La resposta a aquesta pregunta crec que podria ser que Barcelona no és
més insegura que altres grans capitals europees. Però també podem
afirmar que, malauradament, Barcelona és enguany una ciutat més insegura
que fa dos anys. Almenys això és el que ens diuen les dades de delictes
comesos i també el resultat de les darreres enquestes de victimització.
Entre el 2016 i el 2017 els delictes comesos a la ciutat de Barcelona
van créixer en un 4,5% i entre el 2017 i el 2018 ho van fer en un 19%,
creixent tant els furts com els robatoris amb força. A Barcelona es
cometen 21 delictes per hora de mitjana.
Segurament els motius
són diversos i no només tenen a veure amb un problema policial, també hi
ha un component social molt important. No obstant, la realitat ens diu
que cal fer alguna cosa perquè la tendència és clara i si no revertim
aquesta tendència ens trobarem que l’any 2019 serà una ciutat més
insegura i el 2020 encara més.
Un dels grans debats de les
properes eleccions municipals a la capital de Catalunya girarà al
voltant de la seguretat i la convivència. Per tant, des d’ERC hem
d’afrontar aquest debat amb la voluntat de parlar de l’àmbit de la
seguretat pública des d’una visió d’esquerres. I cal insistir en el
concepte de seguretat “pública” perquè ha de ser la garant de protegir
els drets de la ciutadania. Una bona seguretat pública ha de significar
més llibertat i aquesta llibertat ara s’ha perdut en gran part als
barris de Ciutat Vella, per exemple.
Una de les qüestions
fonamentals és adaptar el model de seguretat a BCN als nous temps. La
coordinació entre Mossos i Guàrdia Urbana potser funciona més o menys bé
a nivell de comandaments, però els agents que treballen dia a dia als
nostres carrers pateixen moltes mancances. I aquestes es fan molt
visibles quan els acompanyes en el seu dia a dia, patrullant al seu
costat.
Aquest model de seguretat ha de garantir una millor
coordinació entre els dos cossos, ha de comptar amb els recursos humans i
materials necessaris i també ha de comptar amb una formació específica
que faci de la nostra policia, una policia d’excel·lència i amb les
mesures de transparència i auto control que garanteixin sempre una bona
praxi en el servei.
En definitiva, hem de ser capaços de bastir
un bon discurs en matèria de seguretat i prevenció, però, a diferència
de les forces de dretes, lligant aquest discurs amb l’àmbit social i la
convivència. Sense oblidar mai que les ciutats més segures són aquelles
que gaudeixen d’un bon estat del benestar i on hi ha més equitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada