dilluns, 16 d’abril del 2007

Hem de fer-nos respectar

Del 30 de setembre de 2005 ençà, han passat moltes coses. Vam passar de la il·lusió col·lectiva que va generar l’aprovació al nostre Parlament del text de l’Estatut, al desànim amb el que només meitat dels catalans vam anar a votar al referèndum del 30 de juny de 2006 per, finalment, aprovar un Estatutet que ja no era el que de debó voliem. La foto Mas-ZP ens va costar molt i molt cara.

Entre aquestes dues dates, vam tenir que suportar el què a qualsevol racò del món es titllaria d’insuportable. Vam haver d’aguantar insults, acusacions fins i tot de ser feixistes nacionalistes, boicots als productes catalans i vexacions públiques de tota mena. Però gràcies a la “baixada de pantalons” de CyU, els socialistes van poder respirar tranquils, i mentrestant a Iniciativa ja ho celebraven sense ni tan sols mirar com havia quedat aquell text. Només ERC va defensar el text del 30 de setembre i només ERC va donar suport a la manifestació del 18 de febrer, convocada per la “Plataforma pel dret de decidir”.

Ara, la ultradereta espanyola (i catalana també) ha agafat prous fums, per encara desvirtuar més el text que va sortir del referèndum. Ja ens ho estan dient de totes les formes possibles. El poble català no pot tenir veu pròpia de cap de les maneres. El que el poble de Catalunya decideix per les vies democràtiques no té cabuda en el marc de l’estat espanyol.

Ara resulta que la burgesia catalana i la societat civil organitzen actes per reclamar la gestió de l’aeroport del Prat, quan això ja es preveia a l’Estatut del 30 de setembre. Potser buscant una foto com aquella que el sr. Mas es va fer a canvi de pulveritzar-lo.

Davant d’aquest panorama, ERC es torna a quedar sóla al Parlament quan demana l'aprovació d'una proposta per reclamar el nostre dret a l’autodeterminació en cas de que es fulmini allò que el poble català va aprovar. Al final resulta que els que van d’abanderats del nou nacionalisme català, no ho són tant. Bé millor dit, no ho són gens. A élls tans se`ls enfot l’autodeterminació. A élls només els interessen les fotos.

A tot això cal afegir que els insults i les mentides ens continuen fent mal. Reportatges barruers i malintencionats com el de Telemadrid i El Mundo, la propaganda de la COPE, els casos “Oleguer” i “Rubianes”, la destitució d'un membre del Constitucional, la desconnexió de TV3 al país Valencià, etc, etc, etc… Fins quan haurem d’aguantar i fins on serem capaços d’aguantar?

El meu desig seria que la societat civil, els mitjans de comunicació del nostre país, els nostres representants polítics (especialment els que callen) i tots els ciudadans i ciutadanes de Catalunya denunciin públicament tots aquests fets. Que diguin que ja estem farts i que no estem disposats a posar l’altre galta. Que ja s’ha acabat el callar i atorgar. Que tenim un dret inalienable com a poble que és el de decidir què volem ser. I el que sens dubte volem ser és ciutadans de primera i no una colònia maltractada. El meu desig és que per una vegada ERC no es quedi sóla defensant els interessos de Catalunya.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Felicitats pel teu blog, Jordi! Una gran iniciativa.

Ànims i a escriure!

Visca Catalunya lliure!

Marc