dimarts, 1 d’abril del 2014

Són útils les primàries obertes?

Després d’assistir a la primera volta de les primàries del PSC a Barcelona, aquesta és una pregunta que molta gent es fa. Realment val la pena l’esforç perquè, al final, et votin alguns centenars de persones més enllà de la militància estricta?

La meva resposta és Sí. Tot el que signifiqui compartir les decisions d’un partit amb la ciutadania és una bona praxi i també un símptoma d’obertura. I cal apostar per a fer-ho, al menys, amb aquells ciutadans que s’han significat com a simpatitzants del projecte sense pagar una quota de militant. De fet, als Estats Units aquest és un fet normal i no es qüestiona l’elecció d’un candidat o candidata amb aquesta fórmula.

Quin ha estat doncs el problema en les primàries del PSC? L’habitual en aquests casos. Alguns partits semblen no estar preparats encara per a deixar escapar el control de les decisions. Davant d’aquesta situació, l’aparell del partit és pressa del pànic i utilitza pràctiques negligents per tal d’assegurar-se un nombre de vots suficient. Això sembla que és el que ha passat amb la candidatura de Jaume Collboni a Barcelona Vella. Un elevat nombre de ciutadans d’origen paquistanès van anar a votar amb un sobre que ja duien preparat. El vídeo que s’ha difós a través de Vilaweb mostra com alguns d’aquests ciutadans han anat a votar per un tal Jaume però no saben exactament perquè l’han votat ni tampoc a quin partit pertany.
La por a no obtenir el resultat que convé a l’aparell ha portat en aquest cas a una situació en què el ridícul ha estat majúscul. Sembla força probable que Collboni guanyi també en la segona volta de les primàries però, amb quina imatge pot presentar-se com a alcaldable  una persona que arriba a ser candidat a partint de la manipulació deliberada del procés?

No és el primer cop que el PSC a Barcelona intenta obtenir, al preu que sigui, un resultat determinat en una elecció. Recordem que, amb l’alcalde Hereu, la consulta ciutadana sobre la reforma de la Diagonal se li va girar en contra. Les 2 opcions plantejades eren sí o sí el que el govern socialista volia tirar endavant. L’aparició de la tercera opció es va acabar convertint en la resposta plebiscitària contra l’alcalde i, per tant, en guanyadora. Això significa que les consultes ciutadanes no són viables? Ni molt menys. Això significa que, quan fas una consulta ciutadana, com a govern no pots prendre part per una opció.

El mateix passa en un procés de primàries obertes en un partit polític. Els partits encara tenen por, massa por. Els mecanismes de control de les decisions s’escapen quan es fan extensives a una ciutadania que no té els vicis i tendències propis de la militància. Són vots incontrolats. Cal un canvi de cultura democràtica dins dels partits perquè no pot ser que la partitocràcia i el control passin per davant de les propostes que han de servir per a millorar la vida de les persones.