dissabte, 1 de març del 2008

El 9 de març ens hi juguem molt

Ja es prou sabut que hi ha molta gent que no pensa anar a votar. Per a molts l’excusa és que no tenen prou confianaça en els polítics i em sembla totalment legítim que pensin d’aquesta forma. Però la situació a Catalunya és la que és i l’única forma de fer que això canviï és reforçant l’opció política més adequada per resoldre les mancances que tenim al nostre país, i encara més important, per treballar amb prou temps en la resolució dels problemes que ens esperen en un futur immediat.

L’abstenció és una opció que tot i ser legítima no propicia els canvis. Amb una tasa elevada d’abstenció tot seguirà igual o en tot cas només pot anar a pitjor si la dreta surt reforçada.

El vot en blanc, serveix com a vot de protesta. Però és una protesta que només dura un dia. El dia dels resultats és un vot que pot donar a parlar, sí. Però els quatre anys següents no se’n recordarà ningú, perquè no hi ha escons al congrés per representar el vot en blanc. No hi hauran escons buits de vot en blanc; hi hauran escons plens de diputats i duputades del PP i del PSOE en el seu lloc.

La campanya a nivell estatat està absolutament manipulada, cercant la bipolarització absoluta en els dos grans partits estatals i ignorant de forma intencionada la resta de formacions que poden restar poder als primers i forçar pactes que siguin beneficiosos per a l’equilibri territorial de l’estat. Els grans debats Zapatero-Rajoy, cerquen això precissament. Encara se’n parla del primer debat i demà passat ja en tenim el segon, del qual se’n parlarà fins al dia de les eleccions. Això és una situació francament injusta, més si tenim en compte el sistema electoral de l’estat espanyol, que no és ni de bon tròs el sistema francès o el sistema nord-americà. Aquí sortim a cantar tots el mateix dia, i és per tant de justícia que ens deixin el nostre espai a l’escenari perquè la gent ens vegi i pugui opinar.

Tan descarada és aquesta actitut en alguns mitjans, que el debat dels candidats dels partits catalans que va tenir lloc a TV3, ha estat ningunejat fins al punt de que “El PSOEriódico” titula en portada: “Debat Nul”. Per a catalans i catalanes crec que és molt més transcendental el que es va parlar en aquest debat que no pas tot el que van dir Zapatero i Rajoy.

S’acosta el dia i és molt important per al nostre futur que l’opció sobiranista surti reforçada. Hem de tenir en compte que ben aviat, el 2014, Europa deixarà de donar diners a l’estat espanyol i això és un greuge molt important. Sense anar més lluny, el 72% del TGV Madrid-Barcelona ha estat pagat amb diners d’Europa. Sí, així és, la gran inversió de l’estat a Catalunya ha estat costejada amb fons europeus en gairebé tres quartes parts. I a més, el 2014 caduca el “gran pacte financer” que van tancar en ZP i en Mas amb la retallada de l’Estatut, amb una gran visió per part del president de l’estat i amb una gran estupidesa per part del cap de l’oposició a Catalunya.

Falta una setmana i la tria s’ha de fer tenint en compte els fets recents i les necessitats de Catalunya.

Votar el PSOE és votar a qui va dir que aprovaria l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Bé doncs tot i ser un Estatut que comptava amb el suport del 90% del Parlament, se’l va “raspallar” en un tres i no res. Votar el PSOE és votar a qui va prometre que tornarien a Catalunya els papers de Salamanca. És votar a qui va prometre publicar les balances fiscals. És votar a qui va prometre que l’1 de gener de 2008 traspassaria Rodalies a la Generalitat. És votar a qui promet que desplegarà l’Estatut tal i com està acordat… però jo no m’ho crec. Les lleis se les passen “pel forro” quan es tracta de Catalunya.

Votar el PP és votar a qui ja ha dit clarament que farà escoles per educar en castellà. És votar a qui farà d’una manera o una altra el trasvassament de l’Ebre cap a Marina d’Or i Polaris World. És votar a qui no tan sols no desplegarà l’Estatut, sino que ens prendrà les competències que els sembli oportú. I a aquests, per contra, sí que me’ls crec. Ens faran la guitza tan com puguin. S’ha de ser nacionalista espanyol, fatxa, de dretes i a més masoquista per votar el PP, si vius a Catalunya.

Votar CiU, és votar per enfortir l’economia del seu partit i res més. Votar CiU és votar al partit que es diu “catalanista”, i que en dues hores va ventilar-se l’Estatut de Catalunya, que va tardar dos anys en ser acordat per les forces del Parlament. Tot per sortir en la foto i tot perquè el Zapatero li va prometre que a les eleccions al Parlament de Catalunya, s’investiria president el cap de la llista més votada. Els van enganyar amb una altra promesa socialista. Doncs no content amb aquesta “baixada de pantalons”, encara ara proposen pactar al congrés espanyol, amb la mateixa jugada. S’ha de ser inepte.

Votar ICV-EUiA és votar el PSOE bis. Votar Iniciativa és votar la “torna”. Recordeu la imatge del Joan Saura anant a signar a Madrid l’Estatut retallat, 24 hores després de la retallada. Recordeu-lo treient abaixant el vidre i treient el cap per saludar en veure les càmeres doncs els vidres eren foscos i havia de deixar-se veure. La foto és importan i l'escena per posar-se a plorar. Votar Iniciativa, és votar la força que a l’ajuntament de Barcelona, predica una cosa i fa una altra. Com ahir al plenari de l’Ajuntament, on es va produïr un fet insòlit. ERC va presentar una proposició per donar la benvinguda, en nom de la ciutat, al nou estat de Kosovo. Com era d’esperar ni socialistes ni populars van donar-hi suport. Sí s'hi va sumar CiU. Però el que va fer Iniciativa no s’entén: van votar a favor tots, excepte un regidor que van fer sortir de la sala per no forçar l’empat que s’hagués produit, ja que un altre regidor, aquest socialista, no va poder assistir al plenari. És a dir, estan a favor de la proposició, però no volen que s'aprovi. Oi que no s'enten? doncs així ho fan tot.

Per tant, no ho dubteu. L’única força política catalana, capaç d’emprar totes les seves forces en benefici de Catalunya, és Esquerra Republicana de Catalunya. Tenim un gran candidat, tenim un projecte de país i tenim un discurs coherent independentment de l’àmbit en que ens trobem, tant si és l’ajuntament, el Parlament de Catalunya o el congrés dels diputats.

Perquè volem un país de primera. Perquè no volem viure en un país amb catenàries de 80 anys d’antiguitat. Perquè no volem viure en una país on una apagada elèctrica tarda 5 dies en arranjar-se. Perquè volem anar de Barcelona al món sense passar per Madrid. Perquè volem unes infraestructures de primer nivell. Perquè amb els nostres recursos i sense l'expoli fiscal ho podriem aconseguir. Perquè ja fa massa anys que dura tot plegat. Per això volem la independència.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hostia tio, no dejas títere con cabeza. Que suerte tienes de pertenecer a un partido tan cojonudo que lo solucionará todo, si es que le dejan claro.

De todos modos, te has dejado uno. El PSC. Un personaje tan instruido no conoce este partido?

Creo que ERC forma parte de un gobierno llamado ENTESA, precisamente junto con ICV i PSC. O no?

Saludos compañero

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Llàstima que no t'ho has llegit tot, perquè el paràgraf 8è està dedicat al PSOE. Actualment PSC i PSOE són la mateixa cosa, especialment en aquesta campanya.
I sí, formem part del govern d'entesa, perquè és l'única manera de fer avançar el país en clau nacional i d'esquerres. Però això ja ho hem explicat molts cops, mo cal redundar.