Escoles bressol públiques, un model en perill

No sorprèn a ningú el fet que el govern municipal de CiU aposta per un model de concert en les escoles bressol municipals. Així ho van explicar abans de les eleccions i així ho posaran en pràctica, evidentment amb el vist-i-plau del PP.

El que no estava tan clar és que, de passada, les escoles bressol municipals i públiques existents, serien víctimes d’una retallada que afectarà de forma evident la qualitat del servei que reben els infants de 0 a 3 anys a la nostra ciutat.

El govern municipal, amb el suport del Partit Popular, va acceptar en el marc de la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, del mes de desembre passat, la retallada d’1 milió d’euros en la subvenció atorgada pel Departament d’Educació per al curs 2010-11, destinada a les escoles bressol de Barcelona. La reducció pressupostària, d’un 12%, fa que la xifra de 1.800 euros infant/any minvi fins als 1.600.

En el darrer plenari de districte, com a portaveu del meu grup municipal (ERC-Rcat-Dcat) vaig preguntar en què afectaria la reducció pressupostària al servei de les escoles bressol del districte  i com afectaria també en la implantació de les escoles bressol previstes en el Pla d’Equipaments aprovat per unanimitat en el seu dia? Si bé és cert que pel que fa als equipaments em van respondre que volien fer una revisió i un replantejament partint de la visió del concert, pel que fa a la primera part de la pregunta em van assegurar que en cap cas la reducció del pressupost afectaria al servei.

Avui, en el transcurs del Consell Escolar del Districte, hem conegut la magnitud de la tragèdia quan la directora d’una EBM ens ha informat del comunicat que aquestes escoles han rebut pel que fa a ràtios i serveis de suport. Concretament les ràtios per aula passaran a ser les següents:

- Lactants. Passaran de 7 a 8 nens/es

- 1-2 anys. Passaran de 10 a 13 nens/es

- 2-3 anys. Passaran de 18 a 20 nens/es

- A més cal afegir que el personal de suport es reduirà en un 40%.

No cal ser un expert en la matèria per entendre que això implica una reducció en la qualitat del servei amb tota seguretat. En qualsevol cas, les expertes en la matèria ja posen el crit al cel només saber-se la notícia, la qual cosa ratifica la sospita.

És cert, que CiU ha dit sempre que apostarà pel concert en les escoles bressol per garantir que tothom pugui tenir plaça. En qualsevol cas, tinc la sensació que aquest increment de ràtio i la rebaixa en personal de suport, van associades a una rebaixa deliberada de l’estàndard de qualitat per tal de facilitar que les escoles bressol privades puguin accedir amb més facilitat al concert.

Cal que tothom tingui plaça en una escola bressol pública? Tothom que ho necessita sí, però crec que la universalització del servei, independentment del nivell de renda familiar, tampoc no és just. A més, en escoltar els representants del govern municipal, tinc la sensació que els preocupa el nombre de places ofertades per damunt del model educatiu que proporciona l’actual escola bressol pública. Volem que les escoles bressol siguin un lloc on treballar la socialització dels infants i l’adquisició d’hàbits que els serviran en el futur per al seu desenvolupament i per estimular la seva inteligència? O bé volem un pàrquing de nens i nenes mentre els seus pares i mares van a la feina?

I després de la carta als Reis, ara la carta al PAD

Fa pocs dies vam encetar l’any i vam cloure les festes nadalenques i les vacances escolars que hi van associades, amb l’arribada dels Reis Mags. Uns Reis que reben les cartes dels nens i nenes amb els seus desitjos. Peticions de tota mena i llistes de regals, algunes llarguíssimes perquè els més petits de les cases habitualment demanen tot allò que els agradaria tenir. Després, habitualment amb bon criteri, els Reis prioritzen aquells regals que consideren més apropiats i també s’ajusten més a l’economia del moment. Deuen ser uns Reis Republicans aquests.

Tot just ara comença el procés de participació del PAD a Horta-Guinardó. Hem tingut que esperar 8 mesos des de la presa de possessió del nou govern municipal per encetar un procés que hauria d’haver començat a la tardor.

Aquest és el moment en què les persones i entitats del districte fan la seva “carta” particular, amb aquelles peticions que creuen necessàries per als seus barris o per a la seva qualitat de vida. Però vet aquí, que el govern de CiU vol incorporar un formalisme nou al procés i pretén associar una partida pressupostària a cada proposta del PAD.

Aquesta mesura és senzillament impossible de complir. Hi ha propostes del PAD que dependran de partides pressupostàries que depenen d’altres administracions supramunicipals, com la Generalitat de Catalunya i hi ha d’altres que faran referència a un projecte sense concretar el seu abast i, per tant, no es podrà pressupostar. O algú es pensa que el PAD serà un document amb un nivell de precisió quirúrgica quan dependrà dels pressupostos de tots els anys de mandat municipal i, per extensió, de la capacitat d’ingressar d’aquest ajuntament. Senzillament és impossible. Però suposem per un moment que es pot fer més o menys una previsió ajustada.

Resulta que en els diversos consells de barri que s’estan celebrant i també en les seves comissions de seguiment, s’està demanant a les entitats i persones assistents que prioritzin quins projectes volen incorporar al PAD. Evidentment això va lligat a una reducció important en la capacitat inversora a Barcelona, però el que no entenc és que es demani a les entitats que prioritzin. No es pot fer partícip d’una retallada a les entitats de la ciutat. O és que algú li diria a un nen que prioritzi un parell de regals a la carta als Reis perquè els Reis ara estan de retallades?

Les entitats tenen una funció molt útil quan són reivindicatives i demanen allò que fa falta a la gent dels seus barris. Aquest contrapès forma part de l’equilibri entre peticions ciutadanes i accions municipals. Sempre ha funcionat i habitualment s’aplica aquella norma de “qui no plora no mama”.

Jo, des de la meva modesta posició, voldria animar a les entitats i a les persones que participaran en el procés del PAD, a fer la carta completa als Reis. Que demanin tot el que els cal i que sigui el govern de la ciutat qui prioritzi i aconsegueixi el suport necessari per aprovar un PAD que doni resposta a la ciutadania en temps de crisi. La participació no és sinònim de conformisme.