Els arguments exhibits pels grups que mantenen el seu vot contrari (CiU i PP) estan mancats de criteris sòlids. L’argument es redueix a l’arbitrarietat en les desafectacions, sense cap més motiu, sense entrar a nivell tècnic en cap dels sectors i actuacions que hi ha previstes. Probablement han optat per no mirar el document que s’ha portat a aprovació perquè la decisió ja la tenien presa prèviament.
Les dades generals evidencien el treball que s’ha fet i en quin sentit s’ha fet.
Per tant, les dades per sí soles confirmen que els criteris que ERC va fixar en el primer moment, són els que han prevalgut fins al darrer moment. Reducció d’afectacions (48%) i el 55% de les afectacions provenen de planejaments anteriors, increment de l’aportació pública (del 20 al 56%) i reducció dels terminis (de 16 anys a només 8 anys).Davant d’aquestes dades tan evidents i del treball de camp que hem dut a terme, el qual ha conduït el planejament no només a l’acord polític sinó també a un gran nombre d’acords amb afectats i afectades, com es pot parlar d’arbitrarietat? Un criteri no és arbitrari si es té clar quins són els objectius del planejament: millores col·lectives com l’obertura d’espais, la connectivitat, la millora de l’espai públic, els equipaments, etc.
Altres símptomes que em porten a la conclusió que aquest acord s’ha fet amb un ampli consens és que molts es volen sumar a l’èxit. Des de l’equip de govern a les plataformes d’afectats i la seva coordinadora asseguren que han fet una feina essencial per a arribar a aquest punt. Jo no ho poso en dubte; al final tothom ha tingut el seu paper; però ningú no pot negar que quan uns exigien retirar aquest pla i altres no eren capaços de dialogar amb els afectats, la feina feta per ERC ha facilitat el camí per arribar als acords, que avui en dia garanteixen aquesta aprovació provisional.
Hi ha però un símptoma que és molt rellevant: l’absència de comentaris contraris al planejament. En els mesos anteriors qualsevol article publicat en aquest bloc o en dels blocs del Pere Nieto o del Jose Rodriguez, implicava rebre un seguit de comentaris en defensa de les desafectacions i en contra del pla tal i com estava en aquell moment. Aquesta setmana, almenys fins ara, només han reaccionat des del Bloc Defensem Horta i el de la Coordinadora d’Afectats. En cap cas es posicionen en contra del pla, tot i que mantenen algunes reserves i demanen que es garanteixi un bon tracte a les persones que finalment resulten afectades. Això confirma el que anuncia el títol de l’article: “no news, good news”, si no hi ha notícies, són bones notícies.
5 comentaris:
Jordi,
Al blog defensemhorta hem publicat 2 articles aquesta setmana.
Com saps els veïns encara no tenim la sort de saber que passarà exactament amb les nostres cases. Greu falta de sensibilitat del govern del districte, una vegada més. Primer són els mitjans de comunicació i els grups polítics i després els veïns.
Hi ha parceles, relativament petites que, sembla ser, tindràn 3 tipus de qualificacions diferents.
És evident que el que s'aprovarà és molt millor que el que es plantejar al febrer i al juliol de l'any passat.
Però és el millor que es podia haver fet ? Doncs jo tinc els meus dubtes.
De tota forma jo agraïexo molt la vostra intervenció.
I m'aposto amb tu, un altre café, que dins de 9 anys no estarà totalment fet.
Manel, tot és millorable segons el prisma amb el qual es miri. Crec que al final aquest planejament és una millora per als barris implicats i no serà fins que s'hagi acabat la feina que es podrà fer una valoració global. Qualsevol termini és difícil de complir en un planejament d'aquesta envergadura, però t'imagines quan hauria finalitzat si la primera proposta s'hagués aprovat? 390 milions d'euros a 16 anys vista?. Altre cop hauriem tingut afectacions de més de 20 i 25 anys, i això finalment s'ha corregit.
Valoro molt l'agraïment que fas en el teu comentari, perquè són aquests agraïments que estem rebent, per escrit, per telèfon, personalment, ... que afegeixen valor a la feina que hem fet per arribar a aquest punt. També gràcies a tots vosaltres perquè sense les vostres opinions no hauríem encertat tant en els objectius.
Jordi:
Jo també estic d'acord amb el que diu en Manel. I em faig algunes preguntes... Perquè en política els any duren més temps que els que marca el calendari? Dones per bo que 16 anys són 20 o 25, quants anys són 8??? Perquè els diners previstos no són directament proporcionals o augmentats entre la proposta, la inicial i la provisional???
Continuo dient en mateixes que fa més d'un any: Les afectacions haurien de tenir data de caducitat i en aquests sentit s'hauria de començar a treballar. Penso que des de l'oposició és un bon lloc per a encetar aquesta lluita tan justa.
De tota manera no vull deixar d'agrair el teu suport i la teva disponibilitat.
els terminis marquen la data màxima d'inici del procés en totes les actuacions. El que passa és que un cop iniciat el procés i fins a acabar l'obra poden passar de 3 a 4 anys. Això si el pressupost del planejament quadra amb els pressupostos municipals en aquest termini. Per això ha estat molt important reduir el pressupost per ajustar-lo a un termini assumible i que es pugui dur a terme.
La legislació respecte a les afectacions/expropiacions no depen de cap normativa municipal. Això va regulat per diverses lleis i també per aquest decret HAUS al qual he fet referència en el post anterior.
En qualsevol cas, a títol personal, estic d'acord en què l'afectació hauria de tenir data de caducitat o bé preveure indemnitzacions per l'incompliment de terminis.
Pel que fa a la data de caducitat de les afectacions, em sembla molt bé que hi estiguis d'acord. Ara només cal lluitar per la causa. Avui, en una entravista amb el Gacia Bragado també li he recordat.
Publica un comentari a l'entrada