dimecres, 25 d’abril de 2007

La proximitat comença als barris


Últimament estem sentint en boca de tothom el terme "politica de proximitat". I la veritat és que aquest és un concepte molt i molt necessari per poder realitzar polítiques adequades per a un territori o un àmbit concret.

En aquests darrers temps que hem viscut, potser sí que els polítics hem donat la sensació de viure massa lluny de la realitat del carrer i dels problemes que més preocupen a les persones d’aquest país. Però tard o d’hora haviem de reaccionar per espolsar-nos del damunt aquest calificatiu que arrosseguem com un lastre. Un lastre que entre altres coses fa que a la gent li costi d’anar a votar, perquè per a molts hem perdut la credibilitat. Molta gent està cansada de sentir parlar de política. Això ja no va amb ells.

Ara de nou tenim unes eleccions a la vista. Unes eleccions que ens han de servir per triar els representants polítics que de fet ens són més propers, i que alhora han d’aplicar polítiques que ens afectaran molt directament en la nostre quotidianitat. Hem de triar el nostre alcalde, els nostres regidors i regidores i també els nostres consellers i consellers de districte en el cas de Barcelona.

En aquesta campanya, tots els partits parlen de fer polítiques de proximitat i d’aplicar-les per beneficiar a la gent del carrer. Però no ens equivoquem. La majoria de candidats el que fan és omplir-se la boca de paraules com proximitat, participació, escoltar, i per l’única cosa que serveix és precisament, per empitjorar encara més la seva imatge i credibilitat.

A Esquerra però, que ja fa temps que hem decidit posar de debó aquest sistema en marxa i ja està donant resultats. A nivell nacional, el Pacte nacional per a l’educació n’és un bon exemple. Un pacte al qual s’arriba després de fer participar a totes les parts implicades: professorat, administració, Associacions de mares i pares, sindicats, … Un pacte en el què segur que una petita part de les persones hi poden trobar alguna pega, no obstant la majoria el valora molt positivament, per això se l’anomena pacte.

A nivell municipal s’ha fet un treball també magnífic en aquest sentit, per exemple en el Pla de Joventut. I ara que hem d’encetar un nou cicle de govern, hem enriquit el nostre programa amb les propostes que hem rebut en els actes de proximitat que hem organitzat, envoltats de persones i entitats del teixit associatiu de tots els districtes de la ciutat. Un bon exemple és el sopar que vam celebrar a Horta-Guinardó amb 160 assistents, la mitat d’ells representants de diverses entitats.

I després de les eleccions, és en aquest sentit que volem continuar treballant. Escoltant a tothom, però compte, sense fer demagògia. Ser pròxims a la gent, no vol dir que sí a tot el que ens pugui donar un vot. Ser pròxims a la gent vol dir comprendre les necessitats reals, analitzar-les i cercar la millor solució per afrontar els reptes que se’ns plantejaran. I el que tenim molt clar a ERC és que això ho volem fer des del govern de la ciutat. I no només ho tenim molt clar, sino que ademés ens ho creiem i estem disposats a fer-ho.

Al nostre districte, Horta-Guinardó, Esquerra ha organitzat un equip de treball pensat per poder actuar en aquest sentit. Un Equip que vertebrarà les seves tasques a partir de la figura dels delegats de barri. Tots els barris del districte disposaran d’una o més persones que seran els nostres cinc sentits. Seran els vostres veïns els que us escoltin i us expliquin el que es fa. I és a partir d’aquestes persones que la informació fluirà cap als òrgans de govern del nostre districte i de la nostra ciutat.

Això és el que nosaltres entenem per política de proximitat. D’altres continuen omplint-se la boca, però a l’hora de la veritat quan s’ha d’implantar un equipament tan important com el CAS de la Vall d’Hebron, coneguda com a narcosala, treuen el projecte a informació pública durant el mes d’agost i sense gaire publicitat. Això és participació. I que consti que jo estic totalment a favor d’aquest equipament, però el pollastre que encara tenim muntat a la zona nord del nostre districte li hem d’agrair molt efusivament a la sra. Imma Mayol i la seva política de proximitat.

Per al PSC, fer política de proximitat és el que ha fet els vint-i-pico d’anys que fa que governa. Potser en els darrers anys l’Ajuntament ha fet un petit gir en polítiques socials, però no ens enganyem tampoc. Això ha succeït quan hi ha una altra força política al govern municipal que ha prioritzat els temes socials per davant dels grans macroprojectes. I aquesta força ha estat Esquerra.

Els de CiU ja ens ha ensenyat tot el que ens havien d’ensenyar des del govern de la Generalitat. Si el canvi a la nostra ciutat ha de venir de la ma del sr. Trias, estem ben apanyats. I del PP val mes que no en parli perquè no vull perdre les formes.

Resumint, que la ciutadania haurà de triar, el proper 27 de maig, entre fer repetir a un alcalde que ens han entafonat i que no canviarà res, un candidat que està en el decliu de la seva carrera política i que utilitzarà el càrrec per torpedinar una vegada i un altre el govern de la Generalitat, un candidat ultradretà que tan se l’enfot la ciutat i la gent que hi viu a dins, una candidata que ha fet una gestió nefasta de les seves àrees de govern i que diu que ens solucionarà el problema de l’habitatge (ja seria hora després dels anys que fa que gestiona aquesta àrea a l’Ajuntament) o be un candidat que té les idees clares, que ha fet una gestió excel·lent de les seves àrees de govern (i això no ho dic només jo, ho afirmen comerciants, gent dels mercats, del turisme i de tots els àmbits als quals ha afectat la seva feina).

Vist el panorama i la necessitat real d’un canvi a l’executiu municipal, no hi ha dubte de que el candidat més preparat per afrontar els molts i difícils reptes que té aquesta ciutat per davant és el Jordi Portabella i el seu equip.

2 comentaris:

Víctor Belluda ha dit...

Molt bé Jordi, m'has convençut des de la vesant social però com sempre et dic, pel meu gust falta bastant de CANYA A ESPANYA!

Cal no perdre de vista l'etern enemic perquè com sempre ens estan donant pel sac i encara sembla que siguem nosaltres els cabrons.

I fent-ho rimar,amb aquests calerons... també socialment podríem fer un gran saltiró...

Ànims però no siguis tan polític

Pere Nieto ha dit...

De veritat que lo de la narcosala es va treure a informació pública un mes d'agost? De veritat? Tens tota la infomració de com es va fer el procés?

Benvingut a la política municipal d'Horta-Guinardó. Sóc Pere Nieto, conseller tècnic d'Horta-Guinardó i espero treballar amb tu el proper mandat. Si vols seguir-nos tenim uns quants blogs de districte (perenieto.blogspot.com, elsablasco.blogspot.com, annamird7.blogspot.com ...

Jo penjaré el teu enllaç al meu bloc.