dimecres, 14 de juliol del 2010

El poble versus l’esquizofrènia dels partits polítics catalans

Esquizofrènia: [de esquizo- i -frènia]. f PSIQ Psicosi caracteritzada per la manca d'equilibri psicològic, per la pèrdua de la unitat de la personalitat, per una destrucció progressiva dels records i per una indiferència enfront del món exterior.


He optat per esperar a escriure un article després de la manifestació de dissabte fins avui i ho he fet per diversos motius. Primer perquè l’estat d’eufòria que vam experimentar la majoria dels que hi vam ser no m’hagués permès de ser objectiu. Segon perquè la reacció de determinats sectors polítics i mediàtics m’hagués fet dir/escriure coses realment grosses. I Tercer, perquè tenia ganes de veure i analitzar les reaccions dels partits que van donar suport a la manifestació uns dies més tard.

Ara, passat un temps prudencial crec que ja puc fer una anàlisi més elaborada. Espero no allargar-me massa, però si ho faig és perquè el tema s’ho val. Pel que fa a la manifestació va ser un èxit sense pal•liatius. Segurament la manifestació més contundent en la història d’aquest país per la quantitat de gent que hi havia, però també per la claredat del missatge que es va emetre des dels carrers de la ciutat.

El missatge ha estat tan clar que tothom l’ha entès. L’hem entès els que hi vam anar, l’han entès els partits polítics catalans, l’han entès a l’estat espanyol i també l’han entès a la perfecció en l’àmbit internacional. Ara bé, una cosa és entendre el missatge i un altre de ben diferent és voler o poder fer gestos polítics valents, d’acord amb el que la ciutadania ha demanat.

Fem repàs. CiU, el partit més votat a Catalunya i que, segons les enquestes fins ara, es perfilava com a guanyador clar a les eleccions del mes de novembre, ha entrat en un estat de catarsi que no els ha permès reaccionar encara. El missatge rebut ha estat tan contundent que no s’atreveixen a dir que la independència no forma part del seu full de ruta actual. Fins ara no han tingut cap problema en dir que el país no era prou madur per afrontar el repte de decidir què volem ser. Però, i ara què? Perquè el missatge ha estat prou clar. Hi ha un problema però, i passa per les hipoteques pendents de pagament que té el partit. CiU ha aguantat 7 anys de travessa pel desert i per mantenir la seva mega estructura ha necessitat de favors externs, en forma de finançament, provinents d’un sector econòmic fort i amb molts interessos particulars. CiU argumenta que el país els necessita per tenir un govern fort. Però un govern fort per a què? La política del peix al cove s’ha acabat. No es pot anar a negociar res amb els que t’acaben d’estafar.

El PSC té ara mateix un problema de debat intern d’una certa intensitat, però aquest no és el PSC de finals dels 70 i principis dels 80. Moltes coses van canviar aleshores i el pes del PSOE és prou important per fer seguidisme de les polítiques de Madrid. Més enllà dels discursos més o menys contundents del seu president hi ha un missatge clar que no va en la línia dels que vam ser a la manifestació. En qualsevol cas va en línia amb la gent que no hi era als carrers de la ciutat dissabte. Aquests també volen re negociar el pacte constitucional i pretenen recuperar tot allò que s’ha caigut en la darrera retallada, la del TC. Amb qui volen negociar? No hi ha ningú disposat a negociar a l’altre costat, que no ho han entès encara? Què volen negociar, un estat federal? Si no n’hi ha de federalistes a Espanya, el mateix Ferran Mascarell ho reconeixia així en un article publicat al diari Avui. Hi ha a més un detall que em sembla especialment greu i és la “contra manifestació” que deliberadament va autoritzar l’alcalde de Barcelona el dia següent, col•locant pantalles gegants per a seguir la final del mundial. El resultat, com era d’esperar, 21 detencions i 75 persones ferides. A banda de la plaça Espanya hi havia també altres llocs de concentració. Al barri del Carmel, una vegada més, es va permetre tallar un carrer als seguidors de la selecció, tot i els incidents descrits en el meu article anterior. I ara sí, puc afirmar amb total rotunditat, que els responsables de seguretat del districte han estat permissius en excés davant d’aquesta convocatòria; ho trobo inacceptable.

ICV-EUiA continua defensant allò que ja no defensa gairebé ningú al carrer. Volen que es torni a votar l’Estatut, quan aquest Estatut ja no el vol anar a votar ningú. L’Estatut ja és una etapa superada i amb ganes d’oblidar. La ciutadania està cansada de sentir a parlar de l’Estatut i està disposada a donar un pas més enllà. També hi ha gent a ICV-EUiA que creu que cal donar un pas més enllà, però la línia de la direcció no es veu capaç de prendre encara aquest camí.

PP i Ciudadanos volen oferir una imatge de fortalesa, al•legant que el TC els ha donat la raó i que la resta vivim en la Catalunya virtual. Però en el fons, saben que el que s’està covant al país és un moviment que no té aturador. L’única arma que els resta és intentar fragmentar la societat catalana amb un discurs que generi odis, rancúnies i divisions.

He deixat ERC per al final, perquè és el partit al qual em sento lligat ideològicament i sentimental. Milito i treballo per fer gran aquest partit, perquè continuo pensant que és l’únic partit capaç de liderar aquest procés de transició cap a la independència de Catalunya. Portem 7 anys al govern de Catalunya i, malgrat les crítiques rebudes i els errors comesos, crec que hem estat molt coherents. Tant, que ara hem situat la independència en el centre del debat, cosa impensable abans que ERC arribés al govern. I això s’ha aconseguit sense fractures socials, cosa no gens fàcil. Però seguim cometent errors polítics que després costen molt de reparar. Ahir ERC es va quedar sola defensant la IP per al referèndum independentista, però després va votar en contra de la ILP presentada en el mateix sentit. He tingut molts dubtes fins avui, que he llegit l’article que el president del Parlament, el sr. Ernest Benach, ha publicat en el seu bloc explicant el perquè de tot plegat. Estic d’acord en què hi ha raons objectives per haver actuat d’aquesta manera, però calia? Ha valgut la pena i ens ha donat resultat? O més aviat s’ha generat un titular que ens resta credibilitat d’aquí a les eleccions de la tardor? Mireu, hi ha partits que no els fa gens de vergonya dir blanc un dia i negre al següent en aquells temes que no són d’una transcendència especial per a ells. CiU ho fa constantment. Si ERC hagués votat també a favor de la ILP, tot i considerar que no s’havia de fer, el resultat hagués estat el mateix i el titular hagués estat molt diferent. A més, hem brindat l’oportunitat de tornar la bofetada a un Uriel Beltran que, amb motius, no està gens content pel lloc que té assignat a la llista de Barcelona per Esquerra. També és molt interessant l’article publicat pel regidor Ricard Martinez en el seu bloc personal.

Ara toca mantenir el rigor en les coses importants, però no n’hi ha prou amb tenir un bon full de ruta per arribar a celebrar un referèndum vinculant sobre la independència, a més cal semblar-ho.

Hi haurà evidentment altres forces que es presentaran a les eleccions. Falta saber si hi haurà aliança Reagrupament-Laporta i, encara que sembli estrany, tinc la sensació que Josep-Lluís Carod-Rovira pot tenir alguna carta per ensenyar d’aquí a les eleccions, però no em pregunteu quina perquè encara no la veig venir.

Mirant les coses amb un enfoc més ampli, crec que la sentència ha arribat en el moment en què més coses tenien que amagar els dos grans partits del país, almenys grans en vots i en pressupost. El cas Millet, el de l’hotel del Palau, la trama Pretòria, han estat portada dia sí i dia també a la premsa i, ara, se’n parla molt menys. En certa manera, per la seva tàctica partidista, encara els han fet un favor.

El que està clar és que aquesta sentència i la posterior reacció de la ciutadania, han arribat en un moment en què les campanyes dels partits per a les eleccions de la tardor ja estaven gairebé definides i costarà molt fer canviar el full de ruta en la majoria d’ells. És una llàstima perquè en aquest moment paga la pena fer esforços per obrir-se en el discurs i intentar sumar persones d’altres àmbits a un projecte de país. Particularment, i no en sóc l’únic a Esquerra, m’agradaria veure com el partit sap mirar enfora enlloc d’estrènyer el cercle cada vegada més endins.

Si els partits no deixem de banda l’esquizofrènia en que estem immersos i treballem un discurs i una candidatura que faci trempar de veritat, serem víctimes d’una revolució silenciosa però letal. Potser ens veurem abocats a l’abstenció més alta de la història a Catalunya. Malgrat això, el país ha entrat en un procés que és irreversible i tothom n’és conscient. El camí cap a la independència és davant nostre, hem començat a caminar i res ens podrà aturar. Mai fins ara haviem arribat a aquesta situació, en un context internacional com l'actual. Europa és, afortunadament, un espai que ens permet afrontar el procés amb garanties de pau i estabilitat per primera vegada en 300 anys. Més d’hora que tard, Catalunya decidirà.

6 comentaris:

Jose R. ha dit...

"puc afirmar amb total rotunditat, que els responsables de seguretat del districte han estat permissius en excés davant d’aquesta convocatòria; ho trobo inacceptable."

Eso te aseguro que es una afirmación infundada, o literalmente falsa. El Domingo el dispositivo policial pudo evitar los problemas que se produjeron el Miércoles (a los cuales la GU fué la que terminó solventándolos, la GU precisamente coordinada desde el distrito y no otra fuerza policial).

Puede haber errores, insuficiencias en los dispositivos, pero no permisividad y eso no estoy dispuesto a aceptarlo.

Se puede criticar la acción policial pero no acusarla de permisiva, y en este sentido pongo mi cargo a disposición si se provara que realmente ha habido permisividad por parte de la GU a estos actos, que son reprovables para la GU de Barcelona como para mí.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

El problema Jose, és que s'accepta i es consenteix la celebració convocada pel mateix grup organitzador i en el mateix lloc on va passar el que va passar dimecres. No n'hi ha prou amb tallar el carrer. Els focs artificials de la festa major se suposa que són un acte familiar que va acabar fent-se a mitjanit i amb un public molt escàs per culpa d'aquesta permissivitat. Suposo que esàs assebentat, però finalment una part d'aquest grup va decidir tallar el tràfic a l'accés del Tunel de la Rovira. Ja hem demanat per escrit un informe del que va passar dimecres. Esperarem a la resposta per fer una valoració final; però trobo inacceptable que es doni per fet que aquest punt del Carmel hagi de ser punt de trobada per a un grup que compta amb un sector violent, es financia amb venda de material i atempta contra la llibertat de la ciutadania.

Jose R. ha dit...

Jordi, sí que te puedo asegurar que no se acepta este tipo de celebraciones, ni tampoco las que se organizan cuando cualquier club deportivo gana un torneo. No se aceptan, otra cosa es que pudiéramos haber tenido déficits, errores, se nos hayan escapado grupos, etc... Cosa que es legítima que como oposición y dando voz a los vecinos afectados podáis reivindicar. Pero lo que no te acepto y no estoy dispuesto a aceptar es que haya mala fé, o permisividad consentida.

No, no la hay. Y los actos bandálicos, incívicos, y contrarios a la convivencia realizados son tan detestables para tí como para mí y por supuesto para la GU de Barcelona. Profesionales y equipos por los que doy la cara por su interés. He de recordarte que fué la GU el Miércoles quien paró los piés al final a los violentos y que el Domigno fué la GU la primera en estar presente.

Ante el informe que has demandado también me pongo a disposición tuya y de tu grupo para que el gobierno dé las debidas explicaciones, pero te aseguro que si algo no puedes dudar es de la intención de la dirección de GU del distrito y del equipo de gobierno del distrito en que no aceptamos como buenas ni estamos contentos ni queremos que estas cosas ocurran en el distrito, que no secundamos, apoyamos, permitimos o queremos que estas celebraciones se realicen alterando la vida de la ciudad ni del barrio del Carmel.

Y si algo te pido es que nos acuses de otras cosas pero no de consentirlas activamente. Échanos en cara lo que según tú puede ser falta de previsión o de saber hacer, pero no cuestiones la buena fé y la profesionalidad de la GU ni la honorabilidad con respecto a este tema por parte mía.

Te aseguro y te doy mi palabra y pongo mi cargo a disposición si esto no fuera así, que no ha habido permisividad intencionada en ello, ni orden para que no se actuara.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Jose, jo he parlat de permissivitat (cert perquè en cap moment es va demanar a la gent que abandonés l'espai) i d'acceptar que es fes perquè en cap cas es va fer una actuació preventiva per evitar la concentració. No he parlat de mala fé ni de dubtar de la teva honorabilitat. Crec que tampoc he comparat la Guàrdia Urbana amb els Mossos; almenys jo no. I sempre he parlat de responsables de seguretat. T'agraeixo que hagis donat la cara amb els comentaris i saps que mai he dubtat de la teva forma de fer o pensar. Però dimecres la policia no va intervenir fins que la colla de brètols es va dispersar, després de fer trencadisses per tot arreu i saquejar els aparadors d'una sabateria. Per tant, no es va aturar res. Potser ja era massa tard, potser hagués estat pitjor el remei en aquelles circumstàncies, però saps tan bé com jo perquè hi eres, que en l'audiència posterior al plenari, justament 24 hores abans, es va advertir sobre aquesta qüestió i no es va fer el que calia. Només calia fer prevenció. Espero que, identificats els organitzadors, s'apliquin les mesures que corresponguin. Seguirem el tema a partir de rebre l'informe que hem demanat i, per descomptat, que estaré encantat de rebre les explicacions que calguin per part teva.

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

M'he entretingut llegint els artícles del Ricard Martínez i del MHP Sr. Benach, també he llegit molts dels comentaris del blog del President.

Jo també vaig estar a la manifestació i el crit que més vaig sentir va ser IN-INDE-INDEPENCIA.

Crec que el teu partir hauria d'estar més valent i treballar decididament per una INDEPENDENCIA el més aviat possible.

Els 2 governs tripartits no han treballat per la INDEPENDENCIA.El PSC està massa lligat al PSOE. El President Zapatero no té cap credibilitat.

Com saps a Catalunya hi ha 2 eixos per situar els partits un eix Dreta-Esquerra, i l'altre Nacionalistes-Unionistes. En les properes eleccions l'eix esquerra dreta tindrà menys pes. Com explicarà l'esquerra totes les mesures antisocials que ha prés el govern d'Espanya i de CAtalunya com a conseqüència de les recomanacions fetes de l'estranger ?

En canvi l'eix dels partits que volen que Catalunya sigui lliure tindrà més pes.

Crec que caldria que tots els que volem l'independència tinguin un únic partit al que votar, i si és així ens sorprendriem dels vots assolits. Aquest partit ha d'incloure a ERC-Reagrupament-Laporta-CUP-i la part independentista d'CDC, que també n'hi ha. I ha d'incloure a totes les persones que han treballat dedidament per aquesta via: Sr. López Tena, Uriel Beltran, Mónica Sabata, etc. etc.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Manel, independentment del camí fet fins ara i sobre el qual no compartim el diagnòstic, sí que cal fer passes decidides en el sentit de sacsejar la política catalana des del front de l'independentisme. Més enllà de reunir sigles de partits, cal tenir la capacitat de sumar persones de valor afegit, rellevants i de qualitat. Ccal crear una candidatura transversal però amb uns mínims comuns denominadors d'independentisme i progressisme. A partir d'aquí, quanta més gent s'hi afegeigi, millor.