Tot just fa una estona que acabo d’escriure un article sobre “branding” en el meu “alter bloc” anomenat “de tots colors”.Un bloc que tot just fa uns dies he encetat amb la intenció de dedicar-hi temps i paraules sobre comunicació i arts gràfiques.
El més curiós és que conforme escrivia sobre el concepte de marca relacionat amb el mon empresarial i de la comunicació, m’he adonat que allò que és aplicable des de l’òptica del marketing, també és perfectament aplicable al món de la política.
I és que la política no deixa de ser un producte que oferir a la ciutadania, en aquest cas basat en la qualitat de vida i els ideals. Els compradors de qualsevol producte ho fan en un 25% per un argument racional i en un 75% per motius emocionals. En el cas dels votants encara hi ha més distància entre tots 2 motius; les emocions pesen molt més que no pas les raons. Tant és així que la ciutadania, en general, mai llegeix els programes electorals ni aprofundeixen en les propostes d’uns i altres més enllà de la concepció general del missatge que reben. En el fons el que fan els votants és triar la marca que els mereix més confiança en funció del moment.
I arribats a aquest punt, s’explica perfectament el que ens ha passat a Esquerra en els darrers anys. De vegades per decepció dels votants en arribar a determinats pactes de govern, de vegades per les formes emprades per les cares visibles del partit, de vegades per les disputes internes i de vegades per tot plegat, la gent ha anat perdent la confiança en Esquerra, fins al punt que hem convertit la marca en un element negatiu.
És evident que convé un cop de timó i és evident que el cop de timó l’han de fer persones diferents a les que han conduit la nau fins ara. Però més enllà de tot això cal crear de nou la marca d’Esquerra. Hi ha un debat dins el partit que apunta en la direcció de destacar el valor del republicanisme i, francament, ho trobo molt encertat. De partits d’esquerres n’hi ha uns quants, d’independentistes també, però de partits que valorin el republicanisme com Esquerra no hi ha cap altre. A més, el republicanisme en essència és el que la ciutadania està demandant, cada cop amb més insistència. La gent vol ser escoltada, vol participar, vol decidir i aquesta és l’essència del republicanisme; aquest és el valor diferencial d’ERC. Hi ha altres opcions independentistes però ERC te, a més, un model d’estat per construir la independència.
Per tant, a partir de les premisses que apunto en l’article sobre branding que he publicat a l’altre bloc personal, hem de construir la marca amb l’objectiu de transmetre els valors d’ERC i això implica imatge, però per descomptat contingut, formes i fiabilitat. Tenim molt a remuntar i no serà fàcil, però amb constància i valors és més que possible perquè la ciutadania espera una proposta així.
M’he permès de fer un “divertimento” amb el logotip d’ERC com a exercici. M’ha semblat interessant destacar la R de República i formar una punta de llança amb la piràmide de les 4 barres amb aquesta R com a eix central. Si més no, un exercici per representar gràficament el que m’agradaria que fos ERC a partir de la tardor.
2 comentaris:
Hola Jordi,
he llegit el teu article amb molt d'interès, donada la polèmica que va suscitar el canvi d'imatge d'ERC en el seu moment.
Entenc que, més enllà de les sigles, aquesta polèmica formava part d'un conjunt de discrepàncies que es plasmaven en qualsevol proposta que es feia.
Vaig pensar-ho aleshores i em refermo en el fet que l'actualització de la imatge era necessària. Podia haver estar de moltes maneres, aquest canvi, però la proposta que va sortir traspuava una idea de renovació (que finalment no va ser real) que podia facilitar l'acostament de gent que conservava recels històrics vers aquest partit. El resultat d'aleshores van semblar confirmar que l'objectiu s'assolia. Altra cosa es barrejar-hi tot el merder intern que ha provocat la desafecció dels propis.
Estic d'acord amb tu que cal potenciar i reivindicar el republicanisme d'Esquerra com un referent i un signe de distinció però discrepo amb el plantejament de desfer la decisió que van prendre altres no em sembla una bona manera d'avançar.
Segur que hi ha molta gent d'Esquerra que enyora l'antiga imatge, tants com els que poden estar d'acord amb la nova. Seria bo deixar de crear polèmiques de coses tan simples quan hi ha tanta feina per fer.
Gràcies Dolors pel teu comentari i per llegir l'article. Jo vaig ser el primer que fa defensar el canvi d'imatge ara fa 6 anys. Crec que la idea de renovació i la potenciació dels valors d'esquerra que eren preeminents en aquell moment quedaven prou ben reflectits. Però la marca que hem creat no és el logo del partit. La marca és quelcom global. És missatge, són formes de relació, és la percepció que la ciutadania te de nosaltres i aquesta és dolenta, així ho diuen els votants. Cal crear una marca nova però no em refereixo explícitament a la imatge gràfica. El més important de la marca son els continguts, el qui som i el què volem transmetre. Aquesta ha de ser la discussió principal sense cap mena de dubte. Jo soc partidari també de canviar la imatge gràfica del partit, perquè els logos són un element viu en qualsevol organització. Ara bé, no pretenc en cap cas generar polèmica. No és aquest el leif motif de l'article.
Publica un comentari a l'entrada