Avui és un d'aquests dies que fan que et bulli la sang i que et permeten agafar forces per continuar lluitant per als nostres objectius nacionals.
Hem començat el matí al nostre districte en l'acte d'homenatge a Salvador Allende, i enguany també s'ha commemorat la figura de Victor Jara, també assassinat pel règim de Pinochet.
Crec que aquest és un acte important, doncs es rendeix homenatge a la figura d'una persona que va lluitar fins a l'últim suspir de la seva vida per les llibertats del poble i contra la tirania dels feixistes. I és important mantenir la memòria de fets com aquest, especialment al nostre país, que també ha patit les conseqüències d'una dictadura militar extraordinàriament repressiva amb els defensors de la llibertat i la justícia.
Al poble de Xil·le ens uneix el fet que els catalans també vam perdre un president que va ser assasinat pel règim dictatorial.
Les persones i les institucions que ens considerem "d'esquerres" i demòcrates hem de mantenir el record i l'esperit per combatre el feixisme i l'absolutisme vingui d'on vingui. Avui en dia arreu del món, aquest feixisme encara és molt present, de vegades amagat darrera de paraules i conceptes com la llibertat, la unió, la nació única i indivisible, la lluita contra el terrorisme global,...; hi ha autèntics feixistes disfressats de demòcrates, vertaders llops amb pell d'anyell.
Després he assistit a l'ofrena floral que la federació de Barcelona d'Esquerra fa al fossar de les Moreres. Ha estat un acte ple d'emocions on, per descomptat, no han faltat els insults dels intolerants. No deixar de ser contradictori per mi, el fet que cada dia de l'any faig campanya en favor de la independència i el dret a l'autodeterminació de Catalunya, i en un acte tan significatiu com aquest, hagi de sentir que em diuen botifler. No han aconseguit, però, el seu objectiu. L'ofrena s'ha fet i els "Segadors" han sonat forts i valents en boca nostra.
A tots els que avui han estat instigadors i executors d'aquesta acció els vull dir que mai com ara m'he sentit més patriota i que encara que any rera any s'obstinin en intentar deslluir-nos l'ofrena al fossar, jo continuaré exercint el meu dret a reivindicar la llibertat del meu país en un acte com aquest, i ademés ho continuaré fent dia a dia, tots els dies de l'any a través de la meva vocació política i des del meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, amb acció política.
Tanmateix, tots estan convidats a participar d'un projecte nacional ambiciós i tangible, però que s'ha de treballar dia sí i dia també, no només en actes reivindicactius (que també). I ara per ara, l'únic partit capaç d'encapçalar aquest projecte és ERC. Qui ha estat si no, el que ha posat un cop més damunt la taula, el debat sobre el nostre dret a l'autodeterminació? Pense-m'hi i unim esforços, la divisió només beneficia a l'enemic i en el nostre cas és un enemic comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada