diumenge, 17 d’abril de 2011

La independència, rigor o pantomima?

Ara fa 7 dies, Barcelona va exercir el seu dret de decidir en una consulta impulsada des de la societat civil, amb una seriositat i un rigor propis de la millor organització administrativa. Una comunicació ben adreçada i gens ostentosa, una implicació positiva del voluntariat i també de la ciutadania, un objectiu fixat en aconseguir un bon resultat de participació amb total respecte a la decisió personal i un sistema informàtic que ha cobert amb molt de rigor la manca de disposició de les dades censals. Un exemple de democràcia participativa ben organitzada.

Aquest èxit és comparable a la mobilització que el passat 10 de juliol va ajuntar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona com a protesta contra les retallades imposades pel Tribunal Constitucional contra Catalunya i les seves lleis. Un exemple de mobilització ciutadana ben organitzada. Per tant podem dir que entre el 10J i el 10A hi ha una connexió clara pel que fa a la forma d’expressar-se del poble català, de forma respectuosa, seriosa, rigorosa i efectiva.

Una altra cosa és la que hem presenciat durant aquesta setmana. Veure diputats del Parlament amb vestit i corbata fent plantades al Parc del Parlament en una acció més pròpia d’una organització política juvenil i observar el lamentable espectacle ofert per Jimmy Jump i Maria Lapiedra, amb l’únic objectiu de dotar mediàticament una mobilització, sense tenir en compte els danys col•laterals que això implica, és contraposar les formes emprades per la societat civil d’aquest país en nom de la causa independentista.

A títol personal, considero que el populisme que admet qualsevol forma d’expressió no és vàlid per a un objectiu que està madurant políticament i que cada cop és més arrelat en la societat catalana. Aquesta part de la societat, cada cop més nombrosa, demana accions rigoroses i passes fermes per a seguir sumant adeptes a la causa independentista, conscient que la majoria suficient està propera a arribar, si és que encara no ho ha fet. I aquestes gestes freaks només serveixen per a desvirtuar un procés que avança imparable.

Jo, entre el rigor i la pantomima, trio el rigor i crec que la immensa majoria de la societat catalana també. Pas a pas fins a la victòria final.

Cap comentari: