Article publicat a El Món el 2 de maig de 2017
Aquesta setmana el govern municipal ha decidit, sense el consens necessari, rescindir el contracte amb l’actual constructora dels túnels de Glòries. El resultat de la comissió extraordinària d’urbanisme celebrada a petició de la tinent d’alcaldia d’urbanisme va ser de 18 vots a favor i 22 vots en contra. Malgrat aquest resultat, el Consell d’Administració de BIMSA on el govern disposa de majoria absoluta va decidir tirar pel dret, en una actuació si més no poc democràtica.
Aquesta rescissió del contracte ens aboca a diverses incerteses:
Quant de temps restaran aturades les obres? Segons el govern, en el millor dels casos, l’adjudicació de nou projecte i obres podria estar llesta a principis de 2018. I també en el millor dels casos les obres es podrien acabar a principis de 2020. Sí, això en el millor dels casos. Però també és gairebé segur que l’actual adjudicatària interposarà una demanda contra l’Ajuntament i això deixa la porta oberta a que un tribunal suspengui cautelarment qualsevol nova licitació. Això implicaria una aturada per un temps difícil de predir i un resultat econòmic també incert. A més, en el moment que entri la nova empresa adjudicatària, aquesta haurà de prendre possessió de l’obra actual, comprovar amidaments i decidir què aprofita i què no. És a dir, que hauran de passar 3 ó 4 mesos abans de posar en marxa les obres. Això sí, qualsevol retràs tindrà l’excusa perfecte per dir que la culpa és dels d’abans.
Quant acabaran costant els túnels de Glòries? Segons càlculs municipals 83 milions d’euros dels quals 40 milions són els que ja s’han gastat fins avui i la resta entre una nova licitació i el manteniment de les obres mentre aquestes no reprenguin la seva activitat. A tot això caldria afegir les més que probables reclamacions per part de la constructora actual i els nous increments derivats de nous imprevistos. L’experiència ens diu que quan es fa una nova licitació, el resultat d’aquesta mai resulta més barata que les previsions de continuar l’obra actual. Cal recordar que l’import de l’adjudicació va ser de 60,1 milions i el de licitació de 80 milions, és a dir, segons les previsions optimistes del govern municipal ja estarem per damunt de la licitació inicial de les obres.
Com afectarà la mobilitat i els altres projectes? Afectarà i molt. D’entrada l’intercanviador de transport públic entre bus, tramvia i metro es retardarà tant com l’obra. I això afectarà, en menor mesura, a la pacificació projectada a la Meridiana i també al perllongament del tramvia Diagonal amunt. En el primer cas veig difícil plantejar la reducció d’un carril per sentit a la Meridiana doncs això implica reduir el trànsit diari com a mínim en 30.000 vehicles i per a poder fer això calen alternatives de transport públic col·lectiu. Si tenim en compte que la L1 del metro està al límit de la seva capacitat en hora punta i la manca d’intercanviador de transport a Glòries, no hi haurà alternativa prevista a curt i mitjà termini. Per tant, no disposar dels túnels de Glòries i reduir en un 30% la capacitat de la Meridiana abocaria al col·lapse de les entrades i sortides del nord de la ciutat. En el cas del tramvia, qualsevol opció de perllongament passaria pel tram entre Glòries i Verdaguer per tal de millorar la connectivitat del Poblenou amb el centre de la ciutat i amb altres modalitats de transport i, alhora, per no col·lapsar també el tram de Diagonal entre Passeig de Gràcia i Francesc Macià tal com indiquen les simulacions de mobilitat amb que treballa el mateix equip municipal, amb el perjudici que implicaria per a la xarxa ortogonal de bus. I per descomptat, el retràs de les obres repercutirà en els equipaments i l’habitatge públic previst a l’entorn de Glòries. Finalment, penso que aquesta situació és la pitjor possible per aspirar a tenir la seu de l’Agència Europea del Medicament a Barcelona. L’edifici de la Torre Agbar és l’emplaçament proposat i la competència per obtenir aquesta agència és ferotge. 900 llocs de treball directes i un ecosistema de 1.600 empreses al seu voltant serien un revulsiu enorme per a Barcelona.
De qui és la culpa del retard de les obres? L’ajuntament fa responsable al 100% l’empresa constructora però en realitat n’hi ha molts de culpables. Començant per l’anterior equip de govern de Xavier Trias que va optar pel projecte actual, fent passar el túnel viari per sota dels túnels ferroviaris d’Adif, en contra de diversos informes que ho desaconsellaven. També te part de responsabilitat BIMSA que va dividir les dues fases del projecte a parts iguals, quan és més que evident que la primera fase seria molt més complicada que la segona. A més va acceptar una oferta de l’empresa constructora on es contemplaven torns de treball de 24h en contra del que diu la normativa municipal al respecte. Pel que fa als imprevistos en l’execució de l’obra, és cert que la profunditat del mur pantalla del túnel ferroviari un metre i mig per sota del previst implica una modificació molt important del projecte. El mateix passa amb el col·lector que es troba també un metre i mig per sota (per cert, el col·lector és municipal i l’ajuntament tenia la informació equivocada). La troballa de blocs de formigó de construccions anteriors o el lamentable estat de conservació dels túnels ferroviaris que són propietat d’ADIF són altres elements que l’obra no preveia. Tot plegat, un munt d’imprevistos que l’ajuntament considerava que justificaven el retràs fins fa poques setmanes. L’empresa no ha posat els mitjans necessaris per a recuperar part del temps perdut i el govern municipal no va reaccionar a temps quan, a l’estiu de 2016, ja tenia prou indicis de tot el que estava passant a les obres un cop va ser alertat per la direcció de BIMSA. Despropòsit rere despropòsit.
Ha pres el govern la millor decisió? Sincerament crec que no. Totes aquestes incerteses que he exposat fins ara són reals i el més probable és que d’aquí a un any més o menys tornem a parlar de nous retards i més costos en les obres. El govern ha optat per una decisió de cara a la galeria i extremadament partidista. De cara a la galeria perquè d’aquesta manera aparenta plantar cara a una empresa que suposadament està esquitxada per l’ombra del 3%, malgrat una nova licitació no impedirà a qualsevol altre constructora com Ferrovial o ACS, també esquitxades per l’ombra de la corrupció o fins i tot FCC que ha defraudat a la ciutadania més de 3 milions d’euros de la contracta de neteja, poder accedir a l’adjudicació del nou projecte. I partidista perquè d’aquesta manera te l’excusa perfecte per no haver d’abordar en aquest mandat una segona fase del túnel que ha d’arribar fins a Rambla de Poblenou i que evidentment no te pensat fer. De passada s’estalviarà el debat sobre la connexió del tramvia perquè tampoc és capaç d’assolir el consens necessari i els veïns i veïnes de Meridiana i Glòries veuran com les seves demandes no poden ser satisfetes en aquest mandat.
Qui és el gran perjudicat de tot plegat? Aquí no hi ha incerteses. Els grans perjudicats són els veïns i veïnes que una vegada més veuen que les Glòries són una història inacabable, que seguiran patint l’impacte directe de les obres i totes les molèsties que impliquen i que no podran gaudir durant anys de l’esperada plaça, ni tampoc dels equipaments i l’habitatge públic previst. Si es confirmen els mals presagis caldrà demanar responsabilitats polítiques del nivell més alt, perquè la ciutat no es mereix aquesta manera de fer ni aquest desgovern que ens aboca a una situació malauradament incerta.
Aquesta setmana el govern municipal ha decidit, sense el consens necessari, rescindir el contracte amb l’actual constructora dels túnels de Glòries. El resultat de la comissió extraordinària d’urbanisme celebrada a petició de la tinent d’alcaldia d’urbanisme va ser de 18 vots a favor i 22 vots en contra. Malgrat aquest resultat, el Consell d’Administració de BIMSA on el govern disposa de majoria absoluta va decidir tirar pel dret, en una actuació si més no poc democràtica.
Aquesta rescissió del contracte ens aboca a diverses incerteses:
Quant de temps restaran aturades les obres? Segons el govern, en el millor dels casos, l’adjudicació de nou projecte i obres podria estar llesta a principis de 2018. I també en el millor dels casos les obres es podrien acabar a principis de 2020. Sí, això en el millor dels casos. Però també és gairebé segur que l’actual adjudicatària interposarà una demanda contra l’Ajuntament i això deixa la porta oberta a que un tribunal suspengui cautelarment qualsevol nova licitació. Això implicaria una aturada per un temps difícil de predir i un resultat econòmic també incert. A més, en el moment que entri la nova empresa adjudicatària, aquesta haurà de prendre possessió de l’obra actual, comprovar amidaments i decidir què aprofita i què no. És a dir, que hauran de passar 3 ó 4 mesos abans de posar en marxa les obres. Això sí, qualsevol retràs tindrà l’excusa perfecte per dir que la culpa és dels d’abans.
Quant acabaran costant els túnels de Glòries? Segons càlculs municipals 83 milions d’euros dels quals 40 milions són els que ja s’han gastat fins avui i la resta entre una nova licitació i el manteniment de les obres mentre aquestes no reprenguin la seva activitat. A tot això caldria afegir les més que probables reclamacions per part de la constructora actual i els nous increments derivats de nous imprevistos. L’experiència ens diu que quan es fa una nova licitació, el resultat d’aquesta mai resulta més barata que les previsions de continuar l’obra actual. Cal recordar que l’import de l’adjudicació va ser de 60,1 milions i el de licitació de 80 milions, és a dir, segons les previsions optimistes del govern municipal ja estarem per damunt de la licitació inicial de les obres.
Com afectarà la mobilitat i els altres projectes? Afectarà i molt. D’entrada l’intercanviador de transport públic entre bus, tramvia i metro es retardarà tant com l’obra. I això afectarà, en menor mesura, a la pacificació projectada a la Meridiana i també al perllongament del tramvia Diagonal amunt. En el primer cas veig difícil plantejar la reducció d’un carril per sentit a la Meridiana doncs això implica reduir el trànsit diari com a mínim en 30.000 vehicles i per a poder fer això calen alternatives de transport públic col·lectiu. Si tenim en compte que la L1 del metro està al límit de la seva capacitat en hora punta i la manca d’intercanviador de transport a Glòries, no hi haurà alternativa prevista a curt i mitjà termini. Per tant, no disposar dels túnels de Glòries i reduir en un 30% la capacitat de la Meridiana abocaria al col·lapse de les entrades i sortides del nord de la ciutat. En el cas del tramvia, qualsevol opció de perllongament passaria pel tram entre Glòries i Verdaguer per tal de millorar la connectivitat del Poblenou amb el centre de la ciutat i amb altres modalitats de transport i, alhora, per no col·lapsar també el tram de Diagonal entre Passeig de Gràcia i Francesc Macià tal com indiquen les simulacions de mobilitat amb que treballa el mateix equip municipal, amb el perjudici que implicaria per a la xarxa ortogonal de bus. I per descomptat, el retràs de les obres repercutirà en els equipaments i l’habitatge públic previst a l’entorn de Glòries. Finalment, penso que aquesta situació és la pitjor possible per aspirar a tenir la seu de l’Agència Europea del Medicament a Barcelona. L’edifici de la Torre Agbar és l’emplaçament proposat i la competència per obtenir aquesta agència és ferotge. 900 llocs de treball directes i un ecosistema de 1.600 empreses al seu voltant serien un revulsiu enorme per a Barcelona.
De qui és la culpa del retard de les obres? L’ajuntament fa responsable al 100% l’empresa constructora però en realitat n’hi ha molts de culpables. Començant per l’anterior equip de govern de Xavier Trias que va optar pel projecte actual, fent passar el túnel viari per sota dels túnels ferroviaris d’Adif, en contra de diversos informes que ho desaconsellaven. També te part de responsabilitat BIMSA que va dividir les dues fases del projecte a parts iguals, quan és més que evident que la primera fase seria molt més complicada que la segona. A més va acceptar una oferta de l’empresa constructora on es contemplaven torns de treball de 24h en contra del que diu la normativa municipal al respecte. Pel que fa als imprevistos en l’execució de l’obra, és cert que la profunditat del mur pantalla del túnel ferroviari un metre i mig per sota del previst implica una modificació molt important del projecte. El mateix passa amb el col·lector que es troba també un metre i mig per sota (per cert, el col·lector és municipal i l’ajuntament tenia la informació equivocada). La troballa de blocs de formigó de construccions anteriors o el lamentable estat de conservació dels túnels ferroviaris que són propietat d’ADIF són altres elements que l’obra no preveia. Tot plegat, un munt d’imprevistos que l’ajuntament considerava que justificaven el retràs fins fa poques setmanes. L’empresa no ha posat els mitjans necessaris per a recuperar part del temps perdut i el govern municipal no va reaccionar a temps quan, a l’estiu de 2016, ja tenia prou indicis de tot el que estava passant a les obres un cop va ser alertat per la direcció de BIMSA. Despropòsit rere despropòsit.
Ha pres el govern la millor decisió? Sincerament crec que no. Totes aquestes incerteses que he exposat fins ara són reals i el més probable és que d’aquí a un any més o menys tornem a parlar de nous retards i més costos en les obres. El govern ha optat per una decisió de cara a la galeria i extremadament partidista. De cara a la galeria perquè d’aquesta manera aparenta plantar cara a una empresa que suposadament està esquitxada per l’ombra del 3%, malgrat una nova licitació no impedirà a qualsevol altre constructora com Ferrovial o ACS, també esquitxades per l’ombra de la corrupció o fins i tot FCC que ha defraudat a la ciutadania més de 3 milions d’euros de la contracta de neteja, poder accedir a l’adjudicació del nou projecte. I partidista perquè d’aquesta manera te l’excusa perfecte per no haver d’abordar en aquest mandat una segona fase del túnel que ha d’arribar fins a Rambla de Poblenou i que evidentment no te pensat fer. De passada s’estalviarà el debat sobre la connexió del tramvia perquè tampoc és capaç d’assolir el consens necessari i els veïns i veïnes de Meridiana i Glòries veuran com les seves demandes no poden ser satisfetes en aquest mandat.
Qui és el gran perjudicat de tot plegat? Aquí no hi ha incerteses. Els grans perjudicats són els veïns i veïnes que una vegada més veuen que les Glòries són una història inacabable, que seguiran patint l’impacte directe de les obres i totes les molèsties que impliquen i que no podran gaudir durant anys de l’esperada plaça, ni tampoc dels equipaments i l’habitatge públic previst. Si es confirmen els mals presagis caldrà demanar responsabilitats polítiques del nivell més alt, perquè la ciutat no es mereix aquesta manera de fer ni aquest desgovern que ens aboca a una situació malauradament incerta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada