Fa alguns anys, un dels meus fills va haver de passar uns
dies a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Una
otitis que es va complicar i va esdevenir una infecció més greu va ser la causa
quan només tenia un any i mig. En tan sols un parell de dies vam compartir
experiències amb altres pares que tenien un fill o una filla ingressats allà.
Recordo especialment el cas d’un nen al qual s’havia trasplantat el fetge per
segona vegada. No ho va superar. En aquest cas el trasplantament no va ser
suficient. Quan ets en un lloc així, ni que sigui unes hores valores molt més
algunes coses i, per descomptat, te n’adones de la necessitat de la sanitat
pública. Moltes persones, en molts casos nens, tenen l’oportunitat de viure
gràcies als trasplantaments.
En conèixer ahir la mesura que el president de l’estat
espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar respecte que les comunitats autònomes que
no compleixin amb el sostre de dèficit deixarien de rebre l’ajut estatal per
als trasplantaments, em van venir al cap moltes coses; em van venir al cap
aquells nens de la UCI de la Vall d’Hebron i les seves famílies. La indignació
em va superar.
El càstig per no complir els objectius és especialment greu
en aquest cas. Qui és el president del govern per jugar d’aquesta manera amb la
vida i la mort? Quina diferència hi ha entre un segrestador que anuncia la mort
d’un hostatge cada mitja hora si no es compleixen les seves condicions i l’amenaça
del president del govern? Potser resulta que estem en guerra i els civils són l’objectiu
com quan es va bombardejar indiscriminadament la ciutat de Barcelona?
Francament em costa molt de pair una actitud així. S’ha de
ser molt roí i menyspreable per proposar una mesura com aquesta. Potser el
president Rajoy no ha tingut mai una experiència que el sensibilitzi amb
aquesta qüestió. Potser es pensa que els trasplantaments mèdics són una cosa
irreal. Potser és el president qui necessita un trasplantament, el problema és
que no tinc molt clar si hauria de ser un trasplantament de cor, per veure si
és capaç de tenir sentiments, o potser seria millor un trasplantament de
cervell per evitar que li passin pel cap idees com aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada