Aquesta setmana he visitat els veïns i veïnes de la Riera de
Marcel·lí al barri de La Clota. Fa uns mesos, concretament el mes d’abril, vaig
escriure aquest article en què deixava constància de la situació que unes poques famílies estaven
vivint, fruit d’una afectació urbanística.
Ara, 5 mesos després, la situació ha empitjorat. Les cases
de les persones que han pogut acollir-se a l’expropiació han estat enderrocades
i ara, els que encara hi viuen, han de conviure amb un munt de runa, rates i l
també amb grups que han trobat un espai on divertir-se a costa d’ocasionar
molèsties.
Les fotografies parlen per sí soles. El solar amb les cases
enderrocades no està ben tancat . S’hi pot accedir sense cap mena de problema
amb el perill que això implica. Les parets mitgeres han quedat al descobert i
no s’ha aplicat cap solució per a impermeabilitzar-les, de manera que els veïns
que encara hi viuen pateixen humitats a casa seva.
Aquestes famílies tenen una mitjana d’edat molt elevada.
Cobren pensions modestes i estan pagant un lloguer inferior als 200 euros. L’ajuntament
ha ofert diverses solucions en altres pisos de lloguer però sempre amb un preu
superior. Una de les últimes ofertes els faria marxar de La Clota al Poblenou,
pagant un lloguer similar durant un temps limitat. Però el que demanen les
persones afectades és que se’ls mantinguin les condicions econòmiques. Sembla
just si tenim en compte que són afectades urbanísticament per un planejament
que no volien de cap manera. El districte i l’ajuntament s’escuden sempre en el
fet que la llei és com és i també en què això depèn de la Junta de Compensació,
atès que el planejament és d’iniciativa privada.
Però les coses són d’una altra manera. En primer lloc l’ajuntament
representa el 50% de la Junta de Compensació i aquest 50% hauria de servir per
vetllar pel benestar de les persones afectades. En segon lloc, a pocs metres de
la Riera de Marcel·lí hi ha encara molts habitatges del Patronat de l’Habitatge
que, malgrat estan a la venda amb dret de superfície per un bon preu, no es
venen; de manera que tenim habitatge públic en desús. Si ajuntem aquests dos
motius i afegim que l’actual alcalde de Barcelona afirma que per a ell el
primer són les persones, la solució sembla tan evident com fàcil.
Aquests conciutadans, persones grans la majoria d’ells, són
ignorats en les seves reivindicacions. I després de fer la visita a La Clota,
puc assegurar que les reivindicacions són més que justificades. L’ajuntament no
pot permetre que se’ls maltracti d’aquesta manera. El mobbing com a tàctica de
desgast no és acceptable en una societat justa. I això és precisament el que
està passant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada