dimarts, 30 de juny del 2015

La Ronda de Dalt, una prioritat?



En les darreres setmanes de l’anterior mandat municipal, els grups municipals vam aprovar per unanimitat una proposició d’acord per a dur a terme el cobriment de la Ronda de Dalt al seu pas per Horta-Guinardó. Cal ser crítics amb una proposició que van presentar CiU, aleshores al govern, i PSC, també en el govern durant els 32 anys anteriors. Tant uns com altres van deixar passar l’oportunitat de posar fil a l’agulla en aquest tema.

Ara, recentment encetat el nou mandat municipal, la nova regidora del districte d’Horta-Guinardó, Mercedes Vidal (Barcelona en Comú), ha afirmat que el cobriment de la Ronda de Dalt no és una de les prioritats del nou govern.

Com a regidor d’ERC al consistori i també adscrit al districte d’Horta-Guinardó, em decep aquesta opinió. Em decep especialment perquè penso que el primer que hauria de fer el nou govern municipal i, especialment, la nova regidora del districte, és no prendre una posició determinada sense abans parlar amb els veïns i veïnes, així com amb la resta de grups municipals. Més encara si tenim en compte que això forma part del seu discurs marc durant la campanya.

Podem coincidir en el fet que, atesa la elevada inversió que requereix aquesta actuació, difícilment es podrà assolir en 4 anys. Però cal posar fil a l’agulla i definir, de manera consensuada, les actuacions a fer a través d’un pla d’etapes.

Des del Grup Municipal d’ERC, vam presentar una proposició d’acord que apuntava en aquest sentit, ara fa gairebé 4 anys. L’objectiu de la nostra proposta sempre ha estat recuperar el Passeig de la Vall d’Hebron, entre les places de Comin i Karl Marx. Cal estudiar i definir quins trams de la Ronda de Dalt es poden cobrir i aplicar solucions d’insonorització i pacificació de les calçades laterals en la resta.

El cobriment de la Ronda de Dalt no és només un cobriment en si. És una magnífica oportunitat per a recuperar un eix cívic de primera magnitud a la ciutat, a les portes de Collserola i en una zona amb molts equipaments sanitaris i esportius. I també és una magnífica oportunitat per a dinamitzar econòmicament aquesta zona de la ciutat. La recuperació del Palau del Laberint, per exemple, permetria la implantació d’un gran equipament cultural de ciutat, millorar l’oferta de transport públic i implantar nova indústria.

La resposta és clara. Sí, és una prioritat.

dimecres, 17 de juny del 2015

La força d’una plaça

Fotografia extreta de la pàgina teinteresa.es
Dissabte passat vaig tenir el privilegi de ser investit regidor en la sessió plenària de l’Ajuntament de Barcelona, celebrada al Saló del Consell de Cent. Va ser una jornada amb una alta càrrega emocional per a tots els que hi érem presents i també un moment per a reflexionar sobre la responsabilitat que ens ha encomanat la ciutadania. Ser regidor a Barcelona, en el grup municipal d’ERC i en el moment polític i social actual, és senzillament apassionant.

Hi ha molts moments de dissabte que han passat al racó dels grans records. El moment d’entrar al Saló del consell de Cent, la promesa “Tot treballant per assolir la República Catalana i la justícia social, prometo per imperatiu legal”, els discursos dels nostres representants i, sobretot, el moment de creuar la plaça en direcció al Palau de la Generalitat.

No sabria descriure ben bé el que estava passant a la plaça Sant Jaume. El protocol es va trencar, no hi havia distància entre els electes i la ciutadania, sense tanques, amb abraçades i salutacions sense parar. Potser els responsables de seguretat van patir més del que és desitjable, però la sensació d’escalf va durar tot el recorregut d’anada i de tornada.

És evident que el canvi que la ciutadania ha demanat amb el seu vot, ha generat una il·lusió que només és comparable a les grans manifestacions dels darrers 11 de setembre que s’han viscut al nostre país. I penso que és bo no separar ambdues formes d’expressió. Totes conformen un desig de canvi viscut des de perspectives diferents, però amb un objectiu comú.

És cert que a la plaça el crit predominant era el de “Sí, se puede”. I és cert que van predominar les persones per damunt de les banderes. Personalment vaig veure una bandera espanyola republicana i 3 estelades. Però l’esperit era el mateix: necessitem un canvi i volem lluitar per aquest canvi. L’energia que hi havia a la Plaça de Sant Jaume respon a la diversitat de les bones persones del nostre país. I també he de dir que m’he sentit molest per comentaris rebuts en el sentit d’ubicar la gent d’aquest país entre unionistes i independentistes. Entre els que s’expressen en castellà i els que s’expressen en català. Els electes representem a tota la gent d’aquesta ciutat, parlin la llengua que parlin, visquin al barri on hi visquin, pensin com pensin respecte a la independència del nostre país. I tenim la responsabilitat d’ajudar a conduir aquest desig de canvi cap a la llibertat d’expressió i el dret a decidir.

Tal com preveu el full de ruta signat per ERC, CiU i diverses entitats del nostre país, si el mandat de la ciutadania el 27S és clar, haurem de fer un procés constituent. I en aquest procés hi volem a tothom, sense excloure ningú. En el procés cap a la independència hi volem a tothom. No volem que ningú es quedi despenjat i, si això passa, haurem de saber esperar, estendre la ma i acompanyar-lo cap aquest procés constituent. Actuar d’una altra manera només faria que donar la raó a persones com Sánchez Camacho o Albert Rivera. Qui vulgui un país fraccionat entre uns i altres a mi no m’hi trobarà pas. No ho vull de cap manera.

Per acabar, dir-vos que em sento orgullós del vot favorable d’ERC a l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau. Els gestos que s’han fet des de Barcelona en Comú en favor del procés són superiors als que han fet altres formacions com, per exemple, Unió. I malgrat m'hauria agradat que s'haguessin adherit al Full de Ruta, també hi ha altres formacions com les CUP que no ho han fet. També és cert que no han estat els gestos suficients per a generar la complicitat necessària de compartir govern amb ells. El més important ara és que, si el 27S aconseguim un mandat democràtic clar, Barcelona en Comú i tota la gent que omplia la plaça de Sant Jaume no quedi despenjada del procés més important que haurà viscut aquest país. L’autèntica revolució passa per la llibertat nacional i per la justícia social. Ambdues són indestriables.