La nostra selecció nacional de futbol (la de Catalunya es clar) no pot disputar lliurement un partit de futbol. El rival havia de ser els Estats Units i la data el 14 d'octubre, però resulta que la Real Federación Española de Futbol ens havia de donar permís i es clar no ens l'han donat. L'argument "oficial" és que és una data de la FIFA i que les seleccions "autonómicas" només poden jugar un partit oficial en època nadalenca.La realitat segurament és ben diferent. El problema és que la nostra selecció nacional de futbol sala està disputant el mundial d'aquest esport a Argentina i que des del país organitzador(i d'altres adherits a la Federació internacional més antiga de futbol sala) siguin crítics amb la federació espanyola per no reconèixer-los.
El que no poden suportar de cap manera és que cada cop més seleccions nacionals de Catalunya tenen presència en competicions internacionals, que tot i ser silenciades aquí, tenen una important cobertura mediàtica en altres paísos. Poc s'esperaven ells (Lissavetzky i companya) que després del que va passar a Fresno, les seleccions nacionals catalanes de patinatge serien acceptades com a membres de ple dret per la federació d'Amèrica del Sud. Això no ho han sabut encaixar de cap de les maneres.
El que cal fer ara, és que la Federació Catalana de Futbol, les institucions polítiques, els mitjans de comunicació del país i la societat civil reaccionem com és esperat. No només amb declaracions, sino també amb fets. Portem a la justícia ordinària (no esportiva) la situació de les nostres seleccions i si la justícia espanyola no ens fa cas, doncs anem a la justícia internacional.
Per acabar vull fer un petit apunt. El president del Barça, Joan Laporta, no va anar a l'assemblea de la Federación Española. Potser va tenir por de votar quelcom que no ens agradés als catalans per tal de quedar bé. Amb gent com en Laporta el nostre país no pot anar mai endavant. Fer sonar "els Segadors" al Camp Nou queda molt bé de cara a la galeria, però en situacions com aquesta és quan cal donar la cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada