Fotografia de Diari de Girona |
Ja han passat 7 dies des del 9N i, contrastant la meva
opinió amb la de la gent del meu entorn, penso que sóc de les poques persones que
no ens hem emocionat en excés amb el resultat obtingut, més enllà de l’emoció
de veure com la ciutadania que va decidir anar a votar va fer-ho amb tota la
il·lusió del món.
Des d’un punt de vista numèric, pel que fa la participació
podem considerar que es tracta d’un èxit important. A hores d’ara el web
www.participa2014.cat, ens diu que han participat un total de 2.305.290 ciutadans,
dels quals han votat Sí-Sí un 80,76%, és
a dir 1.861.752 vots netament independentistes. Si tenim en compte que el cens
era d’aproximadament 6.300.000 persones tenim una participació del 35,6%.
Per tant la valoració podem fer-la des de dos punts de vista
diferents. El primer és que com a mobilització ciutadana tenim un resultat sense
precedents en el nostra país. Però no passa de ser això, una gran mobilització
ciutadana que, això sí, manté la línia ascendent de les grans mobilitzacions
que s’han produït en el nostre país des de l’11S de 2012. Però no, no tenim el
mandat democràtic que el món espera de nosaltres.
El segon és que, si fem un referèndum autèntic amb una
participació (suposem) del 75%, votarien uns 4.700.000 ciutadans. I aquesta
xifra de participació situaria el 51% en gairebé 2.400.000 vots favorables a la
independència.
La primera reflexió que em faig és si l’opció
independentista compta a hores d’ara amb 550.000 vots més dels que s’han
obtingut el 9N. I la segona és que allà on punxem més és al cinturó metropolità
de Barcelona. Per tant, ja sabem on cal fer més i millor feina. En aquest
sentit, i a curt termini, des d’ara sóc pro plebiscitari, ja que penso que la
Llei Electoral afavoreix el vot independentista en unes eleccions
plebiscitàries que ens permetin fer una Declaració d’Independència al
Parlament.
Pel que fa a la valoració política del 9N i després d’escoltar
el full de ruta que té el president Mas, crec que cal anar el més ràpid
possible. La resposta al diàleg des de Madrid ha estat clara. Una vegada més s’ha
dit que no hi ha res a fer i que mai hi haurà un referèndum acordat amb l’estat
espanyol. Atesos els números que he plantejat abans, aquest és un error per
part de l’estat que afavoreix un procés d’independència, al revés del que va
fer el Regne Unit amb el cas escocès. Afortunadament per a l’independentisme
català l’actitud de reiterar les negatives a la negociació deixa només oberta
la porta a la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries i, a més, segueix
generant més independentistes al nostre país.
En clau catalana, el full de ruta a seguir ha de ser clar. D’acord
amb el que es planteja des de la societat civil cal convocar eleccions a primers de 2015. La gran pregunta és: ha d’haver una llista unitària? El primer que cal
tenir en compte és que la Llei d’Hondt no afavoreix expressament aquesta opció
tal com s’insisteix des de determinats sectors polítics i socials. Aquest article de Jordi Regincós ens fa 5 cèntims.
Per tant, aquesta crida a la llista unitària a què respon? A
una voluntat real de guanyar la independència des del Parlament? O a mantenir
el president com a cap de llista sí o sí?
En aquest sentit, la meva opinió personal és que les
eleccions plebiscitàries es poden fer amb llistes separades però amb un punt
clar i concís al programa sobre el posicionament de vot al Parlament d’una
Declaració d’Independència. I de passada, que siguin els ciutadans qui
decideixin qui ha de ser la persona que ha de liderar aquest procés. Més democràcia no es pot demanar.
2 comentaris:
Hola Jordi:
Sóc de natural de andalucía i he llegit que a partir de gener només es permetran articles de promoció turística de la ciutat i tradicions de Catalunya, aparadors de fruites i verdures, plantes i premsa. I al meu qui em pot negar a fer el que jo vulgui en el meu negoci? Em sembla greu i una discriminació. Si no és molta molèstia, podria dir-me vostè per què permeten aquestes coses?
http://ecodiario.eleconomista.es/sociedad/noticias/6282352/11/14/Tarragona-no-vendera-sevillanas-ni-el-Toro-de-Osborne.html#.Kku82cHAEl8sULh
Salutacions.
Pel que sé, la normativa que afecta només a Tarragona, contempla els articles exposats, no pas la venda. I ve determinada perquè els expositors abusen de l'espai públic. Aquesta normativa recull quin espai públic es pot ocupar i amb quins articles. Moltes ciutats, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, regulen els articles d'exposició per tal d'oferir una imatge d'acord amb l'indret visitat pels turistes. Però insisteixo, en cap cas prohibeix la venda d'altres productes que estiguin relacionats amb la llicència de cadascun dels comerços.
Publica un comentari a l'entrada