diumenge, 30 de novembre del 2008

Les rebequeries del PP

Aquest divendres passat, 28 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar per unanimitat una moció de suport pel 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, que en el seu text incloïa la següent expressió:

«desenvolupar polítiques efectives per tal que es reconegui els drets dels ciutadans i les ciutadanes a decidir com a poble».

Doncs, tal i com he dit en començar, la moció va ser aprovada per unanimitat, incloent-hi el vot del PP. Bé, doncs ara l’Alberto Fernandez Diaz se’n desdiu del que van aprovar en el ple municipal, i diu que tot es deu a una manipulació d’ERC.

Particularment, el que em sembla és que un grup municipal hauria de saber què és el que va a votar abans de fer-ho i per tant, el que haurien d’haver fet és llegir detingudament el text de la moció i votar en conseqüència amb allò que pensen. Ara, un cop ha passat el moment de votar tot són excuses que encara deixen més en evidència la nefasta forma que tenen de treballar.

No deixa de ser curiós que un text com aquest hagi estat votat favorablement pel PP i a més que això consti en una acta oficial del plenari municipal. Serà aquest un precedent a tenir en compte el en futur?

Us deixo tot seguit el text complet de la moció presentada per ERC i aprovada per unanimitat:

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE SUPORT I ADHESIÓ A LA COMMEMORACIÓ DEL 60è ANIVERSARI DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

El proper dia 10 de desembre es compliran 60 anys de la Declaració Universal dels drets Humans. Els estats que formaven part de les Nacions Unides es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils econòmics, polítics, socials i culturals proclamant així el dret a una vida digna.

Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents sense que cap d’ells tingui prioritat sobre cap altre alhora que els drets social, els drets econòmics, els drets culturals i els drets dels pobles son una part inalienable d’ells.

El ple ús del dret a la llibertat d’expressió es fonamenta en el dret a una educació gratuïta i universal que desenvolupi la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i les llibertats fonamentals

Pel ple gaudi del dret a la vida cal reduir la mortalitat infantil, les epidèmies i la malnutrició.

La promoció dels drets socials i el desenvolupament econòmic són avui inseparables de la protecció del medi ambient.

Els drets polítics, socials i culturals dels pobles es basen en el reconeixement del dret dels seus ciutadans i ciutadanes a participar en la presa de decisions que els afectin com a poble sense cap interferència aliena

És a partir de la més amplia participació de tot el teixit social dins de la política municipal que es desenvoluparà la cultura del drets humans a la ciutat. El principi de proximitat de l’Administració municipal fa que aquesta pugui ser més sensible a les múltiples realitats socials on els drets son especialment vulnerables, especialment en moments de crisi com en el que estem immersos
Per tot això, i de conformitat amb l’article 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, els grups municipals sota signants presenten al Plenari del Consell Municipal la següent:


DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
L’Ajuntament de Barcelona proclama la renovació del seu compromís amb la Declaració Universal dels Drets Humans i a defensar la seva universalitat, indivisibilitat i interdependència, tal i com figura a la Declaració dels Drets Humans i per tant acorda:

1. Establir mecanismes per tal de treballar en suport de les víctimes i dels defensors i defensores dels drets humans que arreu del món treballen per fer complir íntegrament els trenta articles recollits a la Declaració Universal dels Drets humans.

2. Desenvolupar polítiques contra l’exclusió social, en favor de l’ocupació, de l’educació, de la promoció del dret a la vivenda digna i de protecció a aquells col•lectius més vulnerables.

3. Realitzar accions de prevenció a les agressions al medi ambient, protegint el clima, l’aigua, el planeta i la seva biodiversitat, així com a sancionar als responsables de les degradacions ecològiques i mediambientals.

4. Desenvolupar polítiques de proximitat que fomentin la participació ciutadana en la presa de decisions de les administracions.

5. Desenvolupar polítiques efectives per tal que es reconegui el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir com a poble

6. Difondre, en el marc del seu 60è aniversari, la Declaració Universal dels Drets Humans a la ciutat de Barcelona

dilluns, 17 de novembre del 2008

Joguines en català

Hi ha molts àmbits en els quals la llengua catalana queda restringida a un espai molt reduït en comparació amb altres llengües. Pel que fa a l’oferta cultural és prou evident que el castellà i fins i tot l’anglès tenen un gran avantatge sobre la llengua pròpia del nostre país. Per exemple, quan volem anar a veure una pel•lícula en català, ens costa molt trobar un cinema on facin la que nosaltres volem, ja que l’oferta en català es redueix a poques pel•lícules i molts pocs cinemes. L’única excepció ha estat “Vicky, Cristina, Barcelona”, però és evident que la norma no és aquesta.

Una cosa semblant passa en la premsa escrita on encara hi ha mitjans que no volen utilitzar el català, ni tan sols en els mitjans digitals, com per exemple els dos diaris esportius amb més tirada, Sport i Mundo Deportivo, o La Vanguardia, tot i que a nivell particular s'han fet traduccions a la xarxa com aquesta de La Vanguardia, que demostren la facilitat per poder oferir els continguts en català a Internet.

Hi ha però un àmbit al qual anem a parar, de tant en tant. Es tracta dels jocs i joguines. Cada cop que ve l’aniversari d’algun nen o nena o bé quan s’acosten les dates de Nadal ens adonem que quan volem comprar una joguina, ens costa trobar-les en català. Es clar que hi ha molts jocs on la llengua només és present a l’embalatge i per tant, estaríem parlant d’etiquetatge, però no em refereixo a això. La qüestió és que si volem trobar un ninot d’aquests que parlen pràcticament mai podem adquirir un que ho faci en català. I si es tracta d’un video joc, sigui per la plataforma que sigui, és molt més fàcil trobar-los en anglès que no pas en català. El mateix passa quan el que busquem és un d’aquests ordinadors d’aprenentatge. I exactament el mateix quan pretenem adquirir un joc de taula.

En tots aquests casos, el català és residual a les prestatgeries de les botigues de joguines i potser encara més residual quan es tracta de grans magatzems. Fins i tot, en botigues com Tous’r’us o Carrefour, en el seu apartat de contes infantils, l'oferta majoritàriament en castellà tot i que en aquest àmbit gaudim d’una bona oferta de contes i llibres en català.

Aquest és un altre cas que demostra que no es pas el català qui amenaça altres llengües, si no tot el contrari. Encara ens queda molt de camí per recórrer en defensa del dret dels catalanoparlants a poder viure en la llengua que ens és pròpia.

En contrapartida, hi ha algunes opcions a la xarxa per poder comprar joguines en català com la de “Productes de la Terra”. També podeu trobar un catàleg de jocs en català a la Web del CPNL i informació de la campanya que anualment impulsa la Plataforma per la Llengua.

Recentment, he creat una causa al Facebook sota el nom de “Volem joguines en català”, que a hores d’ara gairebé arriba a les 500 adhesions i espero que abans de les festes de Nadal tingui encara moltes més.

La normalització lingüística a les escoles és la base per aconseguir precisament això, que la nostra llengua normalitzi el seu ús en el nostre país, però per aconseguir-ho cal treballar també en altres àmbits i el fet que nens i nenes puguin jugar en català, n'és un molt important.

dilluns, 10 de novembre del 2008

La representació esportiva de Catalunya fa mal

Aquesta és una afirmació que podem fer amb rotunditat. A Espanya no li agrada que Catalunya sigui a l’aparador de l’esport internacional. No li agrada que ho faci a través d'esdeveniments amistosos (recordem l’afer del partit no disputat entre Catalunya i els Estats Units) i encara menys que cap selecció catalana sigui membre de ple dret de les federacions internacionals, sigui de l’esport que sigui.

El cas de la Federació Catalana de Patinatge, per ser membre de la Federació Internacional va ser esperpèntic, fins al punt en que algunes delegacions de federacions d’altres països que estaven disposades a votar a favor de la incorporació de Catalunya van ser retingudes als aeroports per tal que aquestes no arribessin a temps per la votació. O les coaccions a nivell d’estat sobre alguns països per pressionar a les federacions respectives a no votar a favor de l’acceptació de Catalunya. Tot això, es clar, no surt als diaris. És més fàcil carregar contra algú, que en calent respon un SMS, encara que en un defecte de forma, per tot seguit llençar mentides com ara que les Seleccions Catalanes es fan en base a coaccions. Imagineu-vos per un moment, el que aquesta persona que reacciona d’aquesta forma ha hagut d’aguantar per aconseguir que a dia d’avui, tretze seleccions esportives catalanes siguin membres de federacions internacionals, en part gràcies a la seva tasca de lluita diària davant dels mètodes de l'estat.

Seguint amb el cas del patinatge, finalment la Selecció Catalana ha estat reconeguda per la Federació Americana i per tant, Catalunya disputa les competicions com a membre de ple dret al continent americà. Això fa que Europa i especialment l’estat espanyol facin un ridícul espantós i així encara els fa més ràbia. Tant que s’ha creat una lliga femenina espanyola d’hoquei sobre patins, que exclou els clubs catalans.

Ara tenim un nou cas, el de la Federació Catalana de Rugbi, que podria ser readmesa en la federació internacional, pendent de la sentència d’un tribunal parisenc i ara, es clar, la federació espanyola té declarada la guerra a la catalana.

També destacable el cas de la Federació Catalana de Bitlles, admesa per la seva homòloga internacional. Aquest cas, a més, ha marcat jurisprudència perquè el TAS (Tribunal d’Arbitratge de l’esport) va desestimar un recurs de la federació espanyola en el qual demanava revocar l’admissió de Catalunya. Un nou ridícul per a l’estat espanyol a nivell esportiu i un nou pas cap a la normalització de Catalunya com a país, a nivell de representació esportiva.

En clau interna, les federacions espanyoles intenten en molts casos, desbancar les candidatures catalanes presentant altres candidatures unitàries en contra, especialment en disciplines esportives en les que Catalunya té un paper molt destacat, com per exemple el tennis, l’atletisme o la natació. L’objectiu és clar: descatalanitzar aquests esports tot i que això vagi en perjudici de la qualitat esportiva i els resultats, com els casos de les federacions d’handbol i gimnàstica que darrerament han denunciat el maltracte que reben per part de les federacions espanyoles.

Tot plegat és lamentable, però respon al fet que l’estat espanyol té por de la representació esportiva de Catalunya a nivell internacional, i per tant no està disposat a tolerar-ho. Amb aquest objectiu utilitzaran les armes que calguin encara que sigui a costa de practicar joc brut. A casa nostra, un SMS omple pàgines a la premsa i els mètodes poc esportius de l’estat espanyol passen desapercebuts. De totes formes, hem iniciat un camí sense retorn i, partint de la lògica de que les federacions esportives són entitats privades i separades dels poders dels estats, acabarem disposant de moltes federacions catalanes reconegudes internacionalment. És qüestió de voluntat i temps.

dimecres, 5 de novembre del 2008

Contrastos

Tot just acabo de fullejar el diari ADN, mentre prenia un cafè amb llet. Veig a pàgina esquerra la notícia relativa a l’increment de l’atur a l’estat, 192.658 persones més a l’atur. L’increment més alt d’aturats de la història i recobrem les xifres de fa 12 anys. Tot seguit a pàgina dreta l’anunci a tot color i a tota pàgina de la celebració que es farà a l’Av. de la Catedral de Barcelona, per celebrar el nomenament com a seu de les nacions mediterrànies.

És fantàstic que Barcelona sigui la seu del secretariat permanent de la Unió pel Mediterrani. Sense cap mena de dubte que la nostra ciutat tingui aquest protagonisme a nivell internacional sempre és una bona notícia. Però quan comparo les dues pàgines del diari, em venen al cap els titulars del vehicle oficial del president del Parlament. I em pregunto: cal també organitzar una festa per celebrar la designació de Barcelona com a seu? Realment la gent ho entendrà? Quan deu costar organitzar una festa així? Estem per treure’ns de la màniga celebracions que no estan previstes, d’entrada, en cap calendari?. L’anunci a tota pàgina a color a l’ADN, si s’ha aplicat la tarifa que aquest mitjà té penjada a la seva pàgina web, ha costat 12.320 Euros, als quals caldrà afegir el cost de la festa, que segur serà superior al cost de l’anunci. A més no només ha sortit a l'ADN, també a la resta de premsa del país, sempre a tota pàgina i a color. Álgú s'anima a fer els números?

Si ho contrastem tot, és quan ens podem adonar de la hipocresia dels mitjans de comunicació i de determinats sectors polítics del nostre país.

diumenge, 2 de novembre del 2008

El nou dipòsit d’aigües pluvials aprofitarà l’aigua per a serveis municipals

Aquest divendres, el plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte de construcció d’un dipòsit d’aigües pluvials a l’Avinguda de l’Estatut de Catalunya del districte d’Horta-Guinardó.

El vot favorable d’ERC, que va resultar decisiu per a l’aprovació, va venir determinat per una modificació inclosa a petició nostra que preveu instal•lar una unitat de tractament d’aigua, per tal que aquesta es pugui aprofitar en serveis municipals, com ara rec o neteja.

Aquesta ha estat una opció molt lògica, si tenim en compte que en el mateix espai, damunt del dipòsit, s’instal•larà un Parc de Neteja, des del qual sortiran els vehicles que efectuaran la neteja a les nostres places i carrers.

El grup municipal d’ERC ha fet una aposta decidida per instaurar mesures innovadores com aquesta, que permetin aprofitar les aigües de fora de la xarxa de subministrament, ja siguin freàtiques o com en aquest cas emmagatzemant i tractant l’aigua de la pluja.

La proposta ja es va plantejar amb anterioritat al govern del districte i va ser rebutjada perquè, segons se’ns va dir, era tècnicament difícil de resoldre. Aquesta opció però, ha estat finalment condició indispensable per poder aprovar el projecte a la casa gran i crec que la ciutat fa un nou pas endavant innovant sistemes per millorar la seva eficiència en el consum d’aigua. L’aigua acumulada, una vegada tractada, es destinarà a cobrir part de la demanda dels serveis municipals.

D’altra banda, la construcció d’aquest dipòsit anirà acompanyada de la reforma de l’Avinguda de l’Estatut, que proporcionarà espais verds amplis al costat del barri d’Horta i permetrà optimitzar aquest espai per a l’ús per part de la ciutadania. Un espai que ha de permetre connectar els barris d’Horta i la Clota, tot i que en arribar a la nova Clota xocarà amb els edificis pantalla que es construiran amb l’execució del projecte de La Clota Reordenació, que va resultar aprovat amb el vot contrari d’ERC i l’abstenció de CiU. Una solució que, un cop finalitzades totes les actuacions previstes, es veurà de forma clara que no era pas la millor solució possible.

En qualsevol cas, ara sí, el dipòsit d’aigües pluvials projectat aprofitarà aquesta aigua generant un nou recurs a la ciutat.