Fa pocs dies vam encetar l’any i vam cloure les festes
nadalenques i les vacances escolars que hi van associades, amb l’arribada dels
Reis Mags. Uns Reis que reben les cartes dels nens i nenes amb els seus
desitjos. Peticions de tota mena i llistes de regals, algunes llarguíssimes
perquè els més petits de les cases habitualment demanen tot allò que els
agradaria tenir. Després, habitualment amb bon criteri, els Reis prioritzen
aquells regals que consideren més apropiats i també s’ajusten més a l’economia
del moment. Deuen ser uns Reis Republicans aquests.
Tot just ara comença el procés de participació del PAD a Horta-Guinardó. Hem tingut que esperar 8 mesos des de la presa de possessió del nou govern municipal per encetar un procés que hauria d’haver començat a la tardor.
Aquest és el moment en què les persones i entitats del
districte fan la seva “carta” particular, amb aquelles peticions que creuen
necessàries per als seus barris o per a la seva qualitat de vida. Però vet
aquí, que el govern de CiU vol incorporar un formalisme nou al procés i pretén associar
una partida pressupostària a cada proposta del PAD.
Aquesta mesura és senzillament impossible de complir. Hi ha
propostes del PAD que dependran de partides pressupostàries que depenen d’altres
administracions supramunicipals, com la Generalitat de Catalunya i hi ha d’altres
que faran referència a un projecte sense concretar el seu abast i, per tant, no
es podrà pressupostar. O algú es pensa que el PAD serà un document amb un
nivell de precisió quirúrgica quan dependrà dels pressupostos de tots els anys
de mandat municipal i, per extensió, de la capacitat d’ingressar d’aquest
ajuntament. Senzillament és impossible. Però suposem per un moment que es pot
fer més o menys una previsió ajustada.
Resulta que en els diversos consells de barri que s’estan
celebrant i també en les seves comissions de seguiment, s’està demanant a les
entitats i persones assistents que prioritzin quins projectes volen incorporar
al PAD. Evidentment això va lligat a una reducció important en la capacitat
inversora a Barcelona, però el que no entenc és que es demani a les entitats
que prioritzin. No es pot fer partícip d’una retallada a les entitats de la
ciutat. O és que algú li diria a un nen que prioritzi un parell de regals a la
carta als Reis perquè els Reis ara estan de retallades?
Les entitats tenen una funció molt útil quan són
reivindicatives i demanen allò que fa falta a la gent dels seus barris. Aquest
contrapès forma part de l’equilibri entre peticions ciutadanes i accions
municipals. Sempre ha funcionat i habitualment s’aplica aquella norma de “qui
no plora no mama”.
Jo, des de la meva modesta posició, voldria animar a les
entitats i a les persones que participaran en el procés del PAD, a fer la carta
completa als Reis. Que demanin tot el que els cal i que sigui el govern de la
ciutat qui prioritzi i aconsegueixi el suport necessari per aprovar un PAD que
doni resposta a la ciutadania en temps de crisi. La participació no és sinònim
de conformisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada