dilluns, 30 de novembre de 2009

Dignitat i indignació

Dijous passat els dotze diaris més importants del país van publicar una editorial conjunta en la qual exigien el respecte per l’Estatut aprovat a les urnes pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

D’entrada aquesta és una acció unitària inesperada que ha generat controvèrsia dins i fora del nostre país. De portes enfora ha despertat reaccions airades a l’estil del “què es pensen aquests catalans!”. Crítiques més aviat encaminades a provocar més rebuig en aquells que d’entrada ja ens rebutgen com a país. La caverna mediàtica espanyola s’ha mantingut fidel a la seva línia editorial. El cas és que cada cop que Catalunya reclama la seva dignitat, acabem tots indignats en veure les reaccions que això provoca.

De portes endins dues lectures diferenciades. Una, la que dóna per bo l’Estatut aprovat a les urnes i prèviament retallat en el seu tràmit al Congrés. Aquells que ja es conformen d’entrada amb aquest Estatut es mostren plenament satisfets pel gest que han realitzat els mitjans escrits a casa nostra.

Hi ha però una altra lectura. La que realitzen les persones i entitats que reivindiquen, com a mínim, l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya abans de ser retallat a Madrid. I d’entre aquestes n’hi ha els qui accepten el que es va aprovar a les urnes com a primer pas cap a altres objectius més ambiciosos. I també n’hi ha els qui no volen sentir a parlar de cap altre Estatut i aposten directament per la via directa cap a la independència.

Per tant, amb tanta opinió diferenciada serà difícil aconseguir la unitat que es pretén aparentar amb l’editorial sobre la dignitat de Catalunya que van publicar els diaris catalans. Ara per ara no hi haurà ni unitat política, ni unitat ciutadana.

Personalment em sumo als que donen suport al contingut de les editorials, però tinc molt clar que l’objectiu final ha de ser un altre ben diferent. La meva aposta personal és per la independència nacional i econòmica, per descomptat. Però també entenc que la independència no arribarà d’un dia per l’altre ni en una setmana. Ja m’agradaria que aquest objectiu fos tan a prop, però ara per ara encara no és a tocar.

El que és evident és que alguna cosa s’està movent al nostre país. I aquestes editorials se sumen al seguit d’esdeveniments relacionats amb la reivindicació nacional que s’estan produint. A ningú se li escapa que més de cent municipis catalans han convocat a les urnes als seus ciutadans i ciutadanes a pronunciar-se sobre la independència de Catalunya. I a ningú se li escapa que a Espanya no li agrada gens aquesta situació.

Amb aquest Estatut, es retalli més o no, haurem tocat sostre pel que fa a autogovern i amb el finançament recentment aprovat haurem tocat sostre en el marc de relacions econòmiques amb l’estat. I francament, és un sostre que no ens deixa en una bona situació per afrontar els reptes que haurem d’afrontar en el futur.

Molta gent a Catalunya dóna ple suport a l’editorial conjunta de la premsa catalana, però que ningú s’equivoqui; el que per alguns és un objectiu final, per a molts altres aquesta reivindicació només ens permetrà assolir una etapa en un recorregut molt més llarg.

Està molt bé que la premsa del país hagi publicat aquesta editorial, però el país es construeix dia a dia i no a batzegades. Personalment trobo a faltar, per exemple, més i millor informació de les competicions internacionals on hi ha seleccions catalanes reconegudes. I també trobo a faltar més i millor informació sobre les consultes per la independència convocades al nostre país; possiblement un dels fets més importants de la història política dels últims anys.

Enmig de tot això una bona notícia, els diaris El Punt i l’Avui aniran junts de la ma d’ara endavant, i el grup que ha comprat el 100% de l’Avui té els referents nacionals força clars.

Cap comentari: