Fotografia de La Directa |
Barcelona finalment tindrà un Pla d'Allotjaments Turístics, el PEUAT, l'eina que ha de servir per a regular el turisme a la nostra ciutat. La disjuntiva, en aquest cas, era clara: o apostàvem per un pla ambiciós o Barcelona quedava submergida en un caos de desregulació. El turisme ha sigut i continua sent una font de riquesa, però ara comencem a veure l'altra cara del fenomen. I cal abordar-ho.
Així doncs, el PEUAT tindrà el vot d'ERC un cop el govern Colau ha acceptat a última hora les principals condicions que plantejàvem. La primera i més important era un pla de xoc real contra els pisos turístics il·legals. Ningú s'imaginaria Barcelona amb milers de restaurants il·legals i una administració que no hi fes front. Amb els apartaments turístics és el que passava.
Més enllà d'això, els pisos turístics il·legals són, en bona part, causants de l'increment de preus frenètic a Barcelona. Per què hauria de llogar un pis a 700 € a una veïna o un veí si puc fer-ho a 3.000 € a un turista? Aquesta és la pregunta que molts s'han fet davant una nova bombolla especulativa vinculada a l'habitatge.
Des d'una òptica d'esquerres, a més, fenòmens com AirBnb amaguen una lògica capitalista salvatge. No és economia col·laborativa. És capitalisme desregularitzat fent servir internet. La gran majoria de pisos sencers estan disponibles més de 300 dies l'any, i un 27% dels usuaris té més d'un anunci alhora. Per tant, parlem de persones amb més d'una propietat, i que no fan servir aquell habitatge com a lloc de residència habitual.
Per entendre la magnitud del problema és bo remetre's a les xifres: l'Ajuntament calcula que Barcelona té actualment uns 6.500 pisos turístics il·legals. Altres fonts eleven la xifra en més de 15.000. Sigui com sigui, l'Ajuntament reconeix haver clausurat només 107 pisos durant el 2016.
Des d'ERC vam demanar passar dels 40 inspectors actuals a un total de 110, amb l'objectiu d'arribar a les 3.000 ordres de cessament de pisos turístics il·legals a finals del mandat. És un pas endavant important vista la parsimònia del govern municipal a l'hora d'abordar el problema. Fins ara havíem tingut sobretot titulars, ara tindrem els instruments i un calendari per abordar-ho. Objectiu: acabar amb el problema de pisos turístics il·legals el 2023. Ho voldríem abans, però com a mínim hem obtingut una data realista i tenim un objectiu amb el qual treballar.
La segona gran condició que vam posar damunt la taula era donar la veu a la ciutadania en tres projectes d'hotel polèmics situats en zona de decreixement. És el cas de l'Hotel Drassanes, l'Hotel del Rec Comtal i l'alberg de la Vila Olímpica. ERC ha estat l'únic partit que sempre ha votat en contra de tots tres i crèiem que era un bon moment per afrontar aquest problema via democràcia directa.
La primera reacció del govern a aquesta demanda va ser negativa, rebutjant la possibilitat de qualsevol consulta emparant-se en la legalitat. Si parlem de referèndums i legalitat ens podem imaginar la postura de determinades forces polítiques, però ens va sorprendre trobar el mateix argument a Barcelona en Comú. El govern finalment ha acceptat en bona part la nostra demanda, i ha reconegut que mai pot ser il·legal preguntar a la gent.
D'aquesta manera, Barcelona donarà veu a la ciutadania per decidir els usos del solar annex a l'Hotel del Rec Comtal, i es convocarà una taula amb veïns per estudiar les possibilitats de fer el mateix a la Vila Olímpica, o fins i tot la possibilitat de comprar directament l'edifici on s'hi havia de construir el polèmic alberg. Al final, qui hi guanya és la gent.
Si parlem de decreixement turístic, el pla també incorpora una demanda que compartíem amb associacions veïnals i amb forces polítiques com la CUP: ampliar el nombre de barris situats en zona 1, això vol dir zones on el turisme no només no pot créixer, ha de decréixer. Concretament, Poblenou-Vila Olímpica, Sant Antoni i Hostafrancs passaran a formar part de la zona de decreixement natural. No es podran concedir llicències hoteleres, i per tant, es frena la pressió turística insuportable que ja pateixen aquests barris.
Té sentit fer el mateix a tota la ciutat? No, no tenen les mateixes necessitats districtes com Ciutat Vella, Horta-Guinardó o Nou Barris. I d'aquí la importància de zonificar la ciutat. A més, declarar tota la ciutat zona de decreixement és un brindis al sol. Qui cedirà una llicència en aquestes condicions? Això abocaria la ciutat a una oferta turística de pitjor qualitat, més cara i sense oferir opcions de decreixement als barris amb més pressió.
Davant l'escenari de la finalització de la suspensió de llicències a Gràcia i Poble Sec, hi havia tres opcions: No aprovar el PEUAT, la qual cosa hauria significat no poder tornar a suspendre llicències durant tres anys, que haurien estat tres anys de caos i creixement; Aprovar un PEUAT conservador amb grups municipals que es preocupen més pel sector econòmic que pels veïns i veïnes; o aprovar un PEUAT més restrictiu, amb el suport d'ERC i l'abstenció de la CUP, ampliant les zones de decreixement i implementant mesures per afavorir-ho. Un PEUAT que permeti anar equilibrant l'oferta turística a Barcelona.
No ha estat fàcil però finalment el PEUAT serà més restrictiu que el presentat inicialment pel govern. Aquell document inicial congelava el problema però no oferia solucions reals de decreixement. Ara, dins del marc legal, això serà possible.
Barcelona fa un pas endavant, i opta per polítiques reals de canvi en un tema central com és el turisme. El Pla d'Allotjaments Turístics posa les eines per abordar un fenomen que no ens ha de fer morir d'èxit. Caldrà aplicar-les correctament. És un primer pas i no l'únic. Aquest ha de ser un instrument per definir les polítiques públiques de turisme a la ciutat. Tenim molts reptes. Descentralitzar i desestacionalitzar el turisme, els creuers, la qualitat de l'oferta i la qualitat dels llocs de treball, la sostenibilitat, la mobilitat, etc. Anem tard i la ciutat necessita posar-hi ordre. Fem un primer pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada