Portem 4 dies d’aldarulls amb l’excusa del desallotjament de
Can Vies al barri de Sants. Quedi ben clar, abans de seguir amb aquest article
d’opinió, que considero que la violència mai està justificada, vingui d’on
vingui. No hi ha mai cap excusa que la justifiqui en el moment actual i en
aquest país.
Hi ha situacions que requereixen un tacte especial i aquest
és el cas de Can Vies. Durant els darrers mesos la tensió ha anat creixent; la
corda s’ha anat tibant. És cert que hi ha una sentència judicial que requereix
el desallotjament, però també és cert que l’activitat que es duia a terme a l’espai
de Can Vies no representava cap risc per als veïns i veïnes. És cert que
determinades persones que prenien la paraula en nom de Can Vies han portat la
seva protesta massa enllà, però també és cert que des del govern de la ciutat ha
actuat amb la determinació de deixar clar que ”això no ho deixarem passar així
com així”.
En qualsevol cas, cadascuna de les parts és responsable d’allò
que fa. Però en el cas de l’ajuntament és molt evident que fa o deixa de fer,
mentre en el cas dels aldarulls no queda clar qui els provoca i per a què,
malgrat s’utilitza com a excusa el desallotjament.
El diàleg és l’única manera d’afrontar conflictes d’aquest
calibre. Diàleg i negociació i ningú no s’aixeca de la taula de negociació fins
que hi ha un acord. Les amenaces es deixen de banda, per part de tothom. L’actitud
de determinats membres de l’Assemblea de Can Vies no ha de servir d’excusa per
a deixar de parlar i donar pas a accions que generen confrontació. Hi ha molts
exemples als quals podríem recórrer com a exemple per a poder fer les coses
millor com ara Can Batlló o Can Masdeu. És evident que hi ha un sentiment
creixent de voluntat ciutadana d’autogestionar espais i això no és negatiu, ans
al contrari, aquests projectes enforteixen la societat i cohesionen.
Com a govern, cal tenir la voluntat política de resoldre el
problema. No s’hi val a dir que vols negociar quan has posat l’excavadora dins
de Can Vies i has començat l’enderroc, com tampoc s’hi val a cremar contenidors
i provocar aldarulls i destrosses que acabem pagant entre tots, amb l’excusa
que l’excavadora hi és allà.
A més, a la manca de voluntat política cal afegir la manca
de visió de l’escenari actual. En aquest moment el país està donant un exemple
al món en utilitzar els instruments democràtics, i només els instruments
democràtics, per afrontar un repte tan important com l’assoliment de la
independència. Aquesta imatge de crema de contenidors, trencadisses a les
oficines bancàries i al mobiliari urbà, aldarulls, no ens beneficia en res. És
una imatge que confon i que, els contraris al procés d’emancipació que està
duent a terme el nostre país, aprofitaran per a fer créixer els arguments de la
por.
No m’agrada gens que determinats col·lectius aprofitin els
conflictes per a justificar i exercir el vandalisme. Però tampoc m’agrada gens
veure la manca de responsabilitat i voluntat del govern municipal davant una
negociació difícil. L’exercici de la força és una mostra de violència, vingui d’on
vingui. Hi ha però massa preguntes sense resposta en tot el que està passant i
també caldrà fer un esforç per conèixer tots els detalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada