Saldes o el paradigma de l’escola rural en perill

L’escola d’educació infantil i primària de Saldes tanca enguany i, segons les fonts a les quals s’adreça el Departament d’Educació de la Generalitat, ho farà per un o dos anys. Aquesta ha estat la decisió presa unilateralment pels responsables d’Educació al ZER del Berguedà basant-se en que l’escola només tenia 3 alumnes matriculats. Això es deu a un error tècnic doncs, tot i que el curs 2009-2010 el van iniciar amb 3 alumnes, el mes de gener de 2010 van matricular-se 3 alumnes més, totalitzant-ne 6 nens i nenes al CEIP. Cal tenir en compte que el mes de novembre de 2009, l’ajuntament va rebre una trucada de la Delegació Territorial d’Ensenyament de la Catalunya Central, exigint un mínim de 2 alumnes més per a no iniciar el procés de tancament de l’escola.

A partir d’aquí, la directora de la ZER tira pel dret i decideix continuar el procés de tancament de l’escola, a esquenes dels pares i mares i també a esquenes de l’ajuntament de Saldes. Un cop pares, mares i alcaldessa se n’assabenten per una altra via, l’alcaldessa de Saldes acudeix a la Delegació Territorial on només tenen constància de 3 nens matriculats. Malgrat l’alcaldessa aporta els 6 fulls de matriculació vigents, l’inspector de zona mai va fer la gestió de comprovar-ho, tot i que en aquella reunió la directora de la ZER va dir que aquest era un tràmit necessari per a corregir la situació. 6 dies més tard, el DOGC publica el tancament de l’escola.

Seguint la cronologia dels fets, l’11 de juny, aprofitant la visita de l’honorable conseller Ernest Maragall a la seu del PSC de Berga, l’alcaldessa i dues representants de l’AMPA de l’escola van exposar-li el problema; el conseller es va comprometre a parlar amb elles i objectivar el tema en qüestió. A data d’avui, res de res encara.

El 22 de juny, 4 persones de la delegació territorial es desplacen fins a Saldes per informar personalment a les famílies del tancament de l’escola. Atès el desacord de les famílies, proposen cessar temporalment l’activitat a l’escola, fent desplaçar els alumnes de Saldes fins a Gósol en primera instància i finalment a Vallcebre. Per a reobrir el CEIP a Saldes van demanar un mínim de 8 alumnes matriculats, que posteriorment van ser 10 i després més de 10. Els pares i mares accepten la proposta ja que l’alternativa és el tancament definitiu de l’escola.

Finalment, el 29 de juny, sense avís previ a l’ajuntament, uns operaris retiren el material de l’escola –sense fer un inventari prèviament- per dur-lo a Vallcebre. Davant del seguit de fets, l’ajuntament de Saldes presenta un recurs contenciós administratiu amb mesures cautelars urgents.

Aquests són els fets fins ara i que també han estat notícia a TV3 (minut 15 del vídeo), al Diari de Berguedà i al Regió 7; i els podeu contrastar en un comunicat de l’AMPA de l’escola.

Després de conéixer tot això, em venen al cap un seguit de coses, com per exemple el fet que l’administració desa en mans de persones ineptes o inconnexes amb la realitat, decisions que afecten tan directament a la vida de les persones.

Una escola d’educació infantil i primària és, per a un poble com Saldes, molt més que una simple escola. Els nens i nenes als quals s'educa tenen entre 3 i 11 anys. Uns nens i nenes que s’hauran de desplaçar 10 quilòmetres per carretera de muntanya, amb gelades des de novembre fins a l’abril i que també hauran de llevar-se mitja hora abans i tornaran a casa mitja hora més tard.

Però per a un poble com Saldes, una escola de primària és garantia que les famílies amb fills petits optaran per una vida estable a la població. Aquest punt, el de la inestabilitat, també ha estat utilitzat pels responsables d’educació a l’hora de justificar el tancament. Segons diuen les famílies que porten els nens i nenes a l’escola de Saldes són inestables, però la veritat és que la inestabilitat la generen decisions com tancar l’escola on aniran els seus fills i filles més petits.

El problema rau, una vegada més, en les persones i no en les institucions. A una persona determinada, amb un càrrec entremig a l’administració, se li fica a la closca que ha de tancar una escola i s’ho pren com un fet personal; ara ja no és una decisió administrativa, és un fet personal. I malauradament, aquells que haurien de vetllar perquè determinades decisions es prenguessin partint d’uns procediments establerts o amb consens amb els afectats –com per exemple el conseller d’educació o algun director general- senzillament passen del tema. Potser creuen que tenen qüestions més importants a atendre, però tancar una escola en un poble com Saldes és una qüestió realment important.

I aleshores també em ve al cap que en la passada legislatura es va aprovar el Pacte Nacional per a l’Educació que ha permès l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya i, al marge de blindar la immersió lingüística o incloure la sisena hora lectiva també parla de proximitat: “Un dels eixos principals de la Llei és el de la proximitat, en tant que confereix a les administracions locals la categoria d'Administració educativa en l'exercici de les competències en educació, de manera coresponsable amb el Govern de la Generalitat. Les administracions locals podran participar en la presa de decisions a propòsit de l'educació en el seu àmbit territorial. També es creen unitats de planificació, les zones educatives, en les quals es podrà fer planificació de processos d'escolarització o de recursos humans, tenint en compte tots els recursos dels quals disposa el servei d'educació de Catalunya en aquella zona concreta, que prèviament haurà de ser definida.
En aquest aspecte, la Llei fa també referència explícita a la participació dels ajuntaments i les entitats cíviques dels municipis per a l'organització d'activitats extraescolars que afavoreixin la integració dels alumnes dels diferents centres educatius.”

Bé, sembla evident que en el cas de Saldes el tema de coresponsabilització i participació en la presa de decisions per part de les administracions locals, ha estat clarament obviada. Una llàstima perquè sonava prou bé.

Hi ha però, una cosa que em preocupa. I és, com gairebé sempre passa en la presa de decisions de l’administració, la barreja d’elements polítics a l'entorn. Això és rellevant en una administració que durant 23 anys va anar col•locant càrrecs entremitjos en els diferents departaments i que, 7 anys més tard, continuen ocupant aquestes places. A ningú se li escapa que CiU va perdre l’alcaldia de Saldes a mans d’una alcaldessa del PSC i per a CiU recuperar l’alcaldia de Saldes és una prioritat tal i com va citar el president comarcal d’Unió i alcalde de Cercs, Ferran Civil. M’agradaria pensar que aquest fet no té res a veure amb el tancament de l’escola però, digueu-me mal pensat, alguna cosa fa ferum aquí. En qualsevol cas, l’honorable conseller d’educació, el sr. Ernest Maragall, també és del PSC, però sembla que tant se l’enfot el que passi amb l’escola de Saldes.

A qui realment l’importa el futur de la seva escola és als ciutadans i ciutadanes de Saldes, que no han parat de lluitar des del primer moment per no dejar-se trepitjar. Ho podeu comprovar afegint-vos al seu grup de Facebook, que ja compta amb més de 1.400 adherits. Saldencs i saldenques, endavant les atxes i que no decaigui.