divendres, 22 de febrer del 2008

El PERI del Carmel rebutjat a la comissió d'urbanisme de l'ajuntament de BCN

Molt malament ha sentat en alguns sectors del govern municipal el resultat d’ahir a la comissió d’urbanisme de l’ajuntament de Barcelona, especialment pel que fa al resultat de les votacions del PERI del Carmel. La proposta ha estat rebutjada amb els vots contraris dels tres partits de l’oposició municipal (ERC, CiU i PP).

Puc entendre perfectament la decepció que ha provocat l’aturada d’aquest planejament urbanístic, especialment a Iniciativa. Una aturada, que cal tenir en compte no és ni molt menys definitiva. Ells han convertit aquest projecte en “emblemàtic” i quan les coses no surten, doncs això, no agraden.

De totes formes, crec que fóra convenient mantenir el cap fred i tractar de solucionar allò que ha fallat abans de la comissió.

Com a portaveu del grup d’ERC a Horta-Guinardó, vull deixar molt clar que el grup municipal al qual represento té el màxim interés en que les reformes necessàries que s’han de dur a terme en el barri del Carmel, acabin sent una realitat. I l’actitud és la mateixa en tots aquells projectes que siguin beneficiosos per al districte i es facin de forma adequada, tant en la part tècnica com en la comunicació i participació dels mateixos.

Pel que fa al nostre posicionament respecte al PERI del Carmel, cal que siguem explícits i no agafar només un tròs dels arguments que s’han donat.

El PERI del Carmel, sobre el plànol és un projecte que fa “patxoca” i les exposicions fetes des del govern municipal en les diverses trobades i comissions de seguiment a les quals ERC ha assistit sempre, sonàven prou bé. El problema no és la part tècnica del projecte i és per això que no hem posat pegues en aquest aspecte.

Hi han però diversos elements que no estan ben definits i en els quals els arguments que el govern del districte dóna no són prou fiables. Per exemple, el termini d’execució que es fixa és de 12 anys i creiem que això és impossible d’assegurar. En primer lloc, perquè no tota la inversió que es farà serà de fons públic. Hi ha una part important que es durà a terme amb inversió privada i aquesta no es pot concretar amb dates de realització, per tant existeix un problema d’abast pressupostari.

D’altra banda el planejament del parc dels Tres Turons també pot fer modificar una part d’aquest PERI, doncs és una zona limítrof. Però no només per això, sino també perquè si es pretén tirar endavant també amb aquest projecte en aquesta legislatura, d’on sortirà el pressupost per fer les dues coses alhora?

Aquests elements principalment podrien produïr un efecte molt negatiu, sobre aquelles persones que poden veure com la seva vivenda queda afectada i durant molts anys no podran resoldre la situació, doncs l’afectació no es durà a terme. I aquest fet, ja vaig comentar-lo jo personalment en una reunió amb els responsables de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns.

A tot això hem d’afegir que en tot el transcurs del procés informatiu, mai ens hem pronunciat respecte a la intenció de vot, entre altres coses, perquè calia estudiar a fons el document definitiu, document que es va lliurar als regidors dels grups municipals fa només dues setmanes. Per tant la informació ha vingut a tongades, però jo personalment no faré cap queixa expressa al respecte.

El que en cap cas és tolerable, és el fet de que es banalitzi sobre l’actuació dels consellers de districte d’ERC ni dels regidors municipals del mateix grup, doncs la informació s’ha emprat de forma correcte i fluïda entre el districte i la casa gran. I encara molt menys que un projecte revocat de forma legítima i argumentada sigui objecte de crítica destructiva per part del govern municipal. En qualsevol cas, crec que es millor que facin crítica de portes endins i revisin quina mena de relació tenen els dos socis del govern l’un envers l’altre.

També cal que no llencin les campanes al vol abans d’hora, perquè durant tota la setmana hem estat llegint a la premsa, el PERI del Carmel a doble pàgina, com si ja es donés per fet, enlloc de preocupar-se seriosament per arribar a acords que no han estat mai tancats. Per cert, és des de la premsa que molts veïns han descobert la seva immediata afectació i això és tenir molt poca sensibilitat. Si no ho volien fer públic encara, doncs no haver-ho fet tampoc a la premsa.

Recordar també, que ERC va decidir no formar part del govern municipal després de les eleccions i per tant els canals de comunicació són diferents dels d’abans. S’ha donat per fet que ERC votaria a favor d’un tema, sobre el qual mai ens hem pronunciat en aquest sentit i per tant la decisió és legítima i pensada de cara a asolir un PERI del Carmel que garanteixi la inversió (municipal, privada, Generalitat, estat), els terminis i la qualitat de vida de totes les pesones del barri, també de les afectades.

Els arguments són prou clars i la solució per desencallar la situació possible. Crec que tots plegats hem de continuar esforçant-nos en adreçar la situació i fer que les reformes del barri del Carmel arribin i arribin bé.

Carregar contra un dels tres partits que s’hi han oposat al projecte és buscar un responsable fóra quan la responsabilitat és a dins. I això és senzillament una reacció patètica que espero que en un futur immediat canviï.

Per últim i això ja és personal. Quan algú diu “quin sentit té ser conseller de districte i no poder influir dins del seu propi grup municipal”, hauria de tenir en compte dues coses: la primera és que el que no faré mai com a conseller de districte és deixar-me influir per la opinió del govern municipal i la segona és que tenim poca memòria perquè fa només dos mesos i mig ERC va votar a favor del PAD i crec que l'opinió dels dos consellers de districte va influir i molt en aquesta decisió.

dissabte, 16 de febrer del 2008

Sucursalisme de conveniència

Encara estem de precampanya i Convergència i Unió ja ens ha mostrat les cartes de joc que farà servir. Segons ha dit l’Artur Mas pensen supeditar un pacte de govern amb el PSOE, al fet de que el govern d’entesa de Catalunya passi a la història, es clar, amb éll accedint a la presidència de la Generalitat.

La invitació oberta a la sociovergència que fa el cap de l’oposició és, si més no, reprobable. I més encara si tenim en compte que és éll el qui precissament, acusa al govern de la Generalitat de Catalunya de sucursalisme de Madrid. De fet no hi ha res més sucursalista que pretendre ser president de Catalunya per imposició de Madrid, quan el més correcte és cercar la majoria parlamentària necessària, concretament al Parlament de Catalunya.

Però no és el primer cop que l’Artur Mas pretén aconseguir la cadira de president amb una treta similar. La foto del pacte per l’Estatut amb en Zapatero tenia idèntica intenció. Llavors no va saber calcular el marge d’error i li va sortir el tret per la culata, i ara un cop més, s’ha passat de frenada; doncs amb la seva declaració d’intencions queda prou clar que els seus objectius són únicament personals i partidistes i que votant CiU el vot nacionalista quedarà en un no res, perquè si guanya Zapatero amb el suport de CiU i en Mas és “designat” president a Catalunya, el govern de Catalunya passarà a ser dependent de forma total i absoluta de les decisions de l’estat espanyol.

Si CiU no pot aconseguir aquest pacte, el més probable és que per rebequeria acabin formalitzant un pacte amb el PP. Cal tenir en compte que això ja ha passat no fa pas tants anys. L’excusa podria ser que el PP retirés el recurs contra l’Estatut de Catalunya, per exemple.

Els socialistes tant a Espanya com a Catalunya s’han afanyat a desmentir la possibilitat d’un pacte d’aquestes característiques amb CiU, però francament, després de totes les promeses incomplertes la seva credibilitat està per sota mínims, i això de governar a Catalunya amb Esquerra fa que s’hagin d’empassar massa “galapes”. Val a dir que molt d’apreci per ERC no en tenen, potser perquè saben que és l’únic partit disposat a lluitar de debó per als interessos de Catalunya encara que sigui a base de desmarcar-se del govern tripartit o d’evidenciar els greuges que patim pel que fa a les inversions que hauriem de rebre de Madrid i no acaben d’arribar mai.

dilluns, 11 de febrer del 2008

I els abertzales a quí poden votar?

Una pregunta de fàcil resposta: a cap partit. La il·legalització d'ANV i del PCTV, impedint que presentin les seves llistes a les properes eleccions al Congrés dels Diputats, priva de qualsevol opció de vot a un important sector de votans d'Euskadi. I recordeu que això se suma al fet de que la cúpula de Batasuna al complet es troba a la presó.

Els socialistes han sucumbit a la pressió del PP i dels sectors més conservadors del seu propi partit i han optat finalment per aplicar la llei de partits a les dues formacions basques. Una mesura electoralista i que no té plans de futur més enllà. Crec que aquesta llei s'hauria d'abolir quan abans millor, perquè l'única cosa que aconsegueix és incrementar la fractura social que ja pateix al País Basc.

Si es priva de vot als abertzales, si se'ls impedeix lluitar pels seus objectius per la via de la democràcia, quina opció els quedarà? Realment aquesta és la forma en què es pot derrotar als que trien la via de les armes? L'experiència d'altres països ens diu clarament que no. Mirem cap a l'Ulster, per exemple. Els fruits han arribat quan el diàleg s'ha imposat i no quan, en l'època Thatcher, s'intentava reprimir per la força la lluita armada de l'IRA.

Espanya s'equivoca i tard o d'hora haurar de rectificar. Per què esperar a cercar la fi d'un conflicte que no té cap altre camí per solucionar-se que la via del diàleg i la democràcia?

Canvia el "look", no les idees

He decidit renovar la imatge del bloc. Potser ja estava cansat de veure la foto, potser els colors, potser hi havia massa blocs amb el mateix estil...

El cas és que l'única cosa que canviarà a partir d'avui és la imatge, bé, això i els continguts addicionals que he incorporat: Portabella TV, Esquerra TV i alguns clips musicals de rock català i també d'un intèrpret que em fascina, el Bruce Springsteen. Les idees seguiran anant en la mateixa línia. Continúo essent republicà i independentista. Potser encara més que el primer dia que vaig decidir escriure en aquest espai.

La capçalera és un petit homenatge al meu món professional: les arts gràfiques. De fet, d'aquí li ve una mica el nom al bloc. les bones impressions, en gràfiques són el resultat d'una feina ben feta, i en l'expressió oral o escrita és la sensació que et pot quedar si t'agrada.

En qualsevol cas, després de gairebé 10 mesos, més de 5.700 visites i 81 posts sense comptar aquest, ja tocava un canvi d'imatge.

Espero poder deixar-vos molt bones impressions.

divendres, 8 de febrer del 2008

Es crearà una comissió per aplicar mesures sonorreductores a la Ronda de Dalt

En el passat plenari de dimarts, 5 de febrer, al districte d'Horta-Guinardó, va ser aprovada per unanimitat una proposta d'acord presentada per ERC.

Aquesta proposta planteja la creació d'una comissió de treball amb representació de les entitats de l’entorn, tècnics i grups municipals del districte, per avaluar els estudis existents i, si escau, sol•licitar-ne de nous, per tal de trobar la millor solució per aplicar mesures sonorreductores i d’accessibilitat en aquesta zona.

Això ja es va preveure fer en el PAD aprovat en plenari de desembre de 2007 i es va incloure el fet de que les mesures aplicades havien de decidir-se comptant amb les entitats de l'entorn, fet que també vam demanar des d'ERC com una de les condicions per votar afirmativament el PAD.

Què és el que ha de garantir aquesta comissió de treball? doncs bàsicament ha de garantir que la solució que s'adopti per reudïr el soroll i millorar l'accessibilitat, no sigui la que el govern de la ciutat decideixi unilateralment i també que la resta de grups municipals i les entitats de l'entorn coneguin amb exactitut, quines mesures es poden adoptar i quines no, per tal de poder triar-ne la més adequada.

Això, si es fa bé, pot ser un bon model de participació per en el futur aplicar a aquelles qüestions que podrien arribar a generar conflictes veïnals.

La proposta va ser recollida pel govern del districte (PSC i ICV-EUiA), recordant que ells sempre han estat implicats en aquesta qüestió. En qualsevol cas, una empenteta i el plantejament de crear una comissió de treball, crec que poden ajudar a trobar la millor solució. CiU i PP també van votar a favor de la proposta d'acord.

Doncs posem fil a l'agulla i quan abans millor.