divendres, 16 de setembre de 2016

La política que la gent no veu



Consell Comarcal del Barcelonès - Foto: El Punt Avui
Dimecres vam tenir Junta de Portaveus al Consell Comarcal del Barcelonès. Una d’aquelles reunions on, si tot va bé, duren 20 ó 30 minuts. I és que, ateses les competències que té aquest Consell Comarcal, òrgans com la Junta de Portaveus, la Junta de Govern, o els mateixos Plens del Consell, esdevenen tràmits amb poc debat polític.

Haurien de ser reunions de tràmit, però darrerament no ho són. La incorporació d’un nou secretari que, Llei en ma, qüestiona l’estructura del Consell i moltes de les decisions (expedients) que s’han de dur a votació, ha afegit un plus d’interès i treball en aquest òrgan i això fa que, de tant en tant, es coneguin pràctiques que podrien no ajustar-se ben bé a la Llei. No penseu malament, no estic parlant que hi hagi irregularitats volgudes o que cap membre s’hi embutxaqui diners. No és això. Més aviat es tracta que, probablement, no sempre s’han seguit els procediments amb el rigor que cal. I vull insistir en el “probablement” perquè també hi ha informes contradictoris. Ja se sap que la interpretació jurídica sovint té diversos camins.

Precisament en aquesta darrera Junta de Portaveus, un informe negatiu de Secretari i Interventora, obligaven a suspendre un punt de l’ordre del dia que s’havia de votar en la Junta de Govern que se celebrava immediatament a continuació. Una ampliació de contracte de transport escolar a Santa Coloma de Gramenet que, sembla ser, es va contractar en el seu moment a 25 anys quan, per la tipologia de servei, el termini hauria de ser com a màxim de 4+2 anys. 

Vist així un pot pensar... cap problema, suspenem el punt i licitem una contractació per la via recomanada des de la intervenció. Però es clar, si se suspèn el punt, l’ampliació de contracte no es fa efectiva i alguns nois i noies no podran gaudir del servei de transport escolar al qual hi tenen dret.

Si heu arribat fins aquí llegint, no patiu. En la mateixa Junta de Portaveus, a petició de diversos grups inclòs el meu (ERC), el Secretari va proposar una solució per resoldre la situació en el Ple del Consell d’aquest mateix mes i vam prendre la decisió per unanimitat. És a dir, que amb voluntat de treballar i arribar a acords es poden resoldre els petits problemes que afecten a persones concretes. Per contra, si la voluntat és la d’enfrontar-se els uns amb els altres i encallar-se en els conflictes, les persones que han de rebre serveis públics acostumen a sortir perjudicades. Petits problemes per a l’administració i grans problemes per a les persones usuàries.

La responsabilitat i l’ètica dels servidors públics han de ser el cavall de batalla d’això que avui en dia anomenen “nova política”, però que en realitat és “bona política” (ni nova, ni vella). I per servidors públics entenc tant els representants polítics com el funcionariat. Els polítics d’aquests consells podem optar per resignar-nos a perjudicar la ciutadania per problemes burocràtics i cobrar la dieta corresponent, o bé cercar solucions que gairebé sempre són possibles i, fins i tot en alguns casos com el meu en particular, renunciar a cobrar-la.

Cap comentari: