dijous, 11 de març de 2010

Política 2.0 per @ebenach

Dimarts passat vaig assistir a la presentació del llibre de l’Ernest Benach “#Política 2.0”. Val a dir que la presentació també va tenir les seves connotacions 2.0; per exemple és l’únic acte públic al qual he assistit on enlloc de demanar als assistents que desconnectessin els mòbils, se’ls convidava a fer-los servir per a twittejar o facebookejar.

Paral•lelament a la presentació es podia observar l’interface de Twitter projectada a la paret amb els comentaris que els assistents i els que no van poder assistir-hi anaven fent sobre la marxa. La presentació de l’acte va anar a càrrec del periodista Òscar Dalmau i amb la sempre interessant i extrovertida intervenció del Màrius Serra.

El llibre en si és una reflexió que fa l’Ernest Benach sobre la utilització de les noves tecnologies, el que anomenem 2.0, per a practicar l’autèntica política de proximitat.

M’atreviré a extraure algunes de les frases que es van dir en el decurs de la presentació:
“el 2.0 és la clau de la comunicació en el segle XXI en tots els àmbits”. Màrius Serra
“Tot canvia tan de pressa que sovint no ho agafem”. Ernest Benach
“Hem de deixar de parlar a la gent i començar a parlar amb la gent”. Ernest Benach
“A la xarxa has de ser tu mateix, si no estàs estafant”. Ernest Benach

Realment com a practicant modest de la política 2.0, reconec que les formes de comunicació que ens ofereixen les noves eines m’han sorprès positivament. El fet de poder comunicar-me de forma directa (comunicació “one to one”) amb persones que comparteixen les meves opinions o, ans al contrari, difereixen de la meva forma de pensar o d’enfocar alguna qüestió en concret, m’han permès tenir un angle de visió molt més ampli. De vegades en coses molt genèriques i d’altres en temes molt més concrets.

És ben certa l’afirmació de l’Ernest Benach que si a la xarxa no ets tu mateix, estàs estafant. L’honestedat és la clau per aconseguir arribar a les persones que tenen interés en seguir allò que escrius en un bloc, o els apunts que fas a Facebook o els conceptes resumits i concrets de Twitter. Amb l’honestedat per endavant no cal compartir l’opinió amb els teus lectors o seguidors, però almenys t’hauràs guanyat el seu respecte. Acceptar una opinió no ha de ser sinònim de compartir-la, però si és honesta serà respectada més fàcilment.

I la política 2.0 ha de ser això. Cal fugir de proclames partidistes. Evidentment la ideologia va lligada necessàriament al partit en el qual milites, però si un no està d’acord en tot també és legítim evidenciar la discrepància. Això incrementa encara més la credibilitat.

Sovint quan parlem de polítics 2.0 a tots ens venen al cap alguns homes i algunes dones que ocupen càrrecs destacats en aquest àmbit, com el mateix Benach, Donaire, Iceta, Romeva… però cal reivindicar també aquells que, des d’àmbits molt més modestos, col•laboren de forma important en la dignificació de la política a partir de les eines 2.0.

En el districte d’Horta-Guinardó, per exemple, som uns quants i unes quantes els que disposem d’un bloc i perfils de Facebook o Twitter i els fem servir per a comunicar-nos amb la ciutadania. A l’Hortaguinardosfera ens podeu trobar al Jose Rodriguez, al Pere Nieto, a l’Anna Mir, al Toni Salado, la Julia Silveira, el Joan Martinez, el Ramon Carrión, a part d’altres blocs no polítics del districte. Cadascun té un estil i un enfoc diferent i amb el pas del temps alguns s’han consolidat en actualitzar-se periòdicament i d’altres són més irregulars.

No fa gaire em comentava el Pere Nieto, que era molt rellevant el fet que tres blocs del districte (el del Jose, el seu i el meu) formessin part del top 25 del rànquing de blocs polítics de Cercabloc. Ara ja no podem dir-ho perquè el meu bloc ha baixat algunes posicions tot i que a mi això dels rànquings em preocupa relativament poc. Però certament hem mantingut algunes discussions aferrissades en temes de política general, però a voltes molt apassionades en temes d’àmbit més local.

Recordo diversos apunts sobre el MPGM del Carmel que van ser seguits per moltes persones afectades pel planejament i d’altres que simplement havien despertat el seu interés pel tema. Estic convençut que, cadascun des de la seva posició respecte al planejament, vam fer aportacions importants per aconseguir un elevat consens que al final va permetre l’aprovació provisional, no sense haver inclòs moltes modificacions. Tots plegats vam saber assumir la responsabilitat, vam escoltar a la gent que afegia un nombre molt alt de comentaris als nostres escrits i també ens vam fer escoltar. Això és la política 2.0.

Alguns pensen que això del 2.0 es ideal per a fer propaganda política. Molts polítics, alguns de primera línia, fan servir els seus perfils de Facebook per a llençar consignes i fomentar el Nimby gratuïtament. D’altres, com diu el Jose Rodríguez, són simples trolls que es dediquen a fer comentaris despectius a les anotacions d’altres, de vegades fins i tot de forma organitzada. Però al final, cadascú acaba ocupant un lloc en l’escala de credibilitat de la gent, o almenys de la gent que té una visió més àmplia de les coses.

Escriure regularment en un bloc, mantenir actualitzat el perfil del Facebook, tot això requereix d’un esforç important i l’èxit rau en no abandonar aquests espais i en ser fidel a les pròpies idees. Aquest és un marc magnífic per a recuperar l’idealisme polític i per tant és un marc magnífic per ajudar a recuperar la confiança en la política. Ara bé, moltes vegades se’ns retreu el fet d’estar enganxats al mòbil durant una reunió o en un esdeveniment públic. La fal•lera de fer públic al moment allò que està passant fa que als ulls de la resta semblem uns histèrics que estan més pendents del mòbil que d’aquells que tenim al voltant. En part no els hi falta raó, però també és cert que quan estàs explicant el què passa en un acte de, per exemple una festa major, estàs fent divulgació més enllà dels que es troben allà en aquell moment. Suposo que, com a innovadors que som, sabrem acabar trobant un equilibri que pugui satisfer a tothom.

Mentrestant, romandrem atents als canvis no fos cas que se'ns escapés el tren i quedem desfasats en quatre dies.

2 comentaris:

Cesc ha dit...

Realment és molt difícil estar al dia amb les noves tecnològies, però en tot cas és apassionant.
Jo penso que totes aquestes eines noves (twitter, blocs, facebook) formen part d'una nova relació entre tots i que qui hi entra (voluntariament), ha d'estar en disposició no només a publicar sinó també de canviar la relació que té amb el seu entorn.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Jo crec que és una gran oportunitat que tenim per a trencar les barreres establertes. La voluntat d'apropar-se a la gent és bàsica. Interlocutar, escoltar i fer-se escoltar. Si aquests instruments s'utilitzen només per vomitar proclames, no serveixen de res.