Ja és habitual escoltar declaracions de la presidenta del PP
a Catalunya (que no de Catalunya), Alícia Sánchez Camacho, on fa un exercici de
demagògia populista digne d’una dirigent del PP.
No és d’estranyar que escoltem a la presidenta del PP intentar
donar lliçons d’ètica i transparència quan parla de corrupció. Sovint s’oblida
que el seu partit té el rècord d’expedients oberts, imputats i encausats per
casos de corrupció arreu de l’estat. Sovint s’oblida dels casos Gurtel,
Bárcenas, de la corrupció del PP balear.
El que no s’esperava és que resultaria caçada amb tàctiques
d’espionatge en un dinar amb l’exparella de Jordi Pujol Ferrussola al
restaurant La Camarga. La jutge ha prohibit difondre la gravació de la conversa
malgrat ja s’han filtrat alguns detalls que parlen de la seva passió per les bosses
fins al punt de gastar-se 900 euros en una bossa de cocodril. Imagino que deu
fer-li pànic la possibilitat que es filtri el contingut d’aquesta conversa i
exposar-se així a projectar una imatge de frivolitat.
L’última va fer-la ahir quan va demanar renunciar a l’escolta
dels Mossos d’Esquadra per demanar-la a la Policia Nacional. Sembla evident que
la sra. Sanchez Camacho és preocupa molt més d’ella mateixa que no pas de la
ciutadania i els seus problemes.
Sanchez Camacho esdevé la punta de llança del PP a Catalunya
en contra de tot el que formi part de les institucions de Catalunya. Doncs, ja
posats a prescindir de la policia de Catalunya, potser convé que s’animi també
a prescindir dels mitjans públics de
Catalunya i que l’entrevistin només els mitjans de l’estat. I fins i tot podria
prescindir del Parlament de Catalunya ja que, segurament, considera també que
no serveix per res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada