diumenge, 29 d’abril del 2012

Crònica d’un #novullpagar al peatge de Mollet


Diumenge 12.30h, vaig dret cap al peatge de Mollet del Vallès des de Barcelona. Ho tinc claríssim, avui faig el meu primer #novullpagar. El primer dia que vaig sentir a parlar de la campanya vaig veure de seguida que era una bona pensada. Les idees més simples esdevenen originals quan tenen el ganxo suficient perquè la gent s’hi sumi i aquesta fa molt bona pinta.
Primer hi va haver el silenci mediàtic, però es clar, amb les xarxes socials això del silenci mediàtic deixa pas a la rumorologia, el boca a boca, el twit a twit i difícilment pot aturar-se una iniciativa d’aquesta mena. Després intenten minimitzar l’acció, mentre l’acció creix. I finalment el govern català (aquells del viatge a Ítaca) passa a l’acció anunciant les sancions de mínim 100 euros per als que no vulguin abonar l’import del viatge.
Ahir a la nit les xarxes socials treien fum. I malgrat Twitter va amagar el Trending Topic de #novullpagar, aquesta va ser sense cap mena de dubte l’etiqueta més usada a Catalunya. I entre les piulades veig una que diu així:  @lourdesg2a "Primer t'ignoren. Després es riuen de tu. Després t'ataquen. Llavors guanyes" GANDHI #novullpagar ,comencen a atacar-nos.#independencia.
Arribo al peatge i vaig cap a la cua del pagament manual. No hi ha massa cua, 6 ó 7 cotxes davant meu. Finalment arriba el moment. M’aturo al costat de la finestreta i li dic a l’operari: “Bon dia. No vull pagar”. L’operari no sembla gens sorprès, sense dubte no sóc el primer que li diu que no vol pagar. “No vol pagar?” em diu mentre agafa un bloc i un bolígraf. Surt fora de la cabina i anota la matrícula del meu cotxe. Aleshores torna a entrar i tanca la finestreta. Tot seguit s’obre la barrera. El semàfor segueix de color vermell. Miro cap a la cabina però no hi veig ningú. S’ha amagat l’operari? Ha marxat? Els cotxes que hi ha darrera tenen paciència. Ningú no toca el clàxon. Sembla que tothom espera a veure què passa. Passats uns segons el semàfor segueix vermell i aleshores sóc jo qui fa sonar el clàxon. Pocs segons després el semàfor es torna de color verd, poso en marxa el cotxe i marxo del peatge sense pagar.
Quan he sortit del peatge he tingut la sensació que formava part d’alguna cosa. Que aquesta revolta pacífica és ara mateix una victòria. La multa de 100 euros? Si m’arriba la recorreré, si em fan una reclamació administrativa respondré el perquè no he volgut pagar el peatge. No tinc por. No la tenia abans de passar el peatge i encara menys després de fer-ho. Dimarts aniré a la mobilització convocada als peatges del país. Ho faré convençut que no només és una protesta contra el pagament dels peatges. És una protesta contra l’espoli fiscal desmesurat que fa massa anys que patim. Ho faig convençut que el govern de CiU m’ha decebut una vegada més en posar-se al costat dels lobbys econòmics (Abertis, La Caixa,...) com ja va fer fa uns mesos al congreso votant a favor del rescat de les concessionàries de peatges a Madrid.
Aquest vídeo és molt entenedor. És una comparativa sobre el cost dels peatges, però és perfectament aplicable a les inversions de l’estat. Paguem més que ningú i rebem menys que ningú i, a més, volen fer veure que som egoístes i insolidaris. Cada cop ho tinc més clar: #novullpagaraEspanya.



dimarts, 24 d’abril del 2012

Ronda de Dalt o Passeig de la Vall d’Hebron?


Una de les moltes coses bones que ens van dur els Jocs Olímpics del 92 van ser les rondes de Barcelona. Va ser una solució necessària per al trànsit rodat però no va estar exempta de perjudicis per als barris de l’entorn. Ara, 20 anys més tard, en podem fer un balanç de pèrdues i aquestes no són gens menystenibles.
En Joan Rogés ho explica molt bé en el seu bloc personal. La Ronda de Dalt irromp en els barris de muntanya de forma contundent i és precisament en els barris d’Horta-Guinardó on ho fa amb un impacte major. Tal com ho defineix en Joan, la ronda de Dalt és una cicatriu que supura quan passa pels nostres barris.
Les solucions a la ronda de Dalt han estat de les reivindicacions veïnals més sostingudes en el temps i encara perduren. Per part dels veïns i veïnes es parla de cobriment o semi cobriment i per part de l’administració es parla de problemes tècnics per a poder-ho fer.
Com a grup municipal d’ERC ja vam demanar que es posés fil a l’agulla en aquest tema. Entenem que hi ha trams de la ronda que difícilment passaran pel cobriment i també entenen l’elevadíssim cost d’un projecte com aquest, però també considerem que hi ha molts escenaris possibles fins arribar a assolir la solució final.
En el mandat anterior i a petició nostra es va dur a terme un estudi de mesures sonor reductores en el tram de la ronda de Dalt que passa pel nostre districte. Ara fa dos mesos vam presentar un prec al per tal de realitzar un estudi de mobilitat al voltant de la ronda de Dalt, en els barris del districte d’Horta-Guinardó i el govern municipal es va comprometre a dur-lo a terme.
En el proper plenari de districte que es farà dimarts 8 de maig, com a grup municipal d’ERC-Rcat-DC presentem una proposta d’acord per tal de projectar la recuperació del Passeig de la Vall d’Hebron entre la plaça d’Alfons Comin i la plaça de Karl Marx amb l’objectiu que esdevingui un eix cívic. Per a fer-ho proposem recuperar l’estudi de mesures sonor reductores existent i realitzar l’estudi de mobilitat compromès. Però entenem que un projecte d’aquesta magnitud no pot dur-se a terme sense comptar amb l’opinió de les persones que hi viuen al voltant. Per això proposem que es faci un procés de participació ampli i vinculant en els barris implicats (Sant Genís, Teixonera, Vall d’Hebron, Montbau i Horta).
El projecte de recuperació del passeig de la Vall d’Hebron s’ha de fer en el mandat actual i cal definir un pla d’etapes per tal de fer-lo realitzable. Davant de la utopia d’un projecte irrealitzable pel seu cost i davant de la manca de propostes del govern municipal actual i també de l’anterior, volem fer una passa endavant i apostar per una proposta realitzable. Cobrir o semi cobrir on sigui possible, guanyar espais públics de qualitat amb voreres amples i carrils bici, unir els diversos equipaments que hi ha en aquest tram i dur a terme els que hi ha previstos, connectar els barris a banda i banda, millorar la connectivitat i l’accessibilitat; en definitiva recuperar que vam perdre fa uns anys per a ús i gaudi de veïns i veïnes i per acostar de debó el parc natural de Collserola als barris de muntanya d’Horta-Guinardó. Altres grans artèries de tràfic com la Meridiana, la ronda del mig o la Gran Via han estat transformades per a guanyar espai públic de qualitat i no veiem perquè no ha de ser possible també a la Ronda de Dalt. Només cal definir el que volem aconseguir i anar fent les actuacions necessàries per arribar-hi.