I posats a reflexionar, jo que estic totalment convençut i no he de rumiar gens a qui li donaré el meu vot, he optat per reflexionar sobre les persones amb qui he tingut ocasió de parlar, a peu de carrer, durant la campanya. I és que en aquesta campanya, a diferència de les anteriors, he notat que la gent estava més receptiva. Però no només això, també ens han explicat moltes coses.
Us explicaré una d’elles. Un dissabte al matí érem a la
plaça de Salvador Allende, entre els barris del Coll i el Carmel. Una d’aquelles
parades que fem en els barris on tradicionalment no obtenim grans resultats pel
que fa als vots. Vaig allargar la ma amb un opuscle de l’Oriol Junqueras per
donar-li a un jove que passava davant la parada. De vegades ens el rebutgen, en
altres ocasions els accepten amb un somriure. En aquest cast el jove va agafar
el fulletó amb un somriure i es va aturar. Em va explicar que ell necessitava
feina. Ell era de Guissona i havia tingut que venir a Barcelona a cuidar la
seva mare que estava malalta. No tenia amics aquí, tots eren a Guissona i
estava molt enyorat. El jove tenia algunes dificultats per explicar-se però el
que deia ho feia de forma honesta, amb molt de sentiment. Necessitava
explicar-li a algú el que sentia i, efectivament, no es sentia bé. Es trobava sòl amb la seva
mare, sense amics i sense feina.
Aquesta campanya ha servit per adonar-nos que hi ha molta
gent que s’ho passa malament. Que les més de 800.000 persones aturades que
tenim a Catalunya pateixen, que les seves famílies pateixen i que no hi ha una
resposta contundent contra aquesta situació. Tot segueix, si fa o no fa, igual.
Per tant, avui que ja és diumenge, hem de votar pensant en
tot això. Hem de votar pensant quina és l’opció que ens ofereix més garanties
per sortir d’una situació que comença a ser desesperada. Fem-ho pensant si la
independència ens ajudaria o no a sortir-nos-en. Fem-ho pensant en quin
candidat ens sembla més honest i té més en compte els valors personals. Aquells
que em coneixeu sabeu que votaré per l’Oriol Junqueras. Els que no em coneixeu
prou pensareu que el meu vot és un vot militant. Els que em coneixeu més sabeu
que ho faré perquè crec que és una de les poques persones amb capacitat per
canviar les regles de la política en aquest país i perquè en els seus discursos
no parla d’ell i el seu melic, sinó que ho fa de la gent d’aquest país i de
valors personals.
Si estàs llegint aquest escrit avui diumenge, jo estaré fent
d’apoderat en un col·legi electoral del barri d’Horta i, probablement ja hauré
votat. Ho hauré fet per l’Oriol Junqueras i, en el moment de votar, ho hauré
fet pensant en aquell noi que vaig trobar-me al barri del Carmel i em va parlar
del seu poble, Guissona, de la seva mare i el seu enyorament d’uns dies que van
ser millors. Tant de bo pugui tornar ben aviat al seu poble amb els seus amics.