El passat dia 20 va tenir lloc el primer plenari del consell del districte d'aquesta legislatura. La sala Lluís Companys de la seu del districte d'Horta-Guinardó era plena de gom a gom de veïns, veïnes i representants de la vida associativa dels nostres barris, que es van atensar fins allà per acomiadar-se de les persones que deixàven els seus càrrecs en el passat i alhora donar la benvinguda als que iniciem amb il·lusió aquesta etapa prenent possessió en aquest renovat consell.
L'ordre del dia va ser reduït. En primer lloc els consellers i conselleres vam prometre o jurar els requisits que comporta el càrrec. En el cas dels dos consellers d'Esquerra va ser una promesa que en el meu cas cito textualment: "perquè així ho imposa l'ordenament jurídic vigent, Sí, prometo". Després ens vam limitar a votar la proposta de presidència del consell, que va ser aprovada per unanimitat de tots els grups en favor d'en Jordi William Carnes i Ayats, qui a partir d'ara ostentarà aquesta presidència.
Més tard, en sessió extraordinària es va tancar la composició de la Junta de Portaveus que quedà de la següent manera:
- President del districte
- Luis Fernando García Egea (PSC)
- Lluís Bou i Dalmau (CiU)
- Manuel Conde García (PP)
- Anna Mir i Acebrón (ICV-EUiA)
- Jordi Coronas i Martorell (ERC), jo mateix
- i com a secretari el conseller tècnic
També es van constituir les Comissions Consultives de Govern, que pel que fa al nostre grup municipal ens hem repartit de la següent manera:
- Enric Rius. Comissió de Serveis a les Persones i Benestar Social.
- Jordi Coronas. Comissió de Medi Ambient, Urbanisme i Obres. Comissió de Via Pública, Seguretat, Mobilitat i Serveis Municipals.
El nostre grup municipal és complementa amb la nostra regidora adscrita, l'Ester Capella, que és tota una garantia tant en la part professional com en la personal.
Un cop acabada la sessió extraordinària vam poder gaudir d'una copa de cava amb tots i totes els i les assistents en un ambient formidable.
Us deixo el text de la meva intervenció en aquest plenari just després de fer la votació del nou president del districte.
"El nostre vot per la presidència del nostre districte ha estat favorable, com no podia ser d’altra manera. És un vot fruit del pacte al qual hem arribat tots els grups municipals, per tal de repartir de forma coherent la representació institucional, en l’àmbit global de la nostra ciutat, entre tots els partits que configuren el nostre ajuntament i en funció dels resultats que van donar les passades eleccions municipals a Barcelona.
Uns resultats, que això si, han fet que es produís un canvi molt important en la correlació de forces. Uns resultats que Esquerra Republicana ha tingut molt en compte a l’hora de prendre una decisió, que sens dubte, marcarà i molt la manera de fer en el govern de Barcelona.
Aquesta decisió, presa lliurement pel nostre grup municipal, ens ha dut a deixar el govern per passar a l’oposició.
Nosaltres, hem escoltat el missatge crític que els ciutadans i ciutadanes de Barcelona ens van fer arribar, i hem optat per equilibrar les forces a l’ajuntament, passant a l’oposició, amb la intenció de que totes les decisions que es prenguin i les mesures que s’adoptin, hagin de passar abans pel raser del consens i el pacte.
Esquerra a més a més garantim que des de l’oposició hi haurà també una representació de les esquerres, cosa que no ha passat els darrers anys. Fins ara hem tingut un govern anomenat d’esquerres i una oposició anomenada de centre i dreta. I ara aquesta ja no serà la fórmula. Això suposa també un canvi molt important.
Que Esquerra siguem a l’oposició ens garanteix que l’Ajuntament no passarà el rodet pel damunt de ningú a l’hora d’adoptar decisions que afectin de forma directa o indirecta a les persones i entitats. Que Esquerra sigui a l’oposició ens garanteix que s’aplicaran polítiques en favor de la ciutadania. Que Esquerra sigui a l’oposició ens garanteix que la participació serà efectiva i es notarà en els projectes municipals.
Des de l’oposició treballarem per aconseguir que es faci política en favor de la gent dels nostres barris, sent pro-actius en tot allò que cal millorar. Defensarem i promourem tot allò que ens identifica com a nació; tot allò que ens identifica com a catalans i catalanes. Les nostres arrels comencen per casa nostra i casa nostra és aquest districte i aquesta ciutat.
Nosaltres creiem que hi ha dues maneres de fer oposició. Una, és fer una oposició destructiva amb tot allò que es fa des del govern. I una altra, és fer una oposició responsable, activa i implicada en tot allò que està bé i que afavoreix a les persones. Apostem per aquest segona.
En el nostre districte, en aquest consell, els nostres vots no són decisius numèricament, però a la casa gran, a la plaça de Sant Jaume els nostre vot “d’esquerres” i catalanista és bàsic. Els partits de govern (psc i icv) ho saben i saben que almenys en aquest mandat han de comptar amb la resta de forces municipals.
Per això volem aprofitar avui per estendre un pont de diàleg amb les forces de govern per tal d’evitar que en un futur tinguem de recórrer a aquest extrem.
Per acabar, volem donar la benvinguda al districte d’Horta-Guinardó al sr. Jordi William Carnes, que un cop ratificat per l’alcalde, serà el nou president del nostre districte.
Moltes gràcies."
dilluns, 24 de setembre del 2007
dimarts, 11 de setembre del 2007
Diada de Catalunya i Homenatge a Salvador Allende
Avui és un d'aquests dies que fan que et bulli la sang i que et permeten agafar forces per continuar lluitant per als nostres objectius nacionals.
Hem començat el matí al nostre districte en l'acte d'homenatge a Salvador Allende, i enguany també s'ha commemorat la figura de Victor Jara, també assassinat pel règim de Pinochet.
Crec que aquest és un acte important, doncs es rendeix homenatge a la figura d'una persona que va lluitar fins a l'últim suspir de la seva vida per les llibertats del poble i contra la tirania dels feixistes. I és important mantenir la memòria de fets com aquest, especialment al nostre país, que també ha patit les conseqüències d'una dictadura militar extraordinàriament repressiva amb els defensors de la llibertat i la justícia.
Al poble de Xil·le ens uneix el fet que els catalans també vam perdre un president que va ser assasinat pel règim dictatorial.
Les persones i les institucions que ens considerem "d'esquerres" i demòcrates hem de mantenir el record i l'esperit per combatre el feixisme i l'absolutisme vingui d'on vingui. Avui en dia arreu del món, aquest feixisme encara és molt present, de vegades amagat darrera de paraules i conceptes com la llibertat, la unió, la nació única i indivisible, la lluita contra el terrorisme global,...; hi ha autèntics feixistes disfressats de demòcrates, vertaders llops amb pell d'anyell.
Després he assistit a l'ofrena floral que la federació de Barcelona d'Esquerra fa al fossar de les Moreres. Ha estat un acte ple d'emocions on, per descomptat, no han faltat els insults dels intolerants. No deixar de ser contradictori per mi, el fet que cada dia de l'any faig campanya en favor de la independència i el dret a l'autodeterminació de Catalunya, i en un acte tan significatiu com aquest, hagi de sentir que em diuen botifler. No han aconseguit, però, el seu objectiu. L'ofrena s'ha fet i els "Segadors" han sonat forts i valents en boca nostra.
A tots els que avui han estat instigadors i executors d'aquesta acció els vull dir que mai com ara m'he sentit més patriota i que encara que any rera any s'obstinin en intentar deslluir-nos l'ofrena al fossar, jo continuaré exercint el meu dret a reivindicar la llibertat del meu país en un acte com aquest, i ademés ho continuaré fent dia a dia, tots els dies de l'any a través de la meva vocació política i des del meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, amb acció política.
Tanmateix, tots estan convidats a participar d'un projecte nacional ambiciós i tangible, però que s'ha de treballar dia sí i dia també, no només en actes reivindicactius (que també). I ara per ara, l'únic partit capaç d'encapçalar aquest projecte és ERC. Qui ha estat si no, el que ha posat un cop més damunt la taula, el debat sobre el nostre dret a l'autodeterminació? Pense-m'hi i unim esforços, la divisió només beneficia a l'enemic i en el nostre cas és un enemic comú.
dimecres, 5 de setembre del 2007
Podem jugar un partit de futbol? Permís denegat.
La nostra selecció nacional de futbol (la de Catalunya es clar) no pot disputar lliurement un partit de futbol. El rival havia de ser els Estats Units i la data el 14 d'octubre, però resulta que la Real Federación Española de Futbol ens havia de donar permís i es clar no ens l'han donat. L'argument "oficial" és que és una data de la FIFA i que les seleccions "autonómicas" només poden jugar un partit oficial en època nadalenca.
La realitat segurament és ben diferent. El problema és que la nostra selecció nacional de futbol sala està disputant el mundial d'aquest esport a Argentina i que des del país organitzador(i d'altres adherits a la Federació internacional més antiga de futbol sala) siguin crítics amb la federació espanyola per no reconèixer-los.
El que no poden suportar de cap manera és que cada cop més seleccions nacionals de Catalunya tenen presència en competicions internacionals, que tot i ser silenciades aquí, tenen una important cobertura mediàtica en altres paísos. Poc s'esperaven ells (Lissavetzky i companya) que després del que va passar a Fresno, les seleccions nacionals catalanes de patinatge serien acceptades com a membres de ple dret per la federació d'Amèrica del Sud. Això no ho han sabut encaixar de cap de les maneres.
El que cal fer ara, és que la Federació Catalana de Futbol, les institucions polítiques, els mitjans de comunicació del país i la societat civil reaccionem com és esperat. No només amb declaracions, sino també amb fets. Portem a la justícia ordinària (no esportiva) la situació de les nostres seleccions i si la justícia espanyola no ens fa cas, doncs anem a la justícia internacional.
Per acabar vull fer un petit apunt. El president del Barça, Joan Laporta, no va anar a l'assemblea de la Federación Española. Potser va tenir por de votar quelcom que no ens agradés als catalans per tal de quedar bé. Amb gent com en Laporta el nostre país no pot anar mai endavant. Fer sonar "els Segadors" al Camp Nou queda molt bé de cara a la galeria, però en situacions com aquesta és quan cal donar la cara.
La realitat segurament és ben diferent. El problema és que la nostra selecció nacional de futbol sala està disputant el mundial d'aquest esport a Argentina i que des del país organitzador(i d'altres adherits a la Federació internacional més antiga de futbol sala) siguin crítics amb la federació espanyola per no reconèixer-los.
El que no poden suportar de cap manera és que cada cop més seleccions nacionals de Catalunya tenen presència en competicions internacionals, que tot i ser silenciades aquí, tenen una important cobertura mediàtica en altres paísos. Poc s'esperaven ells (Lissavetzky i companya) que després del que va passar a Fresno, les seleccions nacionals catalanes de patinatge serien acceptades com a membres de ple dret per la federació d'Amèrica del Sud. Això no ho han sabut encaixar de cap de les maneres.
El que cal fer ara, és que la Federació Catalana de Futbol, les institucions polítiques, els mitjans de comunicació del país i la societat civil reaccionem com és esperat. No només amb declaracions, sino també amb fets. Portem a la justícia ordinària (no esportiva) la situació de les nostres seleccions i si la justícia espanyola no ens fa cas, doncs anem a la justícia internacional.
Per acabar vull fer un petit apunt. El president del Barça, Joan Laporta, no va anar a l'assemblea de la Federación Española. Potser va tenir por de votar quelcom que no ens agradés als catalans per tal de quedar bé. Amb gent com en Laporta el nostre país no pot anar mai endavant. Fer sonar "els Segadors" al Camp Nou queda molt bé de cara a la galeria, però en situacions com aquesta és quan cal donar la cara.
dilluns, 3 de setembre del 2007
Sobre l'ordenança de la bicicleta
Ja ha entrat en vigor la tan comentada ordenança de la bicicleta, tot i que de moment sembla que hi haurà una moratòria de quinze dies en quant a les denúncies.
Jo personalment considero que aquesta és una mesura necessària, ja que l'augment d'usuaris d'aquest mitjà de transport, en part també degut a la posada en marxa del bicing, fa que es produeixin incidències entre els usuaris de la bici i la resta de vehicles de transport i els vianants. Per tant crec que aquest buit legal ha de quedar cobert i aquesta normativa s'encarregarà de fer-ho.
Ara bé, també és cert que aquesta mesura ha d'anar acompanyada d'altres que serveixin per millorar la xarxa de carrils bicis existent (molt abandonada) i per ampliar aquesta de manera que totes les grans vies de la ciutat tinguin un espai "exclusiu" per a les bicicletes.
No podem per tant ser exigents al cent per cent amb el compliment de la normativa, fins que la xarxa de carrils bici estigui en condicions, i fins que les zones 30 arribin a tots els barris. Per tant, normativa sí, però compte a l'hora d'aplicar les sancions perquè si no tindrem un motiu de conflicte entre l'ajuntament i els usuaris de les bicicletes.
Cal tenir en compte que el més important és la seguretat de les persones i l'ordre natural de protecció ha de ser en primer lloc els vianants, segon les bicicletes i els patinadors, tercer els vehícles lleugers a motor (ciclomotors, motocicletes) i en últim lloc els vehicles a motor de quatre o més rodes.
Hi ha aspectes de la normativa que deixen molt desprotegida a la bicicleta. Especialment hi han vies de circulació densa i ràpida que no gaudeixen de carril bici i en les quals la convivència amb els vehícles de motor serà complicada. Caldrà doncs ser més dur amb les sancions amb aquells que incumplint la normativa posin en perill la seguretat de les persones i per norma general quan parlem de cotxes i bicis els qui correran més riscos seran els usuaris de bicicleta.
El que l'ajuntament haurà de fer i com més ràpid millor, és fer un bon manteniment del carril bici existent en les vies que es preveuen més conflictives. Tot seguit, per posar un exemple dels molts que n'hi han, us relataré el recorregut per l'avinguda Meridiana des de Glòries fins a Can Dragó.
El carril bici comença a la plaça de les Glóries i puja per la calçada central fins al carrer València.
En aquest punt el carril bici passa al lateral amb força obstacles de protecció a les voreres la qual cosa fa difícil decidir per quin lloc agafes la continuació del carril bici.
Més endavant et pots trobar amb vehícles que ocupen el carril bici per fer descàrrega.
Hi ha moments en què no saps si el carril bici s'ha esfumat o encara és allà.
D'altres en què no saps si continuar en bici o agafar el metro
Per descomptat, si tries continuar per la vorera, incompleixes la normativa.
I quan arribes a la parada de bus, tres quarts del mateix.
Finalment, quan arribes a l'estació de Sant Andreu Arenal, has de creuar a l'altre costat de la Meridiana per Fabra i Puig, en un punt molt transitat per vehícles i vianants i sense continuitat per a les bicis fins 50 metros més endavant.
Per no parlar dels problemes que ocasionen les obres, ja que mai es preveu l'accés de les bicis en aquests punts.
Per tant, ordenança sí, però l'ajuntament ha de posar "fil a l'agulla" i treballar molt pel que fa a la xarxa de carrils bici, inclós el manteniment dels trams existents.
Jo personalment considero que aquesta és una mesura necessària, ja que l'augment d'usuaris d'aquest mitjà de transport, en part també degut a la posada en marxa del bicing, fa que es produeixin incidències entre els usuaris de la bici i la resta de vehicles de transport i els vianants. Per tant crec que aquest buit legal ha de quedar cobert i aquesta normativa s'encarregarà de fer-ho.
Ara bé, també és cert que aquesta mesura ha d'anar acompanyada d'altres que serveixin per millorar la xarxa de carrils bicis existent (molt abandonada) i per ampliar aquesta de manera que totes les grans vies de la ciutat tinguin un espai "exclusiu" per a les bicicletes.
No podem per tant ser exigents al cent per cent amb el compliment de la normativa, fins que la xarxa de carrils bici estigui en condicions, i fins que les zones 30 arribin a tots els barris. Per tant, normativa sí, però compte a l'hora d'aplicar les sancions perquè si no tindrem un motiu de conflicte entre l'ajuntament i els usuaris de les bicicletes.
Cal tenir en compte que el més important és la seguretat de les persones i l'ordre natural de protecció ha de ser en primer lloc els vianants, segon les bicicletes i els patinadors, tercer els vehícles lleugers a motor (ciclomotors, motocicletes) i en últim lloc els vehicles a motor de quatre o més rodes.
Hi ha aspectes de la normativa que deixen molt desprotegida a la bicicleta. Especialment hi han vies de circulació densa i ràpida que no gaudeixen de carril bici i en les quals la convivència amb els vehícles de motor serà complicada. Caldrà doncs ser més dur amb les sancions amb aquells que incumplint la normativa posin en perill la seguretat de les persones i per norma general quan parlem de cotxes i bicis els qui correran més riscos seran els usuaris de bicicleta.
El que l'ajuntament haurà de fer i com més ràpid millor, és fer un bon manteniment del carril bici existent en les vies que es preveuen més conflictives. Tot seguit, per posar un exemple dels molts que n'hi han, us relataré el recorregut per l'avinguda Meridiana des de Glòries fins a Can Dragó.
El carril bici comença a la plaça de les Glóries i puja per la calçada central fins al carrer València.
En aquest punt el carril bici passa al lateral amb força obstacles de protecció a les voreres la qual cosa fa difícil decidir per quin lloc agafes la continuació del carril bici.
Més endavant et pots trobar amb vehícles que ocupen el carril bici per fer descàrrega.
Hi ha moments en què no saps si el carril bici s'ha esfumat o encara és allà.
D'altres en què no saps si continuar en bici o agafar el metro
Per descomptat, si tries continuar per la vorera, incompleixes la normativa.
I quan arribes a la parada de bus, tres quarts del mateix.
Finalment, quan arribes a l'estació de Sant Andreu Arenal, has de creuar a l'altre costat de la Meridiana per Fabra i Puig, en un punt molt transitat per vehícles i vianants i sense continuitat per a les bicis fins 50 metros més endavant.
Per no parlar dels problemes que ocasionen les obres, ja que mai es preveu l'accés de les bicis en aquests punts.
Per tant, ordenança sí, però l'ajuntament ha de posar "fil a l'agulla" i treballar molt pel que fa a la xarxa de carrils bici, inclós el manteniment dels trams existents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)