Passen els dies i els arguments contra la independència de
Catalunya no evolucionen. Més enllà del discurs de la por no hi ha res. Encara
és l’hora que escolti a algú intentar-me convèncer que anar del bracet amb
Espanya ajudarà a millorar la meva vida, la dels pensionistes, la de les
persones aturades, la de la petita i mitjana empresa d’aquest país.
Els arguments que repeteixen constantment, amb independència
de l’interlocutor i de l’adscripció política que representa sempre són els
mateixos, escassos i fàcilment rebatibles.
Quedarem fora de la Unió Europea?. D’entrada això no es pot
assegurar de cap manera, ni en un sentit, ni en l’altre. No hi ha cap document jurídic que ho asseguri,
de fet això no està contemplat. I
difícilment Europa retallarà drets adquirits pels 7,5 milions de ciutadans i
ciutadanes europeus que vivim a Catalunya. Però suposant que així fos, només hi
ha una Europa? Hi ha l’Europa de la unió monetària on hi ha estats, com ara
Andorra, que utilitzen l’Euro sense formar part de la Unió. L’espai Schengen
que permet la lliura circulació de béns,
serveis, capitals, treballadors i viatgers. Aquest vídeo del Col·lectiu Wilson ho
explica de forma clara.
No podrem pagar les pensions? Els diners que les persones
treballadores han cotitzat no estan guardats en una capsa forta. Les pensions es
paguen a partir dels diners que es recapten en l’actualitat. I si tenim la
certesa d’alguna cosa és que un estat amb un índex del 27% d’aturats i un deute
que supera el 100% del PIB difícilment podrà mantenir les pensions en el model
actual. De fet s’ha aprovat a l’estat una reforma de les pensions que fixarà la
cotització en funció de l’esperança de vida i que es revisarà cada 5 anys, de
manera que les pensions podrien retallar-se un 5% nominal cada 10 anys per
aquest factor de sostenibilitat que s’ha introduït. Per contra, una Catalunya
independent disposarà d’un pressupost molt superior que garantiria el pagament
de les pensions.
La consulta és il·legal? Si agafem la Constitució Espanyola
com si fos la Bíblia segurament pensaríem que sí. Però si el govern de l’estat
tingués la voluntat de deixar opinar la ciutadania a Catalunya podria
traspassar el dret competencial per a fer un referèndum en el marc de la
Constitució. No obstant hi ha molts altres marcs legals als quals Catalunya pot
acollir-se per a fer la consulta. La Llei de Consultes que s’impulsarà a
Catalunya mateix o el Dret Internacional que, en la Declaració Universal dels
Drets Humans, preveu el dret a l’autodeterminació dels pobles, com han fet la
majoria dels estats que conformen avui en dia el mapa polític d’Europa en els
darrers 100 anys.
Catalunya no és econòmicament viable? Un país amb un
increment constant de les seves exportacions, amb la riquesa empresarial,
patrimonial, territorial i cultural de Catalunya te tot a favor seu per a poder
prosperar econòmicament. A més, disposaríem de 16.000 milions d’euros que ara
marxen en forma d’impostos a l’estat espanyol i no retornen en forma d’inversions,
el que representa més de 2.000 euros per persona, 8.000 en una família de 4
membres.
La societat es fracturarà? Pensar que Catalunya viurà una
fractura social per aquest motiu és ridícul. Els lligams emocionals i de
parentesc amb Espanya són evidents. Per contra, una societat amb 800.000
persones aturades, on les diferències entre les classes socials cada cop són
més acusades, sí representen una fractura social i d’oportunitats que no ens
podem permetre com a país. Amb la independència tindrem l’opció de construir un
nou país que atorgui nous drets a les persones enlloc de retallar-los. La dobla
nacionalitat està garantida, la cooficialitat de la llengua castellana, també.
En resum, faig meu un argument que va oferir Jose Rodriguez,
ex company al consell de districte d’Horta-Guinardó i militant socialista. Qui
està al costat del dret a decidir més enllà dels partits? Sindicats,
agents de la societat civil i entitats que habitualment són els que lluiten
pels drets de les persones. I qui està en contra? l’establishment; grans
empreses i corporacions amb interessos econòmics basats en la retallada
constant de drets ciutadans. Curiosament aquells que es beneficien i molt de la
fractura social.
