Recuperar el rumb per l'esquerra

Ahir al vespre vaig anar a escoltar la conferència d’Oriol Junqueras, “l’Esquerra d’un nou país”. El títol suggerent, ja indicava que l’oratòria aniria encaminada a explicar coses més enllà del procés independentista que s’ha endegat a Catalunya.

Vaig anar-hi convençut que l’eslògan de pre campanya era encertat, perquè més enllà de la independència -la qual cosa no dubto que aconseguirem-, hi ha l’evidència que cal fer alguna cosa per la gent del nostre país que pateix els efectes d’una crisi econòmica molt cruel i del retrocés que, a passes de gegant, fulmina tot allò públic que hauria de garantir l’estat del benestar.

Abans d’ahir, en una altra conferència, Joan Tardà ens recordava com de ràpid assumim la pèrdua de drets. Fa cinc anys la lluita era contra els salaris mil euristes, mentre avui molts joves firmarien poder treballar per 1.000 euros al mes, mentre es paguen quantitats molt inferiors. Setmana rere setmana anem perden llençols a cada bugada, en sanitat, educació, prestacions, recerca, polítiques d’ocupació, etc, etc.

Tornant a la conferència d’en Junqueras cal reconèixer que el missatge va ser l’esperat, però la forma em va sorprendre. He tingut ocasió d’escoltar-lo en moltes ocasions. És una persona amb  molt bones dots comunicatives. Sap què ha de dir, com ho ha de dir, sap explicar l’anècdota adequada, la referència històrica adequada, les paraules adequades, gairebé sempre. Ahir però va parlar de persones, de ciutadans del nostre país que s’ho passen malament, de gent que parla català i de gent que parla castellà, de gent de Sant Vicenç dels Horts i de qualsevol altre racó del país. Ahir ens va parlar de la quotidianitat, de la dura quotidianitat, amb emoció i amb molt de respecte.

Però sobretot ens va parlar de valors. Dels valors que s’han de representar i exercir des de l’esquerra, des del republicanisme. Sóc conscient que, si no hi éreu, tot això pot sonar a paraules buides de contingut. Però precisament hi va posar molt d’èmfasi en aquest aspecte, en la importància de fer que aquests conceptes no siguin només paraules sense contingut. La gent espera que els polítics fem la nostra feina; que treballem, que ens hi esforcem, que no defallim i que ens centrem en millorar la vida als barris, a les ciutats, al país, al món. I cal que recordem que aquesta és la nostra responsabilitat. No només dels presidents, ministres, consellers, diputats o alcaldes. També dels consellers de districte. També dels militants de base de qualsevol partit polític.

No sé si l’Oriol Junqueras va pensar en algun moment que la seva conferència provocaria una reflexió personal d’algun dels oients, però en el meu cas ha estat així. I és que ens  cal, de tant en tant, que algú ens recordi quins objectius buscàvem quan vam entrar en aquesta cosa pública que es diu política. En els inicis vaig començar amb moltes ganes de canviar el món. Vaig tenir l’ocasió de conèixer molt bona gent en processos urbanístics com els que es van iniciar al Carmel o al Parc de Tres Turons. Vaig conèixer de primera ma la preocupació de moltes persones que patien perquè els volien expropiar la casa. De vegades cal valorar on són els límits entre els interessos col·lectius i els individuals, però molts cops les administracions tracten aquestes situacions des de la llunyania. Jo vaig poder viure-ho de prop i en alguns casos vaig aconseguir, juntament amb altres companys i companyes evidentment, salvar alguna propietat de l’expropiació. I sabeu què? Que no hi ha satisfacció més gran que sentir agraïment i respecte per fer la feina que se t’ha encomanat de fer. Que una parella et pregunti si pots oficiar el seu casament (cosa que no puc fer perquè els consellers de districte no hi tenim atribucions al respecte) perquè van conservar la casa o que algú, malgrat tenir la casa afectada, reconeix la teva feina, no te preu. No es pot descriure amb paraules.

La política ha de ser això. No una simple lluita de personalismes per tal que el candidat sigui aquest o aquest altre. No ha de ser una estratègia contínua per vetllar per l’status quo de ningú. En tot cas ha de servir per millorar la vida de les persones, en allò que sigui possible. Pots estavellar-te deu cops en l’intent però, quan aconsegueixes una cosa en favor de l’interès ciutadà, encara que sigui només una, paga la pena tot l’esforç fet.

Els polítics de vegades perdem el rumb. Confesso que també m’ha passat a mi. I aleshores ens cal escoltar missatges com els que avui ens ha adreçat l’Oriol Junqueras que, amb una clarividència absoluta, resol els dubtes que tens sobre per què  vas decidir entrar en política.

Per tant, fora palles mentals, ara és l’hora de la política. Som-hi doncs.
Aquí teniu la conferència en vídeo. De debó que paga la pena escoltar-la. Convida a somiar que una altra manera de fer política és possible.