Després d’assistir a la primera volta de les primàries del
PSC a Barcelona, aquesta és una pregunta que molta gent es fa. Realment val la
pena l’esforç perquè, al final, et votin alguns centenars de persones més enllà
de la militància estricta?
La meva resposta és Sí. Tot el que signifiqui compartir les
decisions d’un partit amb la ciutadania és una bona praxi i també un símptoma d’obertura.
I cal apostar per a fer-ho, al menys, amb aquells ciutadans que s’han
significat com a simpatitzants del projecte sense pagar una quota de militant.
De fet, als Estats Units aquest és un fet normal i no es qüestiona l’elecció d’un
candidat o candidata amb aquesta fórmula.
Quin ha estat doncs el problema en les primàries del PSC? L’habitual
en aquests casos. Alguns partits semblen no estar preparats encara per a deixar
escapar el control de les decisions. Davant d’aquesta situació, l’aparell del
partit és pressa del pànic i utilitza pràctiques negligents per tal d’assegurar-se
un nombre de vots suficient. Això sembla que és el que ha passat amb la candidatura
de Jaume Collboni a Barcelona Vella. Un elevat nombre de ciutadans d’origen
paquistanès van anar a votar amb un sobre que ja duien preparat. El vídeo que s’ha
difós a través de Vilaweb mostra com alguns d’aquests ciutadans han anat a
votar per un tal Jaume però no saben exactament perquè l’han votat ni tampoc a
quin partit pertany.
La por a no obtenir el resultat que convé a l’aparell ha
portat en aquest cas a una situació en què el ridícul ha estat majúscul. Sembla
força probable que Collboni guanyi també en la segona volta de les primàries
però, amb quina imatge pot presentar-se com a alcaldable una persona que arriba a ser candidat a
partint de la manipulació deliberada del procés?
No és el primer cop que el PSC a Barcelona intenta obtenir,
al preu que sigui, un resultat determinat en una elecció. Recordem que, amb l’alcalde
Hereu, la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal se li va girar en
contra. Les 2 opcions plantejades eren sí o sí el que el govern socialista
volia tirar endavant. L’aparició de la tercera opció es va acabar convertint en
la resposta plebiscitària contra l’alcalde i, per tant, en guanyadora. Això
significa que les consultes ciutadanes no són viables? Ni molt menys. Això
significa que, quan fas una consulta ciutadana, com a govern no pots prendre
part per una opció.
El mateix passa en un procés de primàries obertes en un partit
polític. Els partits encara tenen por, massa por. Els mecanismes de control de
les decisions s’escapen quan es fan extensives a una ciutadania que no té els
vicis i tendències propis de la militància. Són vots incontrolats. Cal un canvi
de cultura democràtica dins dels partits perquè no pot ser que la partitocràcia
i el control passin per davant de les propostes que han de servir per a
millorar la vida de les persones.
