diumenge, 29 d’abril de 2012

Crònica d’un #novullpagar al peatge de Mollet


Diumenge 12.30h, vaig dret cap al peatge de Mollet del Vallès des de Barcelona. Ho tinc claríssim, avui faig el meu primer #novullpagar. El primer dia que vaig sentir a parlar de la campanya vaig veure de seguida que era una bona pensada. Les idees més simples esdevenen originals quan tenen el ganxo suficient perquè la gent s’hi sumi i aquesta fa molt bona pinta.
Primer hi va haver el silenci mediàtic, però es clar, amb les xarxes socials això del silenci mediàtic deixa pas a la rumorologia, el boca a boca, el twit a twit i difícilment pot aturar-se una iniciativa d’aquesta mena. Després intenten minimitzar l’acció, mentre l’acció creix. I finalment el govern català (aquells del viatge a Ítaca) passa a l’acció anunciant les sancions de mínim 100 euros per als que no vulguin abonar l’import del viatge.
Ahir a la nit les xarxes socials treien fum. I malgrat Twitter va amagar el Trending Topic de #novullpagar, aquesta va ser sense cap mena de dubte l’etiqueta més usada a Catalunya. I entre les piulades veig una que diu així:  @lourdesg2a "Primer t'ignoren. Després es riuen de tu. Després t'ataquen. Llavors guanyes" GANDHI #novullpagar ,comencen a atacar-nos.#independencia.
Arribo al peatge i vaig cap a la cua del pagament manual. No hi ha massa cua, 6 ó 7 cotxes davant meu. Finalment arriba el moment. M’aturo al costat de la finestreta i li dic a l’operari: “Bon dia. No vull pagar”. L’operari no sembla gens sorprès, sense dubte no sóc el primer que li diu que no vol pagar. “No vol pagar?” em diu mentre agafa un bloc i un bolígraf. Surt fora de la cabina i anota la matrícula del meu cotxe. Aleshores torna a entrar i tanca la finestreta. Tot seguit s’obre la barrera. El semàfor segueix de color vermell. Miro cap a la cabina però no hi veig ningú. S’ha amagat l’operari? Ha marxat? Els cotxes que hi ha darrera tenen paciència. Ningú no toca el clàxon. Sembla que tothom espera a veure què passa. Passats uns segons el semàfor segueix vermell i aleshores sóc jo qui fa sonar el clàxon. Pocs segons després el semàfor es torna de color verd, poso en marxa el cotxe i marxo del peatge sense pagar.
Quan he sortit del peatge he tingut la sensació que formava part d’alguna cosa. Que aquesta revolta pacífica és ara mateix una victòria. La multa de 100 euros? Si m’arriba la recorreré, si em fan una reclamació administrativa respondré el perquè no he volgut pagar el peatge. No tinc por. No la tenia abans de passar el peatge i encara menys després de fer-ho. Dimarts aniré a la mobilització convocada als peatges del país. Ho faré convençut que no només és una protesta contra el pagament dels peatges. És una protesta contra l’espoli fiscal desmesurat que fa massa anys que patim. Ho faig convençut que el govern de CiU m’ha decebut una vegada més en posar-se al costat dels lobbys econòmics (Abertis, La Caixa,...) com ja va fer fa uns mesos al congreso votant a favor del rescat de les concessionàries de peatges a Madrid.
Aquest vídeo és molt entenedor. És una comparativa sobre el cost dels peatges, però és perfectament aplicable a les inversions de l’estat. Paguem més que ningú i rebem menys que ningú i, a més, volen fer veure que som egoístes i insolidaris. Cada cop ho tinc més clar: #novullpagaraEspanya.



Cap comentari: