El model actual de relació entre la política i la ciutadania
ha caducat. El descrèdit d’aquest model ve avalat pel fet que, principalment
els grans partits, venen fum abans de qualsevol contesa electoral per després
fer i desfer a plaer si obtenen una majoria suficient.
El que ens mostra, per exemple, el govern del PP a l’estat és fruit de la majoria absoluta, sí. Però
sobretot és fruit d’una manca de cultura democràtica que l’aboca a criticar i
penalitzar tot allò que es fa en oposició a la seva acció de govern i a la
defensa dels interessos als quals representa. Prova d’això és l’intent de
criminalització d’Ada Colau i la PAH a qui intenten vincular amb ETA. Sona
surrealista però és així.
Aquesta manera de fer que ara practica el PP de forma
desacomplexada no és exclusiva d’ells. Malauradament podem trobar exemples
similars a l’hora d’aplicar polítiques en base a passar el rodet sobre l’opinió
de la ciutadania en altres àmbits administratius com, per exemple, els
ajuntaments. I tot això és el que provoca la desafecció entre la ciutadania i
la política.
La política del faristol ja no es porta perquè no és creïble.
Ara és moment de fer les coses d’una altra manera. Si volem recuperar els
vincles de confiança des de la política hem de fer-ho a partir d’un acostament
real. La comunicació ha de ser bidireccional. Els òrgans de participació tal
com estan plantejats no serveixen. Per posar un exemple: els consells de barri,
4 anys després de la seva implantació ja han quedat obsolets. És un model que
no funciona perquè se’l pretén omplir d’informacions que no interessen massa
als oients. Per altra banda, moltes persones venen a parlar d’allò que els
afecta de manera particular i no pas a fer aportacions sobre allò que pot
revertir en una millora col·lectiva. També falta cultura participativa per la
vessant ciutadana.
En aquest punt cal establir el diàleg de manera més propera,
en grups reduïts, en trobades on es pugui conversar (parlar, escoltar i
debatre). On els polítics siguin capaços de baixar a la mateixa alçada dels
ciutadans, sense tarimes ni faristols. I, sobretot, on la voluntat d’escoltar
sigui sincera. Cal dotar els projectes polítics de visió de futur i cal
enriquir-los aprofitant l’opinió ciutadana i el talent. És en trobades com la de la fotografia, en una conversa entre els polítics i la gent gran de Can Baró, que es produeix un entorn de diàleg que afavoreix i enforteix les relacions entre polítics i ciutadania. Les xarxes socials també són una oportunitat per afavorir el diàleg si hi ha una voluntat manifesta.
Omplir una sala amb una audiència atenta és només a l’abast
de poques persones amb capacitat d’exercir lideratge. Especialment si el que vols és omplir una sala amb alguna
cosa més que militants del partit. I si aquest lideratge s’ha construït amb la
feina prèvia d’haver realitzat l’escolta en àmbits més reduïts, aleshores serà
un lideratge encara més sòlid.
Hem de deixar de banda els valors a la baixa: prepotència,
arrogància, exercici del poder, seguidisme... I hem de pujar-nos al carro dels
valors a l’alça: respecte, transparència, lideratges compartits, diàleg,
igualtat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada