El primer diumenge d'abril

Surt el Sol a trenc d’alba,

passat un quart de set del matí,

com sempre passa, el primer diumenge d’abril.

Els carrers són en silenci

i en despertar esperes l’hora en que comencen a bullir.

Però cap a migdia, el soroll no arriba.

No s’escolten nens jugant, ni el murmuri de les terrasses.

No hi ha vermutets a la Plaça Eivissa,

com sempre passa, el primer diumenge d’abril.

Pensàvem que érem intocables.

Que els diumenges serien sempre diumenges.

Que les màscares serien només per al carnaval i els guants per a netejar.

Que podríem sortir a passejar, comprar el diari i badar mirant al nostre voltant,

com sempre passa el primer diumenge d’abril.

L'amenaça d'un enemic invisible ens ha forçat a canviar-ho tot.

A no sortir de casa un dia de sol radiant.

A conformar-nos en veure les flors naixent des de balcons i finestres

enlloc de fer-ho als jardins i als parcs,

com sempre passa el primer diumenge d’abril.

Una parada obligada, un moment per a reflexionar.

Per conèixer millor qui viu al nostre voltant

i saludar-nos i ajudar-nos sense esperar-ne res d'especial.

Per pensar si tots els avis han de ser en residències

i que rebin visites i rams de flors.

Com sempre passa el primer diumenge d’abril.

Un bon moment per mirar enrere i pensar què hem deixat de fer.

Quantes estones perdudes i quantes paraules no hem pronunciat.

Quants petons hem deixat de donar,

quan besar la persona que estimes és el millor que es pot fer,

el primer diumenge d’abril.

                                                                       .

Aplaudir cada dia aquells que ens cuiden sense esperar que siguin les vuit.

Abraçar qui necessita l’escalf sincer de ser abraçat. 

Preguntar a la veïna com està i en què la pots ajudar.

I preguntar-te què pots fer, per fer millor aquest

i tots els primers diumenges d’abril.

Preguntem-nos què volem canviar.

Quines vides volem viure, quins viatges volem fer.

Quan tornem a la feina, quins somriures de bon dia podem dedicar.

Quins plats cuinarem i amb qui els compartirem.

I preparem un bon arròs negre el primer diumenge d’abril.

Vivim vides confinades, però la primavera esclata aliena a tot i a tothom.

I potser l’any que ve, tornarem a passejar i badar.

Comprarem el diari i farem el vermutet a la Plaça Eivissa.

Sentirem el murmuri dels carrers, malgrat res tornarà a ser com sempre.

Però nosaltres podem fer que siguin millors,

el següent i tots els primers diumenges d’abril.