Primàries d'ERC Barcelona. Ha arribat l'hora

Demà divendres, militants, simpatitzants i amics d’ERC a Barcelona triarem el cap de llista per a les municipals de l’any vinent. Finalment tindrem un desenllaç per al debat suscitat des de fa 3 anys sobre el possible relleu de Jordi Portabella.

Els 15 anys de Portabella al capdavant del grup municipal deixen un llegat important. Per un costat s’ha consolidat la presència d’ERC a l’ajuntament de la capital, fins i tot en els moments més complicats per al partit a nivell municipal. Ha estat una dècada i mitja en la que vam passar del govern a l’oposició i, al llarg de tot aquest temps, hem deixat petjada a la ciutat en molts àmbits: defensa del comerç de proximitat, reforma de mercats, defensa dels drets dels animals, participació, espai públic i paisatge urbà, drets civils, drets de les dones, de GLTB, turisme de qualitat, promoció econòmica, internacionalització de Barcelona...

Ara però, ens trobem en un moment de canvi de cicle. Un canvi de cicle que ve determinat per la reivindicació ciutadana de canviar la manera de fer política. Per a una nova era, és necessària una nova manera de lideratge. Idees noves, noves maneres de fer. En aquest sentit penso que el gest que ha fet Jordi Portabella de deixar pas ha estat encertat. Cal agrair els anys de dedicació i també la decisió d’afavorir una renovació que el partit va començar a fer en el moment que Oriol Junqueras va arribar a la presidència.

I què és el que triarem divendres? Què és el que hem de decidir en aquestes primàries? Doncs senzillament decidirem qui és el millor candidat per agafar el relleu i dur ERC a guanyar les properes eleccions municipals. Tots dos candidats, Alfred Bosch i Oriol Amorós, estan més que qualificats per a encapçalar aquest projecte però, en realitat, tots dos tenen perfils molt diferents.

Després del període de recollida d’avals i dels 13 debats oberts que s’han fet en un termini de 15 dies, hem escoltat arguments a favor i també en contra de cadascun d’ells.  Un dels temes que s’han posat sobre la taula és el del coneixement de la ciutat. Penso que tots dos compleixen sobradament aquest aspecte. Amorós perquè fa anys que viu més de prop l’àmbit de la política municipal i el segon perquè va treballar activament en el projecte de la Barcelona Olímpica i també va dirigir el procés de participació més important que s’ha fet mai a la capital del país, amb Barcelona Decideix.

En qualsevol cas penso que el coneixement personal aporta poc al perfil d’alcaldable. El coneixement, en ple segle XXI, ha de ser compartit. El treball en equip i la socialització del coneixement han de ser claus per a construir un projecte republicà per a la capital d’un nou país.

Un altre argument que ha sorgit és el de la necessitat que Alfred Bosch es quedi a Madrid, defensant els interessos del país, en una apel·lació al compromís adquirit. En aquest cas penso que hi ha 2 elements a tenir en compte. Les eleccions municipals seran el maig de 2015 i el setembre del mateix any està prevista la dissolució de Las Cortes. Tenint en compte que a juliol i agost no hi haurà activitat al Congreso, Bosch només hauria de deixar el càrrec a Madrid durant 2 mesos. Càrrec que restarà molt ben cobert per la resta de l’equip d’ERC a Madrid, amb Joan Tardà, Teresa Jordà i també Ester Capella. Per altra banda Amorós ha anunciat que deixarà l’escó al Parlament de Catalunya si resulta guanyador demà. En aquest cas, Amorós abandonarà el compromís adquirit a meitat de mandat i ERC Barcelona perdrà un dels dos escons que te al Parlament de Catalunya.

A nivell de projecte hi ha algunes diferències entre un i l’altre, però en essència comparteixen la majoria d’idees. De fet, no seria normal que no fos així ja que tots dos defensen un projecte republicà i d’esquerres, com no pot ser d’altra manera. El programa municipal l’hem de fer amb les aportacions i les idees de tothom, de dins i de fora del partit.

Les diferències són més evidents pel que fa al perfil de cadascun. Un te un perfil més continuista i l’altre te un perfil més renovador.

Què triem doncs en definitiva? La persona que encapçalarà aquest projecte. I què hauríem de valorar doncs?

1. La capacitat d’encapçalar un projecte de coneixement i lideratge compartits.

2. La determinació i les idees per a tornar a cosir una ciutat que va a dues velocitats molt diferents i també la determinació per a canviar la manera de fer política a la ciutat de Barcelona

3.  L’esperit de renovació de portes enfora i també de portes endins

4.   La voluntat d’incorporar al seu projecte les persones que defensen la candidatura rival

5.   I, per damunt de tot això, les opcions que tindran un o altre candidat per a guanyar les eleccions a l’actual alcalde Xavier Trias.

És cert que les enquestes i també els darrers resultats electorals ens diuen que ERC te moltes possibilitats d’encapçalar el mapa polític de la ciutat de Barcelona, però cal que sapiguem triar el millor candidat per a obtenir el millor resultat possible; un resultat que hauria de permetre que el cap de llista d’ERC a Barcelona sigui el nou alcalde de la capital del país.

En qualsevol cas, sigui quina sigui la decisió que prendran les 2.500 persones que estan convocades a les urnes de les primàries, a partir de dissabte hem de construir plegats un projecte per a ressuscitar Barcelona i convertir-la en el motor de Catalunya i també del sud d’Europa. Una ciutat capdavantera al món que ha de ser model a seguir en la redistribució de la riquesa. Una Barcelona social i republicana.