, però en el cas de les enquestes que publica El Periódico, i especialment en aquesta darrera, crec que el que han fet és cuina de disseny a l’estil Ferran Adrià, i ens l’han esferificat amb una intenció clara: desacreditar la feina que està fent ERC des de l’oposició i posicionar-nos només amb conjunció amb els partits d’esquerres i lluny de l’opció d’impulsar un canvi a Barcelona que compti amb l’opció independentista.

Si ens fixem en les dades tenim que en intenció de vot directe ERC obté un 6,3%, quan en les eleccions del 2007 vam obtenir un 4,4%, per tant l’increment és considerablement a favor. Això ens posiciona en un empat tècnic amb el PP com a tercera força a la ciutat.

En canvi, a l’hora de fer l’estimació de vot, el PP es distancia i molt i nosaltres passem a empatar amb ICV en un 8%.

Les dades de l’enquesta són aquestes:
- PSC vot directe 25,4%; estimació 27,7%
- CIU vot directe 20,0%; estimació 27,9%
- PP vot directe 6,4%; estimació 15,0%
- ERC vot directe 6,3%; estimació 8,0%
- ICV vot directe 4,6%; estimació 8,0%

És cert que el PP compta amb el factor de vot ocult que sempre fa que al final, els seus resultats siguin significativament superiors a la intenció de vot directe, però ICV-EuiA també?

Aquesta enquesta em dona a pensar que la cuina d’El Periódico ha passat de cuina tradicional a cuina de disseny i les dades finals tenen la clara intenció de situar dos possibles escenaris: o tripartit d’esquerres o CiU+PP, allunyant ERC de l’equidistància que fa possible que hi hagi un canvi a la ciutat, basat en la possibilitat d’un pacte nacionalista.

Conclusió: encara resten 2 anys i mig per a les properes eleccions, hem d’afrontar un munt de canvis durant el 2009 (consells de barri, nou règim de dedicació de consellers i conselleres) i especialment en el nostre districte (MPGM del Carmel, Tres Turons, ...). Com per preocupar-se ara de les dades d’enquestes modificades genèticament. Ara toca treballar i millorar la qualitat de vida de les persones.

dilluns, 8 de desembre del 2008

El ressorgiment dels Tres Turons

Després de més de 50 anys, s’atansa el moment de desencallar un projecte que ha estat aturat per la manca de voluntat política de l’Ajuntament de Barcelona. Més de 50 anys, incloent-hi 30 anys d’ajuntament en democràcia i moltes persones que han conviscut amb una afectació a casa seva; afectació que ha ocasionat una degradació important als barris que configuren l’entorn del futur parc.

Serà finalment la determinació d’ERC la que doni l’empenta necessària per poder endegar el procés. Aquesta condició que va ser indispensable per a l’aprovació inicial del MPGM del Carmel, farà que el projecte dels Tres Turons comenci a caminar aviat, també amb una aprovació inicial.

L’objectiu d’aquesta aprovació inicial que esperem que no es demori gaire, ha de ser d’entrada la desafectació de prop d’un 80% de les finques afectades actualment i també l’inici del procés perquè qui romangui afectat, pugui defensar els seus interessos a través de les al•legacions pertinents, d’una vegada per totes.

Esperem però, que el govern municipal hagi aprés dels errors comesos en el passat recent i, abans de dur el planejament a aprovació inicial i per descomptat abans que aquest surti a la premsa, s’informi a les entitats veïnals i a les persones afectades de quin serà el projecte que es durà a aquesta aprovació inicial.

En el moment que això passi, moltes persones recuperaran allò que fa mig segle que van perdre i podran decidir finalment sense por, si volen fer arranjaments a casa seva, si volen rehabilitar, si val la pena en definitiva, fer alguna despesa significativa a casa seva. Però no només recuperaran això; també recuperaran a poc a poc la dignitat del seu barri, amb serveis i equipaments que aquesta llarga afectació els ha negat.

Els membres de l’equip municipal d’ERC, tan regidors com consellers de districte, estem visitant algunes d’aquestes zones i hem comprovat de primera ma, el grau d’abandonament que aquests sectors han acumulat durant dècades, com per exemple la zona de la Mare de Déu dels Àngels o la zona afectada del barri de la Font d’en Fargues. Ens ha sorprès negativament, que la majoria de solars actualment en mal estat, són de propietat municipal.

Som conscients que endegar un procés com aquest requereix d’una gran determinació, per acabar així amb un problema històric que aquesta ciutat té sense resoldre. ERC ha pres la decisió d’impulsar d’una vegada per totes aquest tema perquè ja no pot esperar més; perquè cada any que passa és un any més que se suma als anteriors i això és una vergonya per una ciutat com la nostra.

Som conscients que hi haurà grups polítics que faran demagògia a dojo amb el planejament dels Tres Turons i que per això qualsevol excusa serà bona. Però cap d’aquests grups ha tingut fins ara la determinació d’acabar amb una injustícia social de la magnitud d’aquesta.

A més, un cop es faci l’aprovació inicial del projecte i tan bon punt se sàpiga quines zones del perímetre es consoliden, analitzarem les prioritats per tal de fer petites millores i arranjaments, en temes com l’accessibilitat, el mobiliari urbà, l’enllumenat, etc. i les presentarem a l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns que en el darrer plenari, van agafar el compromís d’injectar mig milió d’euros en aquestes zones durant el 2009. Mig milió d’euros que ERC vam demanar per votar favorablement el pressupost per l’any que ve al nostre districte.

Tot això es podrà fer perquè el grup municipal d’ERC no es conforma amb fer grans intervencions demagògiques en els plenaris, o en rodes de premsa. El nostre grup municipal ha optat per fer una oposició activa, però basada en la necessitat de resoldre els problemes de la ciutadania.

Per fer oposició demagògica-destructiva Barcelona ja té dos grups polítics que es dediquen a això. Nosaltres creiem que en la conjuntura actual cal aportar alguna cosa més que soroll. Cal criticar el govern quan fa les coses malament, però cal aportar alternatives realitzables per millorar els projectes que presenten, com ara el MPGM del Carmel o La Clota Conservació, i també cal impulsar aquells projectes que el govern té por de posar en marxa però que no poden esperar més temps com els Tres Turons. I a més, això cal fer-ho amb un treball responsable i no fomentant una crispació que no beneficia ni a la ciutat ni a la gent que hi viu.

dijous, 4 de desembre del 2008

Plenari del districte (II). Irresponsabilitat política.

La segona part del plenari comença quan acaben els punts establerts a l’ordre del dia i és el públic assistent qui pren la paraula. Com ja és habitual en els darrers plenaris, quasi totes les intervencions giren entorn al MPGM del Carmel.

Fins a cert punt, és comprensible que les persones que intervenen, en tant que són persones afectades pel planejament, ho facin en un to molt reivindicatiu, però en línies generals es pot ordenar el debat mínimament.

El problema és que en el plenari d’ahir, les actituds d’alguns representants polítics va anar orientada a encendre els ànims entre el públic assistent, buscant un aplaudiment en base a practicar la demagògia de forma exagerada i fins i tot teatral. L’actitud del portaveu del PP va anar en aquest sentit i el de la regidora adscrita de CiU encara va anar molt més enllà.

Van anar produint-se les intervencions dels assistents, algunes més calmades, d’altres més alterades, d’altres més teatralitzades i d’altres més de cara a la galeria, però en la mitjana del que és habitual.

El problema va saltar quan va intervenir un representant de l’Associació de Veïns del Carmel. Una intervenció que va anar a favor de l’aprovació del Pla, en contra dels grups de l’oposició i amb una crítica directa cap a alguns dels afectats que hi eren presents. Tot i que la seva intervenció no va tenir un to més dur que les fetes abans pels representants de les plataformes, podríem dir que aquesta intervenció va ser desafortunada. Es va produir la reacció de tots contra ell i això no beneficia per res el debat.

A partir d’aquí la tensió es va traslladar a dalt, on som els representants polítics. La regidora adscrita de CiU va voler intervenir per replicar durament aquesta intervenció de l’AV del Carmel en un moment de massa tensió i la presidenta en funcions que ens va demanar expressament col•laborar per poder mantenir l’ordre que per moments s’estava perdent, no la va autoritzar a fer-ho. El numeret muntat per la regidora de CiU va ser lamentable. A part d’exterioritzar la seva indignació amb un llenguatge oral i gestual exagerat, va marxar del seu lloc per seure amb la resta del públic en senyal de protesta. Prèviament, en un petit intercanvi d’impressions que vam tenir tots dos, la regidora de CiU va dir unes paraules que evidentment no reproduiré aquí, però que no em van agradar gens, doncs no són pròpies d’un representant polític, com crec que tampoc ho va ser la seva actitud posterior.

Crec que les persones que en major o menor mesura ens dediquem a aquesta cosa pública que és la política, hem de saber mantenir en tot moment les formes adequades. Hem d’entendre que ens dediquem a això per intentar millorar la qualitat de vida de la ciutadania, de tothom. I hi ha moltes coses que per responsabilitat i sentit comú no es poden fer. No podem provocar al públic per exaltar els ànims. No podem fer demagògia per sistema com a eina política. No podem anar a un plenari amb un guió predeterminat, i casi m’atreviria a dir, que pactat amb algunes de les persones del públic que intervenen. No podem pretendre que es linxi públicament a cap de les persones que intervenen, ens agradi el que han dit o no. No podem faltar al respecte, mai.

És evident que hi ha dos grups a l’oposició que en veure’s incapaços de fer proposicions constructives, ni que sigui de tant en tant, es dediquen a carregar-s’ho tot peti qui peti. A dir que no per sistema, perquè els és igual que la ciutat avanci o no. ERC va decidir no formar part del govern perquè no hi havia un model de ciutat, o si n’hi havia no coincidia amb el que nosaltres defensem. Però pel que fa als altres dos grups que estan fora del govern, la seva forma de fer oposició no la compartim en absolut. ERC no ha d’entrar de cap manera en aquesta dinàmica de muntar numerets, no ho farem de cap manera. Nosaltres creiem i defensarem fins al final, que es pot fer una oposició responsable, que actuï en benefici de les persones i entitats. Intentarem treballar sempre, essent coneixedors que tenim una responsabilitat vers la ciutadania i que és amb acció política que podem assolir objectius, no fent teatre de tercera.

Una patètica segona part.

Plenari del districte (I). Acció política.

Ahir vam celebrar el consell plenari del districte d’Horta-Guinardó. Crec que ha estat el plenari més intens d’aquesta legislatura i també el més llarg; vam començar a les set de la tarda i vam acabar gairebé a tres quarts de dotze de la nit.

En línies generals podríem dir que el plenari va tenir dues parts ben diferenciades i de les quals també en faig dues lectures molt diferents; és per això que comentaré el que penso d’aquest darrer plenari en dues entrades per separat.

Aquesta primera part la consideraré la part de les propostes o de l’acció política, tot i haver d'aguantar els estirabots del portaveu del PP, que ahir va venir amb ganes de gresca, a la qual vam respondre amb arguments, com no pot ser d’altra manera.

Vull destacar dues coses, per damunt de tot. La primera és que es van aprovar els pressupostos amb el vot favorable d’ERC. A part de les aportacions fetes per ERC a nivell de ciutat en els pressupostos, el districte s’ha compromès a petició del nostre grup municipal al districte, a invertir mig milió d’euros en petites obres de millora i arranjaments en les zones limítrofes amb el que serà el futur parc dels Tres Turons. Hem considerat, després de realitzar diverses visites a aquestes zones, que després d’un període d’afectació tan desproporcionat (en alguns casos és de més de 50 anys), els carrers, les voreres, la manca de mobiliari urbà, la mala accessibilitat, tot això necessita d’actuacions urgents que no podran esperar a l’execució del projecte dels Tres Turons, i per tant, és de justícia que l’any 2009 es faci un esforç per millorar la qualitat dels espais dels veïns i veïnes d’aquestes zones que abracen quatre barris del nostre districte. Tot això s’ha de fer amb els recursos de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns i per descomptat volem comptar amb l'opinió de les entitats veïnals d’aquests quatre barris, per prioritzar les actuacions més necessàries.

En segon lloc, va ser aprovada per unanimitat la proposició d’acord presentada per ERC sobre els Consells de Barri. Amb aquest acord el districte es compromet a tenir una reunió a principis d’any amb la resta de grups municipals per parlar-ne i a més també es compromet a posar en marxa els Consells de Barri arreu abans d’acabar el 2009.

També vam poder copsar la descoordinació i el desori que hi ha a les files del PP; aquest grup va presentar una moció amb caràcter d’urgència sobre un pla d’inversions de l’estat a nivell municipal. Ho van fer tan malament que ni tan sols van fer la lectura de la moció en la primera part de la seva intervenció i, es clar, un cop vam votar en contra la urgència de la moció ja no van poder ni fer la lectura, amb rebequeria un cop més, de la regidora popular. Tot plegat va ser una mica grotesc.

Per acabar també ens van acceptar un prec per instal•lar un semàfor a la confluència dels carrers Marina i Taxdirt, atès que hi ha nous equipaments que fan que aquesta cruïlla sigui molt transitada especialment per gent gran. I també, a través d’una pregunta, vam poder constatar que el Pla de Busos 2009-2011 de TMB per al nostre districte, és un Pla que no millora pràcticament en res el que ja tenim.

Una molt bona primera part.