dilluns, 9 d’agost de 2010

Corrides i correbous

Amb la prohibició de les corrides de toros aquest país ha fet una gran passa endavant, en reconèixer i eradicar la mort d’un animal lligat a qualsevol forma d’expressió cultural, vingui d’on vingui. Això és innegable.

El procediment emprat per a fer-ho possible ha estat absolutament transparent i democràtic. Diverses entitats de la societat civil van endegar un procés de recollida de signatures i després d’aconseguir-ne més de 180.000 van presentar una ILP al Parlament de Catalunya. En aquest punt, i després de comprovar que la ILP s’ajusta a la legalitat vigent, la Mesa del Parlament admet a tràmit la iniciativa. Després d’escoltar i valorar les intervencions de diversos ponents (antitaurins i protaurins), la ILP passa a ser votada al Ple del Parlament amb el resultat conegut. Les corrides es prohibeixen gràcies a la voluntat de la ciutadania expressada a través de les signatures de la ILP i dels seus representants al Parlament de Catalunya.

On és per tant la revenja per la retallada de l’Estatut? Quan els defensors de les corrides es recolzen en l’excusa de la identitat nacional és perquè no en tenen més d’arguments i això encara reforça més la decisió presa al Parlament. El món sencer ha valorat positivament la prohibició de les corrides a Catalunya i això és el que els fa més mal. Hem estat notícia de portada internacional i, a més, hem estat els bons de la pel•lícula.

Més enllà de la decisió és de lamentar i molt el posicionament del PP que vol, una vegada més, utilitzar vies alternatives per contrarestar les decisions del Parlament. Pretendre desautoritzar el Parlament de Catalunya és una via que qualsevol grup polític que en forma part no hauria de valorar mai. Es clar que parlem d’un grup, el PP, que no respecta les decisions de la ciutadania emeses a través del sufragi universal. Per què hauria de respectar aleshores les decisions d’un Parlament? I tot seguit em faig la pregunta següent: si com a grup polític no respecten les decisions de la ciutadania ni del seu Parlament, per què es presenten a les eleccions a Catalunya?

Tornant al fil dels toros, hi ha qui creu que no s’ha arribat a assolir l’èxit complet perquè, d’entrada, els correbous en les seves formes diverses no han estat prohibits ni regulats. En certa manera tenen una part de raó, però segurament el resultat no hagués estat el mateix que votant únicament sobre les corrides i, a més, hi ha un tret diferencial que per a mi és essencial. En les corrides de toros es produeix la mort de forma cruel, després de torturar l’animal durant una bona estona cobrant una entrada per a veure aquest “espectacle cultural”, com qui va al teatre. Per contra en els correbous no es produeix la mort de l’animal. És cert que el bou pateix molt i s’ho passa malament, però la mort no és l’objectiu.

En qualsevol cas, el debat és viu i ara es vol tirar endavant una Llei per a regular els actes on es fan correbous. Si em pregunteu a mi, us diria que qualsevol forma de patiment de persones o animals no s’ha d’acceptar mai i encara menys en nom de la cultura, però no tothom en fa la mateixa valoració. En qualsevol cas, després de fer una gran passa endavant amb la prohibició de les corrides, ara no ens podem quedar amb els braços encreuats amb els correbous. La Llei que es vol tirar endavant s’ha d’acabar de perfilar. No m’agrada, per exemple, la possibilitat d’ampliar les dates en què es poden celebrar. Si volem vincular els correbous a les festes patrimonials, no podem acceptar per Llei, que qualsevol acte esporàdic compti amb aquesta activitat. I després cal posar el llistó en el lloc adequat perquè, una cosa és fer un correbou i una de ben diferent és posar-hi foc a les banyes o dur-lo lligat amb una soga.

Ghandi va dir que "un país, una civilització es pot jutjar per la forma que tracta als seus animals” i, en aquest sentit, Catalunya ha demostrat estar a l’alçada d’una civilització del segle XXI. Llàstima que haurem d’esperar al 2012 per deixar de veure la tortura animal a la Monumental.

Cap comentari: